Conversem amb l'artista manacorí, que aquest 2024 ha tret ja dos treballs

Plan-ET: «Veure que puc ajudar amb les meves cançons em fa sentir molt agraït»

El músic i productor Jaume Forteza (Manacor, 1999), més conegut com a Plan-ET, és un dels referents de la música urbana balear. Després de passar pel Sona9, enguany ha publicat el seu segon àlbum, 'Amor blindat' (autoeditat, 2024), a més de llançar el brutal senzill dedicat a “Júlia Colom” i un EP d’homenatge a son pare, 'Papà' (autoeditat, 2024)
Text: Anna de la Salud. Fotos: Pau Riera.


Plan-ET viu el seu període de creació més prolífic, però amb l’EP 'Papà' has abordat un registre molt més íntim, al qual no estàvem acostumats. Com van sortir aquestes cançons?
És molt diferent del que havia mostrat fins ara, perquè és un disc més trist i molt més proper. Tinc cançons anteriors amb les quals qualsevol es pot sentir identificat, en canvi, Papà descriu una experiència molt personal i concreta. Descarrila una mica de la meva trajectòria, però fa temps que volia gravar aquestes cançons.

Què tenen aquestes cançons tan especials? Són una manera de recordar el teu pare després de la seva mort, fa dos anys?
Sí, tenia més cançons, però al final vaig seleccionar “Papà”, “A prop de tu” i “Mai t’oblidaré”. Fa dos anys que escric sobre aquest tema, però m’ho volia prendre amb molta calma i no forçar-me gens. Quan feia una cançó em revenien els sentiments, i m’arribava a angoixar. Avançava, ho aparcava, després continuava... I així constantment, fins que vaig dir 'fins aquí'.



Les lletres són el que més t’ha costat?
En aquest EP, especialment, el que més m’ha costat ha estat l’escriptura. Ha estat un procés difícil, però alhora ha estat guapo perquè he recordat moments que vaig compartir amb el meu pare i m’ha ajudat a forçar el cap per recordar les històries que havíem viscut junts.

Escriure i gravar aquestes cançons ha estat una manera terapèutica de passar el dol?
Per jo ha estat com una teràpia individual per superar la pèrdua del meu pare. Sovint costa xerrar de certs temes i en aquest cas vaig trobar una bona escapatòria per parlar amb mi mateix sobre aquesta qüestió. M’ha agradat poder recordar la nostra relació i fins i tot plorar davant del micro. Ha estat una experiència alliberadora.



Com ho ha rebut la teva família i el públic en general?
Passava pena perquè volia que tot sortís molt bé i em feia respecte el que poguessin pensar. A la meva família els ha agradat molt, i m’han donat les gràcies. Es varen emocionar i això va ser el més important. Les altres cançons son més disteses, divertides i per a tothom, però aquest EP era molt especial. I respecte a la gent que em segueix, m’ha agradat molt el retorn que he tengut. Hi ha qui m’ha escrit per Instagram per dir-me que havia passat per una situació similar i que aquestes cançons li han arribat molt endins. Veure que puc ajudar amb les meves cançons em fa sentir molt agraït.

El teu pare, Xisco Forteza, tocava el baix. Fèieu música junts?
En realitat era jardiner de professió, però diria que en aquest àmbit també feia coses artístiques. A més de tocar el baix pintava quadres, feia escultures... i tocava en grups de versions. Des de petit sempre havia anat als seus concerts i segur que em va influir. I, de més gran, quan vaig començar a fer la meva música, sempre em va ajudar. De fet, la línia de baix de la cançó “BBY”(autoeditat, 2022) és seva. I sovint gravàvem junts, ell al baix i jo a la bateria. Em va veure damunt d’un escenari quan tot just començava i n’estava molt orgullós. Crec que si em veiés ara, encara n’estaria més.



A principi d’any vas publicar 'Amor blindat'. La tendència és gravar senzills... Per què vas apostar per un disc complet?
La idea era gravar un disc amb un concepte i ja tenia un seguit de cançons sobre el mateix tema i en la mateixa línia. Amor blindat és un disc que xerra de l’amor i les seves diferents capes. A partir d’ara, quan gravi un nou àlbum, sempre serà amb una idea prèvia inicial.



Una de les grans diferències respecte a l’anterior, 'Kepler-454' (autoeditat, 2022), és que no hi ha col·laboracions. Per què?
Volia fer un disc només meu, xerrar de jo i del que m’ha passat. Tot i això, tenc moltes cançons amb altra gent i vull fer un àlbum només de col·laboracions. La majora seran amics i músics de Manacor, d’estils molt diferents. Ara torno a viure al poble i aprofitaré per gravar. No sé quan sortirà, perquè la coordinació sempre és més complicada.

Una de les teves darreres cançons de més impacte ha estat “Júlia Colom”, dedicada a la cantant valldemossina. Com va sortir?
Tenia –i encara tinc– idealitzada na Júlia Colom com a artista, tot i que no la coneixia personalment. Així que un dia vaig escriure aquesta cançó idolatrant la seva figura. L’hi vaig enviar, i em va contestar que li havia agradat. A partir d’aquí ens vam conèixer i ja hem parlat de fer alguna col·laboració, tot i que ella té una agenda molt atapeïda.