La marratxina MDMAR (Maria del Mar Payeras) prepara el segon treball, enregistrat a Tramuntana Estudis. Aquest divendres passat, en va descobrir el segon senzill, "Forgive", amb la col·laboració del músic britànic Cooza, que en menys d'una setmana ja quadriplica les reproduccions del primer tema d'aquesta nova etapa. Avui en descobrim el clip que l'acompanya, realitzat per Rubén Capilla, tot parlant-ne amb l'artista

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.

Si amb “Better Life” entomaves amb cert optimisme una història prou punyent a base de proximitat i mirar-se amb uns nous ulls, aquest “Forgive” és la cançó d’un cor trencat, que necessita allunyar-se.
Efectivament, “Forgive” és una cançó d'un cor trencat, però l'enfoc també parteix de cert optimisme, amb el lema “perdona't i deixa'm anar”['forgive yourself and let me go']. A vegades, encara que no esteim bé amb nosaltres mateixes i amb la parella, ens  encaparrotam a fer funcionar la relació i el que feim és fer-nos més mal. Aquesta cançó convida a deixar anar l'altra persona com a acte d'amor, ja que a vegades pot ser el millor per a les dues persones, encara que al principi fagi mal. 

També, en aquest senzill, es veu l'essència més indie-folk (i menys pop). A què es deu? És el que podem esperar trobar al nou disc? 
Per a mi, cada cançó representa una etapa o sentiment de sa meva vida, bastant diferents entre si, i lo que he fet és cercar una dinàmica diferent al primer disc i un so que representés cada cançó, òbviament sempre amb la meva essència. Trobarem cançons més indie-folk com "Forgive", unes altres  més pop-folk com “Better life”, i també algunes cançons amb matisos de rock.  

Per a "Forgive" comptes amb la col·laboració de Cooza. Com va sorgir? 
En Cooza (Curtis Saunders) és un artista queer d'estil indie-folk amb més de 100.000 streams a Spotify. Sempre escolt cançons seves quan vull estar de relax, i vaig pensar que podia encaixar bé amb “Forgive”. I efectivament. A més els dos esteim molts contents de com ha quedat la cançó i la màgia que ha sabut afegir en Jaume Gelabert de Tramunana Estudis, que sempre capta el que vull transmetre.



Malgrat ser una artista 'emergent', el primer clip d'aquesta nova etapa ja compta amb 1 miler de visualitzacions, i el nou senzill, en menys d'una setmana, ja quadriplica les escoltes a Spotify del primer. Com estàs vivint la rebuda del projecte? 
Sa veritat és què estic entusiasmada, però tampoc deix de tocar de peus en terra. Del que més tenc ganes és de començar a fer concerts i veure en persona aquesta rebuda. He format banda amb Miquel Moyà a la guitarra elèctrica, Miquel Bennàssar al baix, Josep Font a la bateria i Jaume Gelabert al teclat i ja hem començat a preparar el directe.

Què ens pots avançar del nou disc? Quines seran les línies generals i el to que hi prendràs?
D'aquest nou disc puc dir que m'hi he expressat sense timidesa i sense por. A mi sa música m'ha ajudat a superar males experiències, i escriure aquestes  cançons a gestionar-les. Fins i tot puc dir que hi ha cançons que encara me remouen, com per exemple “Sometimes” on no trobarem sa part tan dolça  de “Better Life” i “Forgive”.