Estrenem "Matrjoshka", la cançó que dóna nom al projecte

Clepton,
trobar-se a un mateix

La tercera referència de Clepton recull la idea de les tradicionals nines russes per proposar un viatge de redescoberta personal. El viatge interior del grup, enriquit per les vivències a l'estranger dels seus membres, es tradueix en un gir musical que han madurat amb la producció de Joan Pons (El Petit de Cal Eril). Les cinc cançons que componen 'Matrjoshka' (autoeditat, 2015) s'aniran publicant periòdicament al web del grup al llarg del mes de maig, però a EDR n'estrenem la primera.
Text: Andrea Romanos. Fotos: Arxiu Clepton
El grup de rock alternatiu Clepton va sorgir de la ingenuïtat d'uns adolescents, quatre joves manresans, que aviat van donar sortida a la seva creativitat amb Seguint el joc (autoeditat, 2009) i van trencar la closca de grup novell consolidant-se amb Sentit únic (autoeditat, 2011). Vuit anys després de l'inici publiquen un disc on tot està cuidat fins al mil·límetre, i que pren com a punt de partida la sinceritat, que ha estat constant en tots els seus treballs.



"Després de la darrera gira de Sentit únic, moment en què feia cinc anys que ens dedicàvem al projecte sense parar, estàvem fosos. Vam decidir prendre'ns un temps per agafar aire, fer viatges i mudances... Ens vam tornar a asseure, vam brindar, i vam posar en comú reflexions i pensaments que ens havien sorgit al llarg d'un any. Això va inspirar les cançons de Matrjoshka, i és el que fa que tot el disc tingui un caire més reflexiu i conceptual", explica Jordi 'Jet' Serra, guitarrista i cantant.

"Matrjoshka" és la cançó que resumeix tot el concepte de l'àlbum. Serra la defineix de la següent manera: "És una reivindicació del canvi, de com dins nostre podem trobar-nos una vegada i una altra de nou. És una oda a l'empenta que tenim i que hem de fer per desprendre'ns d'uns vestits que ens molesten i ens encotillen, que no ens deixen ser qui volem ser. Canviar és l'essència, sempre endavant però no sempre amb la mateixa forma". La transició estilística de Clepton es fa patent en aquestes cinc cançons, que guanyen en aire i naturalitat.



Per tal d'acompanyar la línia narrativa que condueix el disc, cadascuna de les cançons tindrà la seva particular imatge, de manera que el grafisme contribueixi també a redescobrir l'essència del grup. La publicació dels temes es farà per entregues al llarg del mes de maig, i així la banda anirà construint el seu imaginari a temps real.

Quan totes les cançons estiguin fora del forn, Clepton oferirà un nombre escollit de concerts que s'allargaran fins a la tardor. Després aniran compaginant l'activitat de la banda amb projectes paral·lels, i fins i tot en aquesta decisió hi ha una petita reivindicació: "Fem una rebequeria a la tendència que té la societat de voler crear fidelitats i imposar un ritme frenètic als creadors. Tenim tendència a pensar que un artista només pot fer una cosa i l'ha de fer sempre, com un matrimoni decimonònic. Nosaltres crearem quan ens trobem i vulguem crear sense perdre pistonada en altres aspiracions i projectes vitals. D'altra manera seria mentir al que nosaltres portem dins", afirma Jordi 'Jet' Serra.