Descobrim el nou disc del pianista, 'Letter to Milos', tot conversant-ne amb ell

Marco Mezquida i la seva carta des de Menorca amb amor

El nou disc del pianista menorquí Marco Mezquida, 'Letter to Milos' (autoeditat, 2022), és una carta d’amor al seu fill i un cant de vida. En aquest treball -que avui veu la llum i que ahir es va presentar al Conservatori del Liceu, en el marc del Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona-, el pianista menorquí aprofundeix en el so personal d’un trio que es completa amb el violoncel·lista cubà Martín Meléndez i el percussionista català Aleix Tobias 
Text: Jordi Martí Fabra. Fotos: Mireia Miralles i Inma Casadelles.



Mentre continuen ben actius projectes com la col·laboració amb el guitarrista flamenc Chicuelo o la revisió orquestral del Rhapsody in Blue de George Gershwin, Mezquida ha enregistrat un disc ple de tons i patrons diversos, que va des d’un homenatge al pandero quadrat de Peñaparda fins a l’exuberància brasilera i del blues a la meditació íntima. 

Amb el trio que conforma amb Meléndez Tobias ja va enregistrar Ravel’s Dreams (autoeditat, 2017) i Talismán (autoeditat, 2020). “L’any 2017 L’Auditori de Barcelona em va encarregar una revisió de Maurice Ravel, amb qui em trobaven afinitats. Jo vinc d’un estil, el jazz, on la instrumentació està molt estandarditzada, i no volia fer un trio habitual, per això vaig pensar en Martín Meléndez i Aleix Tobias, dos mestres que aporten una paleta de colors única", rememora el músic.



En aquest nou treball, per això, el pianista considera que han anat un pas més enllà: “Letter to Milos suposa un graó més en la trajectòria del trio, un treball més profund tant en la composició –en la qual també participen en Martín i l’Aleix– com en el so. Hi ha un ventall estilístic molt gran, però sobretot hi ha molt d’amor i un cant a la vida, inspirat per la meva paternitat i per totes les dificultats causades per la pandèmia.”

Quant a la posada en escena, Mezquida assegura que "la improvisació continuarà sent un dels nostres eixos innegociables, perquè és el que ens fa sentir vius. Les composicions ja estan creades i les defensem en directe, però a través de la improvisació, que és el que els dona vida”.