Amulet cerca nous estils i espais on crear amb el llançament d'un doble senzill, que inclou els temes «Gent com vos» i «S'última encesa»
'S'última encesa': on i d'on neix l'amor
Amulet és el projecte musical que encarna el jove músic mallorquí Antoni Mulet. Després d'haver-se donat a conèixer amb la seva participació al concurs Sona9 de 2019, ha continuat explorant nous estils i espais on expressar-se. La darrera proposta del cantautor de Santa Maria del Camí pren la forma de doble senzill, editat pel segell Produccions Blau/Discmedi i titulat 'S'última encesa'. El treball està format per les cançons "Gent com vos" i la homònima "S'última encesa", que han estat enregistrades a Tramuntana Estudis i mesclades per Jaume Gelabert
Text: Sheila B. Fernández i Sergi Núñez. Foto: Arxiu.
El tema que dona nom al doble senzill, "S'última encesa", proposa un viatge que travessa un mar de dubtes i sentiments. 'I qui sap si demà seré així? I, qui sap si demà seré aquí?', es pregunta el cantautor, mentre rasca la guitarra, just abans de deixar anar la malenconia per esbombar el ritme més folk-rock que el caracteritza. Alhora que dona espai perquè el folk aparegui, amb la influència de músiques mallorquines i d'arreu dels Països Catalans, Amulet es deslliura de tristors sabent que 'cada persona nascuda dins el món té per simfonia sa llavor que neix de l’amor'.
El mateix santamarier dirigeix el videoclip que acompanya les paraules, amb un pla-seqüència al qual Pilarín Mena dona forma rere la càmera. Aquests 3 minuts i 51 segons sense talls presenen una sala de tons càlids, aparentment buida, on s'ens apropa a cada racó habitat per la veu d'Amulet, des d'un cendrer amb un cigarret fins a les pàgines de La història interminable. Tot seguit, després que una espelma ilumini el camí a seguir i acompanyant el despertar d'el folk, es descobreix a Marta Sánchez al sofà, ballant i cantant plena de vida i convicció.
A "Gent com vos", per la seva banda, sol amb la guitarra davant del micròfon i assegut també en un sofà, Amulet brinda una sentimental balada amb una aroma molt personal. Acompanyat tan sols dels rascats i dels acords de la seva guitarra acústica, la cançó recorda la figura d'una persona molt estimada: la del seu padrí. Així els versos viatgen al passat per rememorar la infantesa del músic, i la influència i companyia del padrí. Malgrat el seu traspàs, la compassió, la bondat, l'amor i, en definitiva, la seva forma de ser transcendeixen la mort deixant una empremta en l'ànima del cantant mallorquí, com el mateix Mulet versa: "I resta insistent / dins es meu caminar / es teu discurs, / ses teves conviccions."