Després de rebre el Premi Enderrock de la Música Balear a millor disc de cançó d’autor per 'Un desert de colors' (Blau, 2021), el músic de Santa Maria del Camí Antoni Mulet ‘Amulet’ ha enfilat un nou camí i s’ha atrevit amb un nou repte. El segon disc, 'Petit viking' (Segell Microscopi, 2023), conta la necessitat d’apostar per la col·lectivitat i valora el poder de les emocions.

Text: Helena Martín. Fotos: Maria Oliver.

Vas ser semifinalista del Sona9 2019 i has guanyat el concurs Pop-rock de Palma i el Premi Enderrock Balear 2021 a millor disc de cançó. Els guardons han estat un reforç o una pressió?
No els he viscut com una pressió, sinó més aviat com una demostració que hi ha gent que ha rebut la meva música de manera positiva. Per tant, podríem dir que, efectivament, han estat un reforç per continuar creant. Les cançons de Petit viking les vaig començar a escriure a final del 2019, quan vaig participar al Sona9, i de seguida vaig veure que m’estava apareixent una història. A partir d’aquí vaig començar a desenvolupar una narrativa per a tot l’àlbum, i això em va permetre saber què volia explicar. Com que ja tenia algunes cançons fetes, ara he acabat de completar els buits que hi faltaven.

Quina és la narrativa de l’àlbum?
Mentre escrivia les cançons estava molt obsessionat amb l’estructura del disc American Idiot (Reprise Records, 2004), de Green Day. El seu àlbum conta la història d’un jove que surt del suburbi des de la idea del ‘somni americà’ i explica com es va desencantant amb la societat nord-americana. La seva narrativa va cap avall, cap a la destrucció del personatge. En el meu cas, en canvi, vaig trobar interessant explicar una història des de la meva perspectiva, és a dir des de la tendència que tinc cap a l’esperança i l’optimisme. Seria el ‘somni americà’ des d’una mirada illenca?
És més aviat un trajecte que aprofundeix en el conflicte entre l’individualisme i la col·lectivitat de la societat actual. Tots plegats, en algun moment de les nostres vides, hem tingut la sensació que el nostre entorn ens oprimia i que no ens deixava desenvolupar-nos com a individus. Per això, a vegades, fugir pot ser necessari, però sovint el que acaba passant és que només ens fa sentir més sols. La realització, en definitiva, és tornar als referents col·lectius.

El disc combina continguts de crítica social amb versos plens d’emotivitat. Són dos trets característics de la teva música?
Potser sí, perquè penso que l’una sense l’altra perden el sentit. Si estic criticant la societat i ho faig sense tenir en compte la meva part emocional, seria una rebel·lia buida, sense causa. Lluitar contra l’entorn que ens oprimeix està molt bé, sempre que ho fem des de les nostres necessitats emocionals.



Quin és el fil conductor?
Amb les cançons de l’àlbum he intentat imaginar-me un personatge i tot el que li podia passar, que en aquest cas ha estat un viking, la figura d’un petit navegant nòrdic. La seva referència m’ha ajudat a escriure mantenint l’ambivalència entre la part emocional dels problemes i la part més pragmàtica.

Per què has escollit la figura del viking?
Quan era petit m’agradava molt la sèrie del canal Super3 de Vicky, el viking. Em fascinava aquest personatge perquè no era perfecte, era un viking atípic. Estava envoltat d’un context on tothom solucionava els problemes per la força bruta i ell, en canvi, utilitzava intel·ligència emocional i enginy per resoldre els conflictes.

En aquesta part emocional que comentes hi ha diverses branques, una de les quals és l’amor. Quin camí segueix el petit viking en l’aspecte romàntic?
El tema de l’amor apareix al disc de diverses maneres i des de moments diferents, i a mesura que evoluciona el treball, també va canviant aquesta visió. El tema “Espontània honestedat”, per exemple, manifesta la necessitat de comunicar els teus sentiments a algú altre. Tot i això, amb les meves cançons no he intentat donar una lliçó sobre com hem de viure i sentir l’amor, sinó més aviat contar una història d’un moment concret.



També amb l’amor com a protagonista, el disc inclou el tema “Estrella”, que va sobre la figura de la mare i és l’única lletra que no és teva. Què hi ha darrere aquesta cançó?
La lletra la va escriure un amic meu, Marc Ríos, que un dia em va enviar un missatge on em deia que la seva mare havia mort feia uns mesos i que li havia escrit aquests versos. Ho vaig llegir i molt ràpidament em va sortir aquesta cançó. Parla de l’impacte per la mort d’una mare, però també de tot el procés de dol. Vaig intentar aconseguir que la música representés la sensació que suposa saber que la teva mare ha partit per sempre.

Pel que fa a la sonoritat dels directes com a bandautor, quin camí agafarà l’aventura del petit viking?
La producció del disc ha estat molt llarga, perquè ha passat un any des que vaig començar a gravar-lo. Vaig intentar que totes les decisions anessin sempre a favor de la narrativa i, de la mateixa manera, he intentat conscientment que els quatre elements que portarem en directe, que són guitarra, banjo, baix i piano, tinguin molta presència. Amb aquesta gira m’agradaria augmentar la qualitat dels concerts, més que la quantitat. De moment ja tenim unes quantes dates confirmades i les afrontarem amb les ganes renovades de seguir rodant la nostra música com hem estat fent últimament.