>
<

discos

1 - Kuwait (Miquel Alzanillas)
2 - Fiat Tipo (Miquel Alzanillas)
3 - Phoebus (Miquel Alzanillas)
4 - Aquari (Miquel Alzanillas)
5 - Diabetes Mellitus (Miquel Alzanillas)
6 - Parkinson (Miquel Alzanillas)
7 - Aurita (Miquel Alzanillas)
8 - Orfeu (Miquel Alzanillas)
9 - S'Algar (Miquel Alzanillas)
10 - Heros (Miquel Alzanillas)
11 - Bucle (Miquel Alzanillas)
Emea
Fill
LP (Bubota Discos, 2019)
Electrònica
18/10/2019
  
  


Poques fites defineixen de manera més precisa i radical el pas a l'edat a l'adulta que la mort d'un pare i el naixement d'un fill. En el cas de Miquel Alzanillas, el productor que s'amaga rere Emea, totes dues coses varen coincidir en el temps: el seu pare moria, després d'una llarga malaltia, pocs mesos abans que nasqués el seu primer fill, mentre en paral·lelament donava els tocs finals al seu primer llarga durada. Nascut a Felanitx el 1985, Emea s’ha convertit en una de les figures més importants i rellevants de la reduïda però excitant escena electrònica illenca, un cartell que comparteix amb companys de generació i comarca com Defled, Mantoshit o Synteck, tots ells part d’una quinta de productors que va sacsejar l’escena local des del Migjorn mallorquí. El segell Partapart li va publicar el seu primer EP, Mountains & Emotions (2013), amb remescles de Sau Poler, Defled i Men With A Plan. Però des de llavors, Alzanillas va decidir retirar-se discretament per reformular el seu so, posant en dubte els mateixos fonaments de tot allò que havia fet fins a la data, doblant l’exigència i reconstruint el seu discurs gairebé des de zero. El resultat d’aquest procés són els tracks que formen part de Fill, que mostra la seva cara més madura, personal i sincera, visceral en un sentit nou. Inspirat-se en els sons orgànics del jazz i el paisatgisme sonor de l’ambient. Aquí hi ressonen els vells i els nous déus: Brian Eno, William Basinski, Nosaj Thing,…