Miquel Serra ha rebut la menció per part de la crítica del millor disc de pop-rock de les Illes Balears. El manacorí dedica ara el seu temps a l’escriptura, una tasca que l’apassiona. Parlem amb ell de la seva relació amb la música i avancem quatre pinzellades del que serà el seu nou disc.

Text: Pere Bestard Foto: Arxiu Foehn

L’octau clima (Foehn, 2017) va sortir una mica abans de l’estiu. Has escoltat el disc passat el temps?
MIQUEL SERRA: Sí! M'agrada molt escoltar els discos que faig! Ara bé, fins que no estic convençut que les cançons m’agraden, la melodia, l’estructura, no entren. Segueixo pensant que les cançons que hi ha valia la pena enregistrar-les, n’estic orgullós. De vegades pens que he incidit massa en una fórmula que m’ha allunyat d’una manera més espontània de fer música. Si ara torn a gravar un disc crec que tornaria a una forma més bàsica. Crec que és una inèrcia que es repeteix en altres grups o artistes. Potser t’allunyes fins a arribar a un lloc on no estàs tan còmode i després necessites tornar a una cosa més senzilla, a les arrels.
 
Què hi ha del disc petit que ha de seguir a L’octau clima (Foehn, 2017)?
M.S: Aquest disc ja és a mans de Foehn. Els temps de publicació els controla la discogràfica. Puc dir que el nou disc s’anomenarà Antiga Hodomura (Foehn, 2018). No sé si funcionarà tant com El perfum dels vegetals (Foehn, 2015), potser no té la consistència que donaven cançons com "Herba i malaherba" o "Fas ones" del meu germà. Són cançons que a mi m’agraden i trobava que valia la pena que sortissin. Pens que ha sortit un disc massa curt i per això no el traurem amb format físic, només en digital.
 
Dius que de vegades t’apuntes com a tasca de la casa compondre.
M.S: Per mi compondre pot ser aprofitar un moment en què estic molt estimulat per un grup o una cançó que ha sortit, per exemple, però en la majoria dels casos m’he de forçar a seure, agafar la guitarra i dir vinga! fins que no hagi omplert dues o tres cintes de casset d’idees no m’atur. És pura insistència.

 

Quan fas literatura és el mateix?
M.S: Me resulta més fàcil fer cançons, m’assec i jo sé que dins aquelles cintes després d’un mes de provar idees, n’hi haurà dues o tres que m’agradaran i que sembla que surten del no-res. Escriure és com empènyer una roca muntanya amunt. En tot moment ets en un lloc molt precís i has de mantenir el to, el rigor... escriure és no poder defallir i fer música és anar al teu aire, per ara, en el meu cas. El que passa és que m’estimula molt, sobretot a l’inici, ara que n’estic aprenent.
 
Hi ha una distància abismal entre escriure música i literatura, doncs.
M.S: Escriure malament és molt fàcil. Mira, tens una cançó, tens la melodia, amb la melodia ja estàs salvat, i ha sortit a còpia d’insistir. Amb un llibre tens una idea, però aquesta t’ocuparà mitja pàgina, el que vols dir, però llavors has de vestir tota la història. Pot semblar molt obvi però és una feinada: un desenvolupament, els personatges, els diàlegs, si no tens talent sues molt.
 
Et veurem aviat als escenaris una altra vegada?
M.S: Amb L’octau clima (Foehn, 2017) vaig estimar-me més no haver de passar per tota la tasca d’adaptació del disc al directe, amb els assajos i tot el que suposa. Tal volta el disc petit, com que seré jo tot sol, no me dugui tant de treball i pugui fer algun concert.
 
Pregunta obligada: has fet cap propòsit d’any nou?
M.S: No, però el faré ara. El meu propòsit és seguir escrivint i passant gust d’escriure.