Alanaire es gesta a Anglaterra i neix a les Balears, a partir de la unió d'Eirian, Laura, Pau i Joan, que ja de petits somiaven en fer un grup de música junts. Les seves primeres passes han cridat l'atenció de personalitats com Joan Miquel Oliver o Dominic Massó de The Prussians, que han acabat apadrinant el projecte en la creació del primer EP, del qual avui en destapem el senzill "Carta". El grup també té previst publicar el primer llarga durada després de l'estiu

Text: Anna Tisora. Fotos: Natxo Bassols.

Què explica "Carta"?
Sovint mos trobam davant una cruïlla important, tal vegada determinant pel nostre esdevenir. Decantar-se per un camí o un altre significa comprometre’s amb la decisió, renunciar a les possibles joies de l’altre camí… La "Carta" és el consol que envia el jo present al jo futur, per recordar-li que la decisió que prengué el jo passat fou la correcta (i, de fet, l’única vertadera). 

El projecte comença una tarda plujosa a Londres, però en canvi pren forma a una illa tan mediterrània com Mallorca. El contrast entre aquests dos ambients queda plasmat en la música d’Alanaire?
No només queda plasmat en la nostra música, sinó que aquesta mescladissa de climes i ubicacions són part de la nostra essència. De fet, el projecte ha anat creixent des de molts altres llocs també: Barcelona, Gal·les, Berna… En la música que fem es pot sentir la nostàlgia dels dies grisos i freds, combinada amb l’alegria del cel blau i ses camisetes de màniga curta. El contrast més gran que defineix la banda és probablement el que hi ha entre cadascun dels seus integrants, amb recorreguts molt diversos però amb un punt de fuga comú, que és sa nostra illa.

Com dius, és un projecte amb moltes importacions, però amb el punt neuràlgic en un racó del món molt concret. 
Volem fer música moderna, amb projecció, però volem fer-la des d’aquí. Ens emociona formar part d’aquesta eclosió cultural que està succeint a Mallorca.

La banda sou dos germans i els vostres respectius companys de pis. Abans ja havíeu fet música junts? I separats, teniu algun altre projecte?
Alanaire és on han aterrat molts projectes musicals que hem anat fent, tant junts com per separat. En Pau, na Laura i en Joan havien tocat plegats a diverses bandes amb amics d’infància, on tocaven covers de rock català i anglès. Teníem el somni secret de convertir-nos qualque dia en els Guns N’ Roses de Mallorca. Tocàvem en algun concert de festa major, festes a s’institut on tots tres estudiaven, i poca cosa més… Més endavant, encara que en diferents moments, els tres van formar part d’una banda de rock (Ice Crime). Més enllà d’això, tots quatre hem anat desenvolupant projectes musicals pel nostre compte.

Quan i com decidiu que és l'hora de formar un projecte consolidat i enregistrar les cançons?
Quan encara érem a Londres, n’Eirian, que s’estava endinsat en el món de la producció musical, va fer possible que poguéssim gravar unes primeres maquetes, per provar. Mai no havíem enregistrat res des de casa, però estem sorpresos del bon resultat, vam decidir ensenyar-les al Dominic Massó, i vam començar a treballar-les amb ell. Just va coincidir que ell estava també atrevint-se a muntar un home studio -Karma Records Spain-, el qual va estrenar produint "Carta", el nostre primer tema.

I d'aquí a llançar un primer EP. 
Supos que res no pot aturar un grup d’entusiastes que creuen que el que fan val la pena, aquí esteim, a punt de publicar el primer EP i acabant d’enllestir es temes que conformaran el nostre primer àlbum. El nom és fruit d’un error. Quan en Joan i en Pau vivien junts a un pis de l’Eixample, el primer li va deixar al segon el llibre La mort i la pluja de Guillem Frontera. La qüestió és que el poble fictici on es desenvolupen les històries s’anomena Alenària (si no m’equivoc). Bé, idò, uns mesos després d’haver-se’l llegit, tot cercant un nom pel projecte, en Pau va decidir anomenar-lo de la mateixa manera que aquell poblet, escenari d’uns contes que ens sumien en la nostàlgia d’una Mallorca mai viscuda i a vegades tan enyorada per nosaltres. A causa de l’erosió a què es veu sotmesa la memòria amb el pas del temps, i no tenint ja el llibre a mà, va errar en el lletreig del nom, resultant aquest "Alanaire". Quan ens n’adonàrem de l’error vam trobar que era simpàtic, i la sonoritat de la paraula ens agradava tant que decidírem deixar-lo així.

El disc ha estat produït per Joan Miquel Oliver. Com vau arribar a contactar amb ell? 
Tot va començar amb un follow a l’Instagram. Fa gràcia, però aquest “click” va posar en contacte el Joan Miquel i na Laura. D’aquest intercanvi va sorgir una primera conversa sobre uns vídeos de piano que ella tenia al seu perfil, i després de seguir parlant sobre altres projectes musicals, na Laura va ensenyar-li els temes d’Alanaire. Va ser en Joan Miquel qui, després d’escoltar es temes, va presentar la banda al seu mànager, Bernat Muntaner (The New Bookers), qui es va apuntar al viatge, tot fent créixer l’equip juntament amb el Xavi (Promo Arts Music). També es va apuntar el Natxo Bassols, qui s’encarrega de la imatge del grup. 

Què representa per a un grup mallorquí, que els apadrini algún com Joan Miquel Oliver?
Va representar un xut d’adrenalina i motivació per al grup! És com si a un grup de Liverpool a qui ningú no coneix els ve el Paul McCartney i els diu: “Això que feu mola molt. Voleu que col·laborem junts?”. Cantar cançons d’Antònia Font era de les poques excuses que teníem per dir insults en veu alta davant els nostres pares. Hem crescut amb la seva música. D’alguna manera és com si formés part nostra des del principi. És clar que també mos aporta un punt de vista assentat en una vasta experiència i que ha fet que les nostres cançons, a través de les seves mescles, hagin guanyat en transparència, en profunditat. 

Aquestes tres cançons són la vostra carta de presentació. Com us voleu donar a conèixer?
La nostra història és tan sols la condició necessària per ser, avui, el que som. Volem que se’ns reconegui (o critiqui) per la música que fem, no per qui som ni d’on venim. Alanaire és un grup en el qual cadascun de nosaltres aporta el millor que té. Tots quatre componem la música que tocam i escrivim les lletres que cantam. Intentam fer música que no deixi indiferent, xerrar dels temes que mos preocupen i, així com noltros evolucionam, fer que la nostra música evolucioni també.

Teniu previst fer concerts de presentació en directe?
I tant! Mos morim de ganes d’anunciar dates, però en Bernat i en Xavi no mos deixen encara... s’han d’acabar de confirmar els concerts.

L'EP es publicarà en format físic?
Sí, el presentarem el 4 de març a l’espai Xocolat de Palma i estarà a disposició de tothom que ens vingui a veure.