El quintet menorquí viu un moment dolç, malgrat tot. Si bé és cert que la pandèmia els va enganxar amb el darrer disc just acabat de sortir del forn, ara ja fa 10 anys que els membres de Pèl de Gall toquen plegats, i després d'haver guanyat el Premi Enderrock de la Música Balear a millor directe confinat, han tret el primer CD-DVD en directe. Per ells, després de quatre discos de rock festiu, adaptar-se als formats que requerien els temps de covid-19 no va ser cosa fàcil, i per això van voler plasmar tot aquest treball a 'Un directe diferent' (RGB Suports, 2021). De tot això en parlem amb el guitarrista de la banda Ernest Martí

Text: Èlia Gea. Fotos: Dan Florit / Aina Sempere.

Va ser guanyar el Premi Enderrock Balear a millor directe confinat i just publicar un disc en directe! Ja ho teníeu decidit en aquell moment?
No estava pensat! Va ser una idea un poquet espontània. Potser el premi ens va inspirar, i també aquell concert que vam fer: ja vèiem a venir que seria un concert inoblidable, molt especial i en un lloc idíl·lic. Són concerts que ja saps que poden ser únics, i en vam voler deixar constància.

Què el va fer tan únic?
Més enllà del lloc, perquè actuar en un teatre com el Principal de Maó és increïble, va ser la connexió que vam tenir amb el públic. Vam tenir una resposta d’assistència que no esperàvem i una connexió amb el públic que des de la primera cançó ja tothom estava amb les mans aixecades. Quina és la gràcia d'un disc en directe?
Un disc d’estudi és una execució que no és real, perquè toquem un rere l’altre i no tots junts; és molt més fred. Un disc en directe, en canvi, és superespontani, és frescor, és un producte real. I és una cosa que encara ens faltava fer: la majoria de bandes en algun moment en treu un, i nosaltres vam creure que aquest era un bon moment, perquè havíem aconseguit fer un directe diferent, com diu el títol de l'àlbum, adaptant el nostre format de rock festiu a la pandèmia. I el resultat que en va sorgir ens va agradar.

Com dius, això de treure un disc és com un pas ritual de moltes bandes en el moment de consolidació…
Sí! Nosaltres ja duïm més de 10 anys com a projecte i ja tenim 4 discos d’estudi: ja tocava. I no ens tanquem la porta fer-ne un altre el dia demà, perquè realment el disc en directe transmet molt més.

Quina ha estat la rebuda entre el públic?
La rebuda ha estat molt bona. Tant la gent que havia vingut al concert, com la gent qui no, ho han gaudit molt i ens han donat molt bon feedback. Això sí: un disc en directe és ple de cançons que ja existeixen… I des de la discogràfica ja ens van advertir que era una peça molt important que quedarà allà per sempre, però que no ven tant. És com si fos un record, una peça de col·leccionisme que et fa rememorar una època, en aquest cas, la de pandèmia.



Creus que els àlbums de directes són més caducs o, per contra, encara poden perviure més?
La bona música mai caduca, es queda allà, per moltes modes que vinguin. Qualsevol membre del grup encara escolta música de fa 30 anys, perquè quan una música t’agrada, no queda mai desfasada. El que hem creat nosaltres es quedarà allà per sempre. Simplement serà diferent.

Quins bolos teniu previstos per aquest estiu? En teniu gaires? Com plantegeu el directe, amb la gent asseguda amb cançons tan festives? Què canviarà?
Un disc en directe també és una carta de presentació, per al públic que no t’ha sentit encara en directe, però també per als programadors de concerts i festivals. Presentant el directe, ja dones a entendre com és el teu producte. Un directe diferent ens ha ajudat al fet que ens surtin més concerts. Al maig ja en vam fer 4, un d’ells al País Valencià. Per aquest estiu en tenim ja també uns quants de previstos: aquest dissabte toquem a Mancor de la Vall (Mallorca), el 17 de juliol a Alcúdia (Mallorca), a l'agost serrem a Ciutadella i Porreres, i a principis de setembre a Maó.

Com plantegeu el directe, el fareu com el del disc?
Algunes coses ja han evolucionat des del disc. Inconscientment, com ja estem veient la llum al final del túnel amb el tema de la pandèmia, estem començant ja a modificar coses del directe i a arribar a un punt híbrid: ja no és només aquella cosa tan pausada, pensada per a teatre, ara ja comencem a tocar en llocs oberts i, a poc a poc, anem fent el repertori més festiu altra vegada. Alguna cançó d’Un directe diferent segur que es mantindrà, emperò, perquè li hem trobat un matís o una perspectiva que ens ha agradat. Deu haver estat difícil adaptar la vostra festivitat rockera a un teatre…
Va ser un procés llarg, no va ser cosa d’un dia per l’altre. Quan va començar la desescalada del confinament, sabíem que el nostre format de concert de rock no encaixaria enlloc. I vam decidir crear aquest nou format. En un principi, volíem que fos 100% acústic, però ens va fer por que quedés massa monòton i vam acabar per reinventar les cançons, amb ritmes diferents, però amb bateria i guitarra elèctrica… Va ser un procés molt complex i llarg, i vam crear molts arranjaments nous. Però va encaixar molt bé. En part per açò també vam voler fer el disc, per immortalitzar aquesta feina, aquestes cançons. Tot i que, l’art és així: pensa en els escultors que fan peces a la sorra de la platja, sabent que l’endemà ja no hi seran… Es tracta de gaudir el procés de crear, encara que potser demà passat no segueixi allà; viure el moment.

I ara mateix, en quin moment us trobeu? Esteu creant o component nous temes ja? Soleu treure discos cada dos o tres anys…
A pesar que tenim concerts, ja tenim el cap posat en noves cançons -tot i que sempre tenim el cap posat en nous temes! [RIU]-. Estem començant a compondre una altra vegada, però encara estem en un punt molt embrionari. M’és impossible anticipar-ne res, ni saber quan es podran començar a escoltar, però en tenim moltes ganes. Sa veritat és que malgrat la pandèmia, aquest any estem molt animats, estem en un moment molt bo com a grup i amb ganes de seguir endavant. L’únic que puc dir dels nous temes és que, com sempre, serà música animada, positiva i festiva.