La revista digital d'Enderrock
- 3
El grup de powerpop emergeix entre l’escena del llevant mallorquí amb el seu nou disc, 'Accidents'
Saïm: “Al final, la vida és com passem el temps ”
Joan Roig és l'alma mater de Saïm, un dels grups que han sorgit amb més força i amb més urgència en els darrers temps en el terreny del hardcore i power-pop mallorquins. Conversem amb ell sobre la història del grup, l’àlbum que tenen entre mans, 'Accidents' (Bubota Discos, 2017), i el futur proper de la banda.
text: Pere Bestard. Fotos: Josep Castejón
Ens pots parlar del camí de Saïm fins a aquest Accidents (Bubota, 2017)?
JOAN ROIG: Jo tocava amb Shenobi i després d’acabar aquest projecte vaig estar un temps sense tocar. Més tard vaig tocar la guitarra amb Manfel, amb qui vam fer dos discos. El pes compositiu era més de Joan Obrador. Saïm vam enregistrar el primer EP el 2015, Qwerty (autoeditat 2015), amb en Dani Gómez i en Macià Vives. Per a la gira el substituí Jorra Santiago (Jorra i Gomorra). I no acaba aquí, perquè ell en el seu moment també va haver de deixar el projecte. L’alineació ha anat canviant, com veus. Ara mateix som en Dani Gómez, na Natàlia Gómez, la seva germana, i jo. L’evolució és natural, hem anat millorant les condicions de gravació. Per a aquest Accidents vam decidir mimar una mica més el so amb una mica més de temps.
Compagines la música amb el disseny, així com també ho fa el company de segell Tomeu Mulet a Polseguera. Què és el que més t’agrada de les dues disciplines?
J.R: Estrictament no som dissenyador. He estat professor de dibuix a Secundària molts d’anys. Ara estic prenent-me un anys sabàtics per poder fer el que m'agrada. El que més m’inspira és treballar el disseny damunt els grups, les portades i els cartells. És dissenyar una porta al que vendrà després. Hi ha discos que els he vist tota sa vida i els he volgut escoltar només per la portada, a tots ens ha passat. La relació seria una mica aquesta.
Accidents parla del temps diverses vegades, 'd’un temps mort que no avança, que no perdona, que no amaga', o de la manca de temps. De fet el disc comença 'expert en l’art d’arribar tard'. Com és la teva relació amb el temps?
J.R: Imagin que ara hi pens bastant, tenc 37 anys i estic arribant als quaranta i és com... no podré fer rock’n’roll als quaranta (rialles). El temps m’apassiona i m’obsessiona de la mateixa manera. Aquest punt de la relativitat, quan t’ho passes bé passa molt aviat i quan ho passes malament, a la inversa. En aquest disc les lletres donen moltes voltes sobre el temps, oportunitats perdudes, perdre el temps, cercar el temps perdut, com si volguéssim recuperar-ho, voler tornar enrere o voler que passi aviat. Tots els temes hi estan relacionats. Al final la vida és com passem el temps. El temps que tenim i com l’emprem. He tingut una època no complicada però sí una mica accidental, d’aquí ve el títol del disc. Sempre escric sobre jo i el que em passa.
Creus que el fet de ser illencs, que tenim una altra concepció del temps i les distàncies per la insularitat, marca el caràcter dels grups?
J.R: Em sembla molt interessant el que dius. Crec que sí, jo vaig estudiar a Barcelona. Allà en un dia fan mil activitats, i aquí a Mallorca en un dia en feim una i ve just agafar el cotxe anar a fer-ho i tornar. Aquí ho fem tot més a poc a poc. Segurament si el grup hagués nascut a fora ja duríem quatre discos! O no... però com que t’accelera i et retroalimentes amb la gent del teu voltant, com fer un estudi compartit amb diferents artistes. Te motives amb el del teu costat. Mallorca és molt petita però estam molt dispersos, és una paradoxa.
Què és el que us agradaria fer amb Accidents? Hi ha algun espai on us agradaria especialment presentar-hi el disc? Teniu una gira plantejada?
J.R: Estam preparant una gira per França i Alemanya. A Alemanya hi tenc un amic que ens cercaria uns quants concerts per sales, de joves, més punks. Per aquí per la zona de València també hi tenim amics i ens falta tancar unes dates, és el que dèiem abans. A Mallorca ens hem de coordinar molt bé, per deixar les feines, agafar avió, vaixell. Ara anem a Berga al Salt Mortal el 21 i 22 de juliol, i de cara al setembre també anirem al MMVV. Prefereixo tocar en directe que gravar, així que ara aprofitarem al màxim fins que sigui hora de treure un altre disc. Sobretot anar tocant i conèixer gent, que és el que més m’agrada.
JOAN ROIG: Jo tocava amb Shenobi i després d’acabar aquest projecte vaig estar un temps sense tocar. Més tard vaig tocar la guitarra amb Manfel, amb qui vam fer dos discos. El pes compositiu era més de Joan Obrador. Saïm vam enregistrar el primer EP el 2015, Qwerty (autoeditat 2015), amb en Dani Gómez i en Macià Vives. Per a la gira el substituí Jorra Santiago (Jorra i Gomorra). I no acaba aquí, perquè ell en el seu moment també va haver de deixar el projecte. L’alineació ha anat canviant, com veus. Ara mateix som en Dani Gómez, na Natàlia Gómez, la seva germana, i jo. L’evolució és natural, hem anat millorant les condicions de gravació. Per a aquest Accidents vam decidir mimar una mica més el so amb una mica més de temps.
Compagines la música amb el disseny, així com també ho fa el company de segell Tomeu Mulet a Polseguera. Què és el que més t’agrada de les dues disciplines?
J.R: Estrictament no som dissenyador. He estat professor de dibuix a Secundària molts d’anys. Ara estic prenent-me un anys sabàtics per poder fer el que m'agrada. El que més m’inspira és treballar el disseny damunt els grups, les portades i els cartells. És dissenyar una porta al que vendrà després. Hi ha discos que els he vist tota sa vida i els he volgut escoltar només per la portada, a tots ens ha passat. La relació seria una mica aquesta.
Accidents parla del temps diverses vegades, 'd’un temps mort que no avança, que no perdona, que no amaga', o de la manca de temps. De fet el disc comença 'expert en l’art d’arribar tard'. Com és la teva relació amb el temps?
J.R: Imagin que ara hi pens bastant, tenc 37 anys i estic arribant als quaranta i és com... no podré fer rock’n’roll als quaranta (rialles). El temps m’apassiona i m’obsessiona de la mateixa manera. Aquest punt de la relativitat, quan t’ho passes bé passa molt aviat i quan ho passes malament, a la inversa. En aquest disc les lletres donen moltes voltes sobre el temps, oportunitats perdudes, perdre el temps, cercar el temps perdut, com si volguéssim recuperar-ho, voler tornar enrere o voler que passi aviat. Tots els temes hi estan relacionats. Al final la vida és com passem el temps. El temps que tenim i com l’emprem. He tingut una època no complicada però sí una mica accidental, d’aquí ve el títol del disc. Sempre escric sobre jo i el que em passa.
Creus que el fet de ser illencs, que tenim una altra concepció del temps i les distàncies per la insularitat, marca el caràcter dels grups?
J.R: Em sembla molt interessant el que dius. Crec que sí, jo vaig estudiar a Barcelona. Allà en un dia fan mil activitats, i aquí a Mallorca en un dia en feim una i ve just agafar el cotxe anar a fer-ho i tornar. Aquí ho fem tot més a poc a poc. Segurament si el grup hagués nascut a fora ja duríem quatre discos! O no... però com que t’accelera i et retroalimentes amb la gent del teu voltant, com fer un estudi compartit amb diferents artistes. Te motives amb el del teu costat. Mallorca és molt petita però estam molt dispersos, és una paradoxa.
Què és el que us agradaria fer amb Accidents? Hi ha algun espai on us agradaria especialment presentar-hi el disc? Teniu una gira plantejada?
J.R: Estam preparant una gira per França i Alemanya. A Alemanya hi tenc un amic que ens cercaria uns quants concerts per sales, de joves, més punks. Per aquí per la zona de València també hi tenim amics i ens falta tancar unes dates, és el que dèiem abans. A Mallorca ens hem de coordinar molt bé, per deixar les feines, agafar avió, vaixell. Ara anem a Berga al Salt Mortal el 21 i 22 de juliol, i de cara al setembre també anirem al MMVV. Prefereixo tocar en directe que gravar, així que ara aprofitarem al màxim fins que sigui hora de treure un altre disc. Sobretot anar tocant i conèixer gent, que és el que més m’agrada.