L’escena musical illenca sempre ha estat vinculada a la idea de la balearitat, per bé que amb un èxit relatiu. En el cas de la nova escena urbana, cada illa té la seva història i un ecosistema propi, però, per sort, el resultat és magnètic i està de moda

Text: Toni Jaume Martorell. Fotos: Arxiu.

El pioner va ser el manacorí Jaume Forteza ‘Plan-ET’, que va debutar el 2021 amb els primers temes en català i va ser finalista del Sona9. A Mallorca l’ha seguit el fenomen Fades, Xisk, Flakko i Drew K, mentre que a Eivissa cal destacar Slim Samurai i Karlus, i a Menorca el raper Rudymentari. 



Tots recordam el 2020. És impossible no fer-ho, perquè va ser l’any de tancar-nos a casa, de deixar de veure’ns i tocar-nos, de no poder gaudir de la música en viu i, en definitiva, de recloure’ns. Durant aquells mesos de confinament es varen dir moltes coses, que si en sortiríem millors, que havíem après moltes lliçons i que havíem valorat moltes altres coses. Evidentment, res d’aquella parafernàlia era cert, però una cosa que va passar és que les ànimes artistes del món es varen posar a crear. No hi havia gaire per fer, perquè no es podia, i molta gent va optar per fer el que li venia de gust. Va perdre la por i va publicar molta música al món digital sense esperar res a canvi. En molts casos va ser just llançar una pedra a l’espai, però en d’altres, fora voler, es varen posar els fonaments del que avui és l’escena balear de la música urbana. Tot va començar amb el nom de Jaume Forteza Galmés, més conegut com a Plan-ET. 



Forteza va néixer el 1999 a Manacor, un dels grans i principals bressols de la música a les Illes Balears, sigui del gènere que sigui, i precisament això va ser clau perquè es creés una escena urbana primigènia entre el 2020 i el 2021. Amb la seva senzillesa exultant i amb la voluntat de fer només música per divertir-se, va començar a penjar els primers temes i, aviat, va convidar els amics a provar això de fer cançons. D’allà va sorgir la primera crew urbana manacorina, formada per Plan-ET, Miquel de la Mel i Borru, amb un primer EP conjunt, Solucionam mogudes (autoeditat, 2021). Tot fet des de la senzillesa i sense cap mena de pretensió. Al cap i a la fi, tal com diu ell mateix a la seva descripció de Spotify, només és “Un tito de Manacor, fent cançons de tot cor”.

Tot partia de zero, sense gairebé cap referent local. Plan-ET ho recorda: “Tot estava tan dividit que no es podia considerar escena. A més, gairebé ningú cantava en català, però l’escena ha evolucionat d’ençà de fa quatre o cinc anys. Ara fins i tot la música urbana ha entrat en el mainstream”. Tenint en compte d’on es venia i que va ser ell qui va començar a fer música urbana en català a Mallorca, molta gent que ha vengut després l’ha assenyalat com a referent, tot i que ell mai se n’ha sentit: “M’agrada que la gent em digui que soc un referent de la música urbana, perquè em fa sentir que vaig ser el primer dins aquest joc”. Tot plegat podria indicar una certa pressió, ja que ara són molts els que l’escolten i han seguit els seus passos, però Jaume Forteza no ho veu exactament així: “Sempre he estat de fer la meva moguda sense la pressió de pensar si he estat el primer o si havia de fer una cosa o l’altra. Faig la música que m’agrada sense pensar en ser un referent”. Però ho és, i bona prova d’aquesta afirmació rotunda és el seu últim disc, Planetosky S.A. (Cucavela Records, 2025), en el qual a cada tema ha donat veu a noves apostes de l’escena urbana illenca.


 

EL FENOMEN FADES

Prop de dos anys després de l’eclosió de Plan-ET i de la crew manacorina, van començar a sortir els primers brots del fenomen de Fades, que ha arrasat amb tot. Tes estudiants de filologia catalana, Ferran Pi, Vicenç Calafell i Àngel Exojo, varen llançar al món digital "1,2,3", i sense saber-ho varen començar a traçar un nou camí que també els ha fet ser influents en molts més àmbits que el musical. Amb l’antifeixisme i la defensa dels drets LGTBIQ+ i de la llengua catalana s’han erigit en un far on els més joves cerquen exemple i resposta. Pi admet que van saber tocar dues tecles clau, la generació i les xarxes socials: “Ens hem adreçat a una generació de joves, sobretot als inicis molt universitària, i conseqüentment a les xarxes socials. I més tard van venir l’escenografia, la moda i les lletres”. 



El que ha aconseguit Fades amb menys de tres anys no ha estat fàcil, sobretot per l’impacte assolit, fins al punt que sembla que el públic estava esperant que arribessin per poder abocar-s’hi. La realitat, però, és que la base ja estava feta i, segons Ferran Pi, el culpable és el mateix: “A Mallorca qui va obrir les portes va ser Plan-ET. I no només per a la gent que es vol dedicar a la música, sinó també per a qui està interessat en la moda o en qualsevol altre àmbit artístic. Sent que ell va crear un fenomen, i muntar un grup amb amics per anar a veure’l a escenaris com la Mobo Fest o la MaxPower va ser l’obertura d’un camí increïble. A més, Catalunya ja havia digerit la nova escena urbana després de l’arribada de la P.A.W.N. Gang i de Bad Gyal el 2017”. 

Ara bé, si una cosa té l’escena urbana illenca és que és molt més que els seus dos grans promotors. Sota la superfície hi ha molts artistes que fan feina amb molt bones produccions. Un altre dels noms a tenir present és Xisk. Natural de Pòrtol, a Marratxí, Xisca Garau va fer els primers passos en el món urbà i de l’autoproducció el 2021 fent temes com “Ruta”, “Salvatge Pau” o “Tornarà”, i des de llavors s’ha consolidat com una de les veus destacades. El seu últim àlbum, Viu en Pau, el va publicar l’any passat amb el segell català Delirics. Xisk recorda el primer moment: “Va ser una demanda coŀlectiva perquè sortissin artistes fent música urbana en mallorquí, més enllà de l’indie tradicional que sempre hi havia hagut”. 



Però no tot és fantàstic i meravellós, i el que semblava una revolució i l’inici d’un procés engrescador no ha acabat sent el que esperava: “Sent un cert desencant perquè ens hem quedat una mica estancats pel que podria ser i és l’escena urbana”. Segons Xisca Garau, cal continuar endavant, perquè està molt bé que hi hagi grans veus, però sent una de les més consolidades de l’escena urbana, ha topat amb una de les realitats més crues de Mallorca, la manca d’escenaris: “Costa molt i és frustrant pensar que voldria viure del meu projecte i fer música, però no puc trobar un espai on mostrar al públic mesos i anys de feina. En contraposició, sempre que tinc material nou, es manté la voluntat i la persistència de presentar-lo en directe i això és molt important. Així i tot, també vull dir que els programadors sempre pequen d’anar a cercar els mateixos artistes i s’arrisquen poc per donar oportunitats a noves veus”. 

Una d’aquestes cares emergents que han arribat a l’escena urbana en català és Llorenç Cerdà, conegut com a Flakko. Des de Llucmajor, ja feia anys que es dedicava al trap’n’rap, però just enguany s’ha decidit a cantar en la llengua pròpia a l’àlbum Myotragus Bale4ricus (autoeditat, 2025), un treball de trap obscur en què el seu late motiv ha estat la crítica directa a la massificació turística de l’illa, un concepte que per a Flakko té tot el sentit del món: “Faig música que parla de les coses que em molesten i que vull canviar. I una cosa no lleva l’altra, perquè ho faig amb la idea de passar-m’ho bé i gaudir fent música però, al mateix temps, pretenc que la gent que m’escolta pugui cantar i cridar dins el cotxe que està fins a capdamunt dels guiris amb una base de trap actual”. Ha estat gràcies al fet de cantar en català que ha assolit el repte, perquè, segons declara: “Amb la llengua he trobat l’espai per poder xerrar del lloc d’on venc i del que passa a Mallorca, que és el que em surt del cor perquè és el que visc”. 



A Capdepera també hi ha Andreu Recio, conegut com a Drew K., un nom que fa temps que es mou en la música urbana i que s’ha esforçat a crear una microescena. En el seu cas, sempre ha triat el castellà com a llengua vehicular de la seva música per expressar “vivències personals a través de mons esotèrics barrejats amb temes banals i quotidians”. L’artista gabellí es defineix com a “cru, pur i màgic”. De fet, en el seu cas, tot va començar uns anys abans, el 2016, amb la idea d’intentar reproduir la música que escoltava amb els seus amics: “Jaume Moll ‘Piru’, Álvaro Duran i jo vàrem començar un projecte anomenat Krazins, que consistia, en bona part, a fer música per diversió i intentar crear els primers moviments de música urbana a la zona de Llevant de l’illa de Mallorca.

Tal vegada per la seva joventut, per la situació geogràfica o pel fet de fer música en castellà, l’escena no va acabar de néixer en aquell punt. Drew K. admet que va marxar a Barcelona per cercar una escena on es pogués sentit integrat. Tot i això, de les Balears cita Plan-ET, amb qui ha coŀlaborat cantant en català, i Maria Hein com a dues veus que mouen l’escena actual, per bé que creu que encara queda molta feina per fer: “Falta més activitat, més artistes, més festivals i més festes que apostin pels nous sons i pels artistes illencs”.
 

LES DIVES DEL POP URBÀ

La música urbana està de moda i és magnètica i dues grans artistes mallorquines s’han amarat de l’estil. La felanitxera Maria Hein sempre havia tingut curiositat, i va ser amb Plan-ET amb qui va provar la seva primera immersió (“Supergluuu”): “Mai havia provat l’autotune ni havia fet res de músiques urbanes, però a partir d’aquella col·laboració vaig començar un camí que me va dur a gravar amb altra gent de l’escena”. Hein confessa que no té la intenció de sonar únicament urbana, perquè a la seva música també hi ha folk i pop, però vol que aquesta referència també la defineixi.

I també la lloretenca Maria Jaume juga amb certa fusió: “El present de la música urbana és la conjunció de mil gèneres com el hip-hop, el dembow o el reggaeton”. I aquesta mescla és la que agrada a l’artista: “El pop no és un gènere en concret, sinó que toca pals diferents, i jo me sent molt còmode amb aquest concepte. I en un futur segurament faré un altre gir i segur que també ho farà altra gent. El que realment és divertit és que la música sempre canvia i evoluciona, si no seria molt avorrit”. 
 

LES VEUS D'EIVISSA I MENORCA

A la major de les illes Pitiüses, Eivissa, trobam una de les escenes urbanes balears més importants, i el nom que s’ho ha treballat amb molt d’esforç i consistència és Slim Samurai, el pseudònim de Toni Pla. “Hem estat molts els que hem creat l’escena urbana, però realment només hem fet música i n’hem gaudit, tant aquí com a Barcelona, on també he fet molts de contactes. La realitat és que hem estès un so illenc que ens caracteritza. Ha estat i és un camí de diversió, creació i creativitat compartida”, afirma. Els pilars que han fet que avui existeixi una escena eivissenca són Brain Bangers, Azido The Black Cat, Vinnie Dollar, Pandawigga i l’alter ego de Carlos Ramis, Karlus, que ha quedat en tercer lloc al certamen musical Art Jove de les Illes Balears 2025 fent pop urbà en català. 



Tot i això, la mallorquina i l’eivissenca són dues escenes ben diferents dins el concepte ‘balear’, que ni els illencs hem acabat d’entendre mai. I això fa que sempre es tingui la sensació d’aïllats entre les mateixes illes. Per a Slim Samurai, no cal esperar res, sinó ser els primers d’estirar la mà: “Tot depèn d’un mateix, en el meu cas he intentat estar connectat perquè m’ha agradat i amb la meva banda Púniks faré una col·laboració amb Xisk, i també m’agradaria fer feina amb Flakko, que fa coses molt interessants”. 

I si parlem de Menorca el panorama també és divers. És complicat assegurar que hi hagi una ‘escena urbana’ pròpiament dita. Tot i això, qui s’acosta més a l’escena és el raper Rudymentari, que s’amaga darrere el ciutadellenc Guillem Llorens. El músic comenta: “Abans estava clar que la música urbana era la que venia del carrer i no tenia espai, en canvi avui dia engloba les músiques modernes difícils de qualificar. En aquest sentit, hi ha molts de gèneres consolidats al llarg de la història que han quedat fora d’aquest sac. Quan parlo de música urbana no crec que la gent pensi en el reggae, i això el desmereix. Crec que hauríem de parlar de gèneres concrets, sense haver de referir-nos a la música urbana”. 

En definitiva, hi ha moltes escenes dins una, connectades i desconnectades, que lluiten per tenir espais per fer música i, en comptagotes, alguns ho aconsegueixen. La música urbana a les Balears està viva i té molt de potencial, però els mals endèmics d’aquesta terra sempre estan a l’aguait, i el futur, com el de les Illes, està en entredit.