Després de diverses etapes, el palmesà Tomeu Mulet ha trobat el còmplice adequat per a Polseguera amb el teclista i productor Biel Riera. Després que la pandèmia i el confinament els va impedir girar l’anterior treball, el duet resident a Barcelona ha gravat un tercer disc, 'Ermàs' (The Indian Runners, 2022)

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Mireia Bordonada.

Hi ha la sensació que la pandèmia va arribar just quan Polseguera havia de petar. 
Sí, es van ajuntar diverses coses. Just quan vam treure el darrer disc, Vida grisa (Bubota, 2019), va plegar el segell. Ara, per sort s’ha reprès l’activitat, però nosaltres ens vam quedar amb un disc a les mans i sense mitjans per promocionar-lo i cercar concerts. Tot seguit va esclatar la pandèmia, i això va acabar de fer que el disc no tingués el recorregut que hauríem volgut.

I com vau afrontar aquests inconvenients?
Teníem unes cançons que la gent no havia pogut sentir i un directe preparat, però de seguida vam ser conscients que no ho podríem aprofitar. L’opció era seguir assajant aquelles cançons i topar contra un mur o intentar canalitzar la frustració component els nous temes. Al final, vam decidir fer cançons noves, tant per supervivència com per cuidar-nos a nosaltres mateixos. Tot això fa que les cançons d’'Ermàs' es diferenciïn molt del disc anterior?
Sí, sobretot perquè les circumstàncies ens han condicionat molt. Però també hi ha un altre fet important: en aquest nou disc en Biel Riera ha participat de ple en el procés de composició i producció. És un pas endavant molt important per al projecte i, si es compara amb els altres discos, es nota bastant.

Tant tu com Biel Riera toqueu en altres grups. Quin és el paper de Polseguera?
No he cregut mai que tingui un projecte principal i un altre de secundari. Quan estava a Beach Beach, els quatre membres del grup ho vam compaginar amb molts altres projectes. Pens que, en realitat, tot suma. Ara, en Biel també està amb Reïna i allà fa el seu camí. Jo crec que és molt més enriquidor afrontar-ho d’aquesta manera.

Hi ha una manera de saber-ho. A qui doneu prioritat en cas de conflicte de dates?
A la proposta que hagi arribat primer. I si són coses molt importants, cercam la manera de compaginar-ho. La diferència és més en les qüestions creatives...



Aquesta és una altra: quan fas una cançó, ja tens clar cap a quin grup anirà?
I tant! En el meu cas tinc dos sacs molt determinats. Un és més lluminós i beu del power-pop britànic i de la música anglosaxona de la nova onada. I després tinc un altre sac amb una música més fosca i experimental. I la veritat és que quan vam decidir gravar un disc amb Polseguera ens vam centrar en aquesta segona opció. Tot i així, durant el procés han sortit cançons que no encaixaven i que potser prendran forma en un altre moment.

Ja que hi som, com definiries la música que factura 'Polseguera'?
La banda va sorgir amb la intenció d’explorar el vessant del pop més fosc i experimentació. Per al disc, més enllà dels clàssics, ens hem referenciat en artistes i productors actuals com Carla dal Forno, Tropic of Cancer, Silent Servant... i hi ha certa influència del disc La felicitat dels animals (Foehn Records, 2014), de Miquel Serra. Ens interessen bandes sonores fosques i ambientals, i especialment el film rus Stàlker (1979), dirigit per Andrei Tarkovski amb música d’Eduard Artémiev.
I no has pensat de musicar un poema?
M’agradaria, però de moment no m’hi atrevesc. Musicar poemes és molt difícil i no tenc els coneixements per fer-ho.

Com serà el directe de Polseguera?
En el pla tècnic, amb el que hem après dels directes anteriors hem intentat treure tot el suc per muntar les cançons noves. A l’escenari hi serem en Biel al sintetitzador, el baix i un sàmpler, i jo a la guitarra, la veu i un altre sàmpler. Serà una posada a escena minimalista perquè volem que sigui un concert immersiu, però el més fàcil possible.