La revista digital setmanal d'Enderrock
- 65
Estrenem una cançó del debut de la cantant egarenca,
"El noi de les places buides"
"El noi de les places buides"
Gemma Humet: "Em va costar decidir-me. Em sento més intèrpret
que res"
Hem escoltat la dolça veu de Gemma Humet al costat de grans músics catalans com ara Toti Soler, darrerament en un recital dedicat a Ovidi Montllor, o amb Toni Xuclà, donant vida a poemes de Salvador Espriu. Si com a intèrpret ja fa uns anys que controla els escenaris, ara ha reunit el valor i la identitat suficients per presentar 'Si canto enrere' (Satélite K, 2015), el seu debut en solitari amb composicions pròpies. El disc sortirà a la venda el 14 d'abril, i tres dies més tard actuarà al Palau de la Música en el marc del cicle Bandautors. A EDR ens avancem als esdeveniments tot entrevistant Gemma Humet i revelant una de les noves fites de l'artista, la cançó "El noi de les places buides".
Text: Sandra Tello. Foto: Júlia Quintana
EDR: Què has après actuant al costat de grans de la cançó com ara Toni Xuclà o Toti Soler?
Gemma Humet: Al costat de dos mestres com ells s’aprenen coses dia rere dia. I a més tinc la sort de poder treure coses diferents de cadascun. D’en Toti n’he après moltíssima poesia, des del primer dia que em vaig plantar a casa seva per gravar una cançó al seu disc, “Raó de viure”, i ja em va ensenyar mil llibres i cançons. A més, he après a cantar des de l'escenari posant la sinceritat i humilitat per davant de tot, intentant fer arribar tot el que sóc a l’espectador sense pretensions. No importa si el que cantes no és perfecte, l’important és que sigui “de debò“. D’en Toni evidentment també n’he après molta poesia, fa dos anys que passegem Espriu pels escenaris! Però crec que sobretot n’he après la necessitat d’aparcar la timidesa i tenir així prou recursos per moure’m pel complicat món de la música. La veritat és que tenir la sort de treballar amb dos grans músics, que carreguen a l’esquena tantíssima experiència, que han compartit escenari amb músics i artistes que admiro profundament... em fa sentir la cantant més afortunada del món.
EDR: Què t’ha portat a presentar el teu projecte en solitari?
G.H: La veritat és que jo no m’ho plantejava pas com una cosa tan imminent. El que volia de tota la vida era cantar, i des que vaig decidir dedicar-m’hi professionalment he tingut la sort d’anar trobant feina i no he deixat de cantar. Primer en Toti, després en Toni, en Pau Figueres... de projectes no me n’han faltat. I jo amb tot això em sentia molt feliç. Però fa un parell d’anys moltes persones, conegudes i desconegudes, em van començar a dir que havia de fer el meu disc, presentar el meu propi projecte, que havia arribat el moment. La veritat és que em va costar molt decidir-me, jo no havia compost mai! I, de fet, em sento més intèrpret que res. Però finalment em va anar venint el rau-rau, i ja hi sóc!
EDR: Ara que has fet un pas més i t’has iniciat en el món de la composició, com ha anat?
G.H: No havia compost mai seriosament. Els típics treballs per a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), però res més. El que sí que m’ha agradat molt tota la vida és escriure, i així que em vaig posar a compondre vaig veure que podia unir totes dues coses. Als concerts sempre dic que, quan canto, el que m’agrada és explicar històries als que m’escolten, que trio les cançons en funció de les històries que contenen. Doncs bé, escrivint les meves pròpies cançons tinc l’oportunitat d’explicar les meves d’històries. I trobar això em va agradar molt, ara tinc l’opció de mostrar-me sincera del tot des de l’escenari. Ha estat una manera de coneixe'm més a mi mateixa. Quasi una teràpia...
EDR: Tot i així al disc també musiques diferents referents literaris...
G.H: Al disc hi ha dos poemes musicats. Un de Federico García Lorca, “Gacela del amor desesperado”, el primer tema que he compost mai. I un poema de Miquel Martí i Pol, “Petita Suite”, que va musicar fa molts anys el meu pare, Agustí Humet, i del qual ara entre en Pau Figueres, en Miquel Àngel Cordero i jo hem acabat de fer la nostra versió. Musicar poemes m’agrada molt. És una cosa que he tingut molt a prop, tant amb en Toti com amb en Toni, i tenia moltes ganes de provar-ho. Penso que musicar poesia pot ser una bona manera d’acostar-la al gran públic.
EDR: Per què l’has titulat Si canto enrere (Satélite K)?
G.H: Aquest disc per mi ha significat fer una recapitulació de les meves vivències fins a dia d’avui. Conté dotze bocins de mi mateixa, de les meves coses, les meves històries... A més, les cançons del disc que no són meves també suposen una mirada cap al passat, són cançons escrites fa molt de temps!, però que tot i així tenen molt a veure amb mi... ("Si te me’n vas", del meu tiet Joan B. Humet, o "Quan érem infants", de Miquel Porter), i d’aquí ha vingut aquest Si canto enrere.
EDR: Amb Pau Figueres ja havíeu treballat plegats. Quin ha estat el seu paper com a productor i guitarrista?
G.H: Ja fa molts anys que ens coneixem i que toquem plegats. De fet va ser de les primeres persones amb qui vaig topar a l’Esmuc. Em va fer participar en el seu projecte final de carrera, justament sobre en Toti Soler. En Toti era a la sala i a partir d’aquell moment tot va ser diferent. Se’m van obrir moltes portes i sempre li estaré agraïda. A Si canto enrere en Pau hi té un paper importantíssim, sense ell aquest disc no tindria un so propi meu, encara que sembli una paradoxa. Ell em coneix molt musicalment, sap el que m’agrada i el que em funciona. A més, és un músic amb una sensibilitat gegant. Com a productor ha fet pràcticament tots els arranjaments del disc i com a guitarrista ha gravat gairebé totes les guitarres que hi ha, excepte a "Pluja d’estels", on l’elèctrica és de l’Adrià Plana. Em dóna molta tranquil·litat saber que tinc al costat un músic tan complet.
EDR: A EDR estrenem “El noi de les places buides”. Què t’ha inspirat de la ciutat de Barcelona per escriure la cançó?
G.H: Barcelona és una ciutat molt gran on constantment hi passen coses: arriba i marxa gent, turistes... Però hi ha un moment en què tot es calma i es buida. Passejar de nit pels carrers del Gòtic, Ciutat Vella, el Born i sentir que la ciutat és teva i de la persona que passeja amb tu és una de les sensacions que més m’agraden. En aquest moment arriba la calma i em sembla la ciutat més bonica del món.
EDR: El 17 d’abril presentaràs el disc al cicle Bandautors al Palau de la Música. Com serà la posada a escena?
G.H: Serà un concert molt especial per a mi. A banda de ser la presentació del disc, crec que serà la vegada que posaré més músics a l’escenari. Si tot va bé, n’hi passaran tretze o catorze! Els músics que m’acompanyaran durant tot el concert i a la gira de després seran en Pau Figueres, en Miquel Àngel Cordero, en Juan Aguiar i l’Arnau Figueres. Però a més d’ells, el dia 17 d’abril hi col·laboraran altres músics com Dani Espasa, Adrià Plana, un quartet de corda, Laura Cruells, Néstor Giménez, etc. La pena d'acompanyar-te de músics que treballen tant i són tan bons és que sempre tenen molta feina, molts concerts, i per tant no tots els que han participat de la gravació podran actuar al concert de presentació. Però serà un directe molt especial, amb sorpreses, i en el qual he dipositat tota la meva il·lusió i ganes de fer partícip a tothom. L’espai, almenys, segur que hi acompanyarà!