Després de més d'un any girant arreu del món, la cantant palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz i el pianista menorquí Marco Mezquida veuen editat el primer disc com a duet. L'àlbum, que s'acaba de publicar en format digital sota el nom de 'Ma. Live in Tokyo' (Universal, 2020), sorgeix d'uns concerts en directe que van fer plegats, l'octubre passat, a l'emblemàtic club Blue Note de Tòquio. Quinze peces que recullen la connexió i la música de tots dos artistes dalt de l'escenari

Text: Èlia Gea. Fotos: Juan Miguel Morales, José Irún i Alex Rademakers.

Ma. Live in Tokyo tradueix en un disc un repertori en directe que recull versions i cançons pròpies, tonades populars, estàndards de jazz i temes inèdits. Entres les quinze cançons que conformen el treball, s'hi troben des de versions de l'argentí Jorge Fandermole ("Oración del remanso") o de Maria del Mar Bonet ("Mallorca i no trobaràs mai la mar"), cançons populars com "La Llorona", fins a temes de Radiohead ("No Surprises") o de Paul Simon ("The Sound Of Silence"). A més, s'afegeixen a la tracklist dues peces pròpies i "El pequeño vals vienés", tema que acompanya a Pérez Cruz des de fa anys.

L'any passat tots dos artistes van girar en format duet arreu, fins a arribar l'octubre al Japó, on van tocar quatre dies seguits als Blue Note de Nagoya i Tòquio. No obstant això, fins ara, encara no tenien cap treball d'estudi enregistrat. “La idea de fer un disc d'estudi no ha estat mai contempada perquè creiem que el nostre potencial i la veritat de la música que fem com a duo, la nostra conversa, rau en els concerts en directe. És on guanya més la naturalitat que tenim la Sílvia i jo amb la música i amb aquesta formació”, comenta Mezquida. “A l'estudi surten altres coses, però es perd aquesta frescor i, a més, deixa palesa la preparació que cal per poder oferir un disc de música en directe: moltes vegades els directes solen ser més imperfectes, i nosaltres vam fer tota una gira durant el 2019 per poder arribar amb la màxima connexió a Japó i poder gravar en directe”.



La màgia dels directes gravats a Tòquio es concreta, per un costat, en el concert de petit format que van oferir al Blue Note. “La Sílvia i jo estem acostumats a tocar en auditoris més grans i al Blue Note potser hi ha 100 persones per passi. Això crea una intimitat i proximitat amb el públic que ha quedat bonicament enregistrada”, explica Mezquida. Per l'altre, també ho fa especial el públic “meravellós i respectuós” japonès: “sentir la seva reacció davant de cançons cantades en català, portugués, anglès o castellà... demostra que és realment una emoció universal”.

La gravació havia de sortir a finals d'any però amb la situació de confinament i l'endarreriment de l'altre disc que havien de treure plegats, Farsa (Género imposible) (Universal, 2020), han decidit finalment avançar-ne. “El procés de selecció no va ser fàcil”, admet el menorquí, “vam enregistar els vuit bolos de Tokio, vuit hores de música meravellosa amb la Sílvia súper inspirada, els dos fusionats i fent una música molt bonica, sentint-nos molt lliures, amb molt d'amor i bona entesa. Humilment, hi havia preses d'una bellesa espectacular”. El resultat serà un llarga durada de quinze cançons, amb tot el repertori del directe, bisos inclosos.

“A cada cançó li tinc una gran estima perquè les hem tractat amb molt d'amor però, sens dubte, hi ha un moment que m'emociona especialment en què fem una cançó tradicional menorquina, que a la Sílvia li venia molt de gust cantar”, recorda el pianista. “Na nena” és una cançó que jo escolto des de petit a Menorca i, és clar, quan de sobte estic tocant aquesta preciositat a Tòquio, amb la Sílvia, al Blue Note i està sonant maquíssim... Què fort!”.

Els silencis de MA
El disc porta per títol el símbol kanji 間 (ma), recollit també a la portada que n'ha fet la il·lustradora Mireia Miralles. “És un símbol molt bonic: com una porta a través de la qual es veu la lluna”, opina Mezquida. “Darrera hi ha una història tradicional japonesa que ve a dir que ma és l'espai entre dos punts, dues persones: hi ha mas que es complementen, i d'altres que repel·len. I ma, aplicat a l'art, és l'espai o silenci entre dues notes o persones i crec que acorda bastant amb la música que fem la Sílvia i jo: per la manera de respirar i les dinàmiques que tenim i pel fet d'estar units d'una manera més profunda, natural i intensa”.