La revista digital d'Enderrock
El duet publica 'Retruc', el seu tercer disc, amb cançons del repertori d'UC
Imaràntia: «Hem dut les cançons d'Uc a un terreny on el text tingui la màxima intel·ligibilitat»
El duet format pel músic mallorquí Miquel Brunet i la cantautora de Formentera Maria Josep Cardona, Imaràntia, acaba de publicar el seu tercer disc, Retruc (Ona Edicions). Es tracta de la tercera referència del grup i aquest cop el dedica per complet al repertori d'una de les bandes pioneres del folk als Països Catalans, els eivissencs Uc.
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.
Per què, ara, heu volgut revisitar el repertori UC?
Maria Josep Cardona: Uc és un referent i des de sempre, als nostres concerts, hem inclòs alguna cançó popular. Al segon disc d’Imaràntia volíem posar alguna d’aquestes cançons populars, però en teníem tantes que vam pensar a fer-ne tot un disc. No és un homenatge, sinó un agraïment per totes aquelles cançons que ells varen gravar i que d’aquesta manera no s’han perdut. Ha set un disc que ens ha costat molt de gravar perquè les cançons són molt conegudes, però que al final ha tingut una rebuda molt bona.
Miquel Brunet: Imaràntia parteix del projecte d’una cantautora que és na Mari, però sempre hi ha hagut tres o quatre cançons d’Uc als concerts. Hem volgut gaudir i agrair que algun dia Uc les tragués d’aquell anonimat en què estaven. Fins i tot algunes que en el seu dia es pensaven que eren populars, ara sabem que tenen un autor, en Pep Xico Bet. És un repertori ben viu.
Un repertori ben viu que també reivindiquen bandes com Ressonadors portant-les a un llenguatge rock. Quina és la contribució d’Imaràntia?
M.J.C: Ressonadors va triar gairebé exclusivament cançons populars i nosaltres hem triat cançons d’Uc. Poetes que ells van musicar, per exemple. Hem anat una mica més enllà de la cançó popular.
M.B: Jo crec que Imaràntia té un caràcter més intimista i que dona prioritat al text. “Es pobres no podem viure” o “Formentera”, per exemple, tenien un caràcter més animat. Nosaltres les hem dut a un terreny on el text tingui la màxima intel·ligibilitat i la màxima preferència. Hem volgut que s’entengui molt bé el que diu el text perquè la vigència dels textos no té pèrdua.
A més hi ha un canvi de lletra a “Es pobres no podem viure”…
M.J.C: Sí. Al tros de ‘L’Espanya va defallida per falta de regit bo, / que va perdre Filipines i Cuba que era mellor, / i ara perdrà ses tres illes, / Mallorca, Eivissa i Maó, / que arriba sa república amb bona condició' hem canviat ‘ses tres illes’ per ‘Formentera’, de manera que queda ‘i ara perdrà Formentera, / Mallorca, Eivissa i Maó’. O es canviava o jo no la cantava… [RIU]. Sempre ha set estrany cantar aquesta cançó i que només digués ‘ses tres illes’. Vàrem intentar canviar-ho i vàrem veure que ses síl·labes quadraven i que es podia fer fàcilment.
M.B: Era arriscat. Quan ho estàvem gravant, vam parlar amb l’Isidor Marí i ell ens va beneir la gravació. Així que ho hem fet amb molta tranquil·litat.
Maria Josep Cardona: Uc és un referent i des de sempre, als nostres concerts, hem inclòs alguna cançó popular. Al segon disc d’Imaràntia volíem posar alguna d’aquestes cançons populars, però en teníem tantes que vam pensar a fer-ne tot un disc. No és un homenatge, sinó un agraïment per totes aquelles cançons que ells varen gravar i que d’aquesta manera no s’han perdut. Ha set un disc que ens ha costat molt de gravar perquè les cançons són molt conegudes, però que al final ha tingut una rebuda molt bona.
Miquel Brunet: Imaràntia parteix del projecte d’una cantautora que és na Mari, però sempre hi ha hagut tres o quatre cançons d’Uc als concerts. Hem volgut gaudir i agrair que algun dia Uc les tragués d’aquell anonimat en què estaven. Fins i tot algunes que en el seu dia es pensaven que eren populars, ara sabem que tenen un autor, en Pep Xico Bet. És un repertori ben viu.
Un repertori ben viu que també reivindiquen bandes com Ressonadors portant-les a un llenguatge rock. Quina és la contribució d’Imaràntia?
M.J.C: Ressonadors va triar gairebé exclusivament cançons populars i nosaltres hem triat cançons d’Uc. Poetes que ells van musicar, per exemple. Hem anat una mica més enllà de la cançó popular.
M.B: Jo crec que Imaràntia té un caràcter més intimista i que dona prioritat al text. “Es pobres no podem viure” o “Formentera”, per exemple, tenien un caràcter més animat. Nosaltres les hem dut a un terreny on el text tingui la màxima intel·ligibilitat i la màxima preferència. Hem volgut que s’entengui molt bé el que diu el text perquè la vigència dels textos no té pèrdua.
A més hi ha un canvi de lletra a “Es pobres no podem viure”…
M.J.C: Sí. Al tros de ‘L’Espanya va defallida per falta de regit bo, / que va perdre Filipines i Cuba que era mellor, / i ara perdrà ses tres illes, / Mallorca, Eivissa i Maó, / que arriba sa república amb bona condició' hem canviat ‘ses tres illes’ per ‘Formentera’, de manera que queda ‘i ara perdrà Formentera, / Mallorca, Eivissa i Maó’. O es canviava o jo no la cantava… [RIU]. Sempre ha set estrany cantar aquesta cançó i que només digués ‘ses tres illes’. Vàrem intentar canviar-ho i vàrem veure que ses síl·labes quadraven i que es podia fer fàcilment.
M.B: Era arriscat. Quan ho estàvem gravant, vam parlar amb l’Isidor Marí i ell ens va beneir la gravació. Així que ho hem fet amb molta tranquil·litat.