No fa ni un any que Fades va presentar el seu segon treball, 'Metallix' (Satellite K, 2024) amb què es va coronar fa uns mesos amb el títol de Millor Artista Revelació per votació popular als Premis Enderrock 2025 i amb què ara encaren una gran gira estiuenca. 

Text: Maria Folqué. Fotos: Enric Virgili.

Per donar-li el tret de sortida, el trio catalanobalear ha volgut agrair al seu públic tot el suport amb una edició deluxe d'aquest disc, Metallix: Afterparty (Satellite K, 2025), set cançons que inclouen remixos, col·laboracions inèdites i també nous temes originals. En parlem amb dos dels membres, Ferran Pi i Vicenç Calafell. 



Per què apostar per fer una versió de luxe de ‘Metallix’? 
Ferran Pi: Vam rebre el focus mediàtic després de treure Metallix, i per això vam valorar donar-li una segona vida, seguir explorant amb els gèneres i els seus límits, que era la idea original del disc, i apostar per estils més festius com el bakala [màquina]. A més, volíem col·laborar amb artistes amb qui no havíem tingut l’oportunitat de treballar abans i homenatjar aquestes figures que ens han marcat com és el cas de Samantha Hudson, Papa Topo o Svsto des de l’època de Las Bistecs. Finalment, volíem trobar uns sons molt més potents de cara al directe, afegint així els remixos del disc per crear aquest ‘Afterparty’.

Al disc trobem “Blonde” i “Massa rossa”. Esteu en la vostra etapa de rossa? 
Vicenç Calafell: Volíem fer referència a la cultura pop i a la figura de la bimbo, que representa aquest estereotip de feminitat, especialment en dones rosses, que tant s’ha criticat. Hem agafat aquest tòpic, li hem donat la volta, i l’hem inserit dins aquesta estètica camp, queer i pop que portem nosaltres. 
F.P: Sobretot ens hem inspirat en grups de música festiva i electrònica, com per exemple Black Eyed Peas, i en concret Fergie, la cantant rossa del grup. 



Dieu aquest “Massa rossa i llesta”, trencant amb aquests esquemes i estereotips de la típica ‘bimbo’ rossa.
F.P: A través de la ironia volem rompre amb aquest esquema establert de la noia rossa que no sap res més que ser guapa. Justament a través de la beneitura, volem ensenyar una lliçó a tota aquesta gent que pensa que no hi ha res més enllà de la bellesa. Per això, començam la cançó dient ‘no m’agafis per darrere, que aquest cul em pesa’, perquè en lloc de fer un missatge polític contra la cosificació de les dones, ho girem i ho tractem amb ironia: “em pesa tant el cul que millor que no l’agafis, que et faràs mal”. 

Dediqueu un dels temes, “La teta”, a la nit dels Premis Enderrock 2025. Heu notat un canvi de mentalitat després d’aquell Premi a millor artista revelació?
V.C: La nit dels Enderrock va suposar un canvi per a nosaltres. Vam guanyar un premi per votació popular, que això vol dir que hi ha una gent que ens demana i que vol que existim. Vam veure que Fades és un producte que existeix i que s’aguanta gràcies a un públic que, a més, està demanant identitats queer i identitats polítiques catalanes. Òbviament, que el públic ens vulgui ens posa més pressió com a artistes, perquè volem acontentar i agrair a la gent tot el suport que ens està donant. 

Més enllà d’això, què va suposar per a vosaltres aquella nit? 
F.P: Per una banda, va ser una nit de diversió total i absoluta: vam fer de veres un afterparty. No hi ha res de mentida en els versos de “La teta”. Però també va ser una nit de validació, tant de la crítica com del públic, i de reafirmar la figura que jugam nosaltres tres per a nosaltres mateixes. Vaig veure el que signifiquen en Vicenç i n’Àngel per jo, i la importància de jo per a cadascun d’ells. Va ser un dia de germanor i de complicitat.

També trobem diverses col·laboracions, entre elles Samantha Hudson amb “Artificial remix”. Com neix? 
V.C: La nostra relació amb na Samantha va començar perquè ella ens defensava en comentaris de haters a les xarxes. Sentíem que era molt mare per naltros. En persona la vam poder conèixer a les campanades de Betevé i, de fet, va ser ella qui va venir al nostre camerino dient que volia conèixer les mallorquines. Allà ja teníem la idea de fer aquest deluxe, i vam pensar a oferir-li la nostra cançó número 1, que era artificial. Ella va accedir supercontenta. Com a curiositat, ens va dir que es miraria tot Merlí per poder parlar bé el català i cantar-lo a la cançó. És una col·laboració que hem gaudit molt, a més de poder veure com treballa na Samantha, que és motivador. 



I encara heu tingut altres col·laboradors per aquest 'deluxe'. 
F.P: Sí, també han participat Svsto i Papa Topo, dos referents d’adolescència per a nosaltres i poder comptar amb ells ha estat increïble. A més, totes les col·laboracions han entès molt bé el nostre projecte i la funció que volíem que fessin, que era agafar referències de la cultura catalana i incloure-les al tema, però a la nostra manera. Com Samantha Hudson mencionant Tirant lo Blanc, Papa Topo amb la imatge de la pagesa mallorquina i Svsto, el gat de Botero. 

Podrem escoltar aquests temes a la gira d’aquest estiu? 
V.C: Tot Afterparty es podrà escoltar a la nostra gira, en un nou directe des qual estic molt orgullosa de com ho fem totes tres. Hem fet un stage per preparar-ho tot i estem molt motivades per la gran gira que farem, per tot Catalunya, per Mallorca, al País Valencià… de fet, farem tancaments de gira a sales de València, Castelló, Catalunya, Mallorca i Madrid. És un directe molt potent que fins i tot ens ha fet deixar el gimnàs del càrdio que havíem fet [RIU].