El quartet barceloní publica el seu segon disc, 'Karma'
Okey Ok: "Hi ha vida després de l'indie pop i la música de festa major"
Fetes les presentacions a 'Trencant el gel' (DiscMedi, 2012), el quartet de pop-rock adolescent OkeyOk publica la segona referència discogràfica, 'Karma' (DiscMedi, 2015). Tres anys després i en plena època universitària el grup presenta un treball més madur, contundent i amb tonades electròniques. No han tingut pressa a l'hora de tornar a escena i el procés de gravació ha estat llarg, ja que van entrar a l'estudi al juliol i en van sortir a final de novembre. Després d'haver deixat degustar algunes cançons de 'Karma' a Enderrock.cat, Okey Ok les presenten totes.
Text: Sandra Tello. Fotos: Arxiu EDR
EDR: Expliqueu que Karma és com el germà gran de Trencant el gel (DiscMedi, 2012). Quins consells dóna un germà gran al petit?
Marc Montserrat: Treball, esforç, sacrifici i paciència. Creiem que Trencant el gel va ser un gran disc de debut, on vam dir tot el que havíem de dir, tot el que volíem expressar, i d’alguna manera vam trencar el gel amb el món de la música.
EDR: El karma es basa en el resultat de l'acció, una qüestió de causalitat. Això us ha portat a endinsar-vos en un terreny més electrònic? Ha estat una causa-efecte?
M.M: Creiem que l'evolució de la nostra música es deu a la nostra maduració tant musical com personal. Escoltem estils de música que no escoltàvem fa quatre anys, hem viscut coses que no havíem viscut i tot això fa que expliquem les coses d'una altra manera, tant en la música com en la lletra. També en aquest disc teníem ganes de fer una cosa molt personal, barrejar estils i trobar quelcom que no es fes aquí, un rock molt modern, però no el modern d'ara que és tot més indie, sinó un rock canyero amb producció moderna. Crec que d'això juntament amb les melodies pop en resulta Karma, i estem molt contents d'haver trobat aquest equilibri.
EDR: Tot i això el disc també inclou cançons més íntimes, com ara l'acústica "Immortals".
M.M: Si haguéssim tingut més temps i espai en el disc n'hauríem fet més! Ens trobem molt còmodes també explicant històries des d'un vessant més íntim i en un format més acústic, o bé en balades com "Puc trobar-te en la soledat".
EDR: L'amor segueix present com a temàtica d'Okey Ok, però ara toqueu més de peus a terra?
M.M: Seguim parlant d'amor com la majoria de cançons del món, però ho fem de manera diferent. Tot i així no som un grup que ens recreem en l'amor, estem molt còmodes parlant de la valentia, la vida, dels obstacles i de com superar-los. Crec que també acompanya més l'estil de música que fem. Lletres com la de "Salvatge", que parlen de ser tu mateix, afrontar les pors i temors, defineixen bastant la temàtica de l'àlbum. Podríem dir que en aquests anys ens hem trobat a nosaltres mateixos, i així ho expressem amb la música i ho escrivim en les lletres com per exemple a "Karma": 'M'he perdut per trobar-me'.
EDR: Al disc hi ha dues versions de Smash Mouth i Swedish House Mafia. Trobeu a faltar una escena de rock dur i punk a casa nostra? M.M: Rotundament sí. Trobem a faltar una escena rock i també pop. Escenes que són les més potents als Estats Units per exemple, aquí són com de segona línia. Volem reivindicar que hi ha vida després de l'indie pop o de la música de festa major. Seguirem fent versions ja sigui en directe o en estudi perquè ens encanta. Sempre procurem agafar temes que no siguin ben bé del nostre estil i adaptar-los, no simplement fer-ne una interpretació, sinó portar-los al nostre terreny.