Parlem amb la cantant i la teclista del grup sobre el primer llarga durada de la formació, 'Albor'

 

Quina és la vostra filosofia creativa?

Ens agrada pensar i repensar les cançons, i trobar noves maneres i nous instruments per fer-les. En aquest disc hi ha un gran ventall d’estils i la nostra feina és trobar una sonoritat Alanaire. Estem justament en aquest camí, desitjau-mos sort i a veure què passa.

“Mirall del futur”, el segon tema del disc, va també en la direcció de com cercar la fama?

Entre nosaltres diem que mai no hem cercat la fama. No ens atrau. Imaginem un futur ideal que es teixeix dia a dia. Volem que el grup sigui el pa de cada dia, un aliment que ens nodreix. Ens interessa que hi hagi constància i que mantinguem l’interès per fer temes nous, experimentar, fer concerts i gravar discs. Ara mateix ens trobam en un moment delicat, són les primeres passes i no hi ha res assentat. En una escena tan difícil, toca construir.

El disc és una suma d’estils, detalls i harmonies que s’enllacen fins a crear un so propi que té el ressò de músiques contemporànies. Per exemple, a “No m’ho esperava”.

El tema està inspirat en Bon Iver, un artista que em té obsessionada. La nostra proposta combina electrònica ambiental i pop d’influència clàssica. Ballam amb Jordan Rakei i Tom Misch, i experimentam amb Radiohead, de qui som molt fans. Tenim influències purament clàssiques i de la nova música contemporània.



Heu dit que heu fet un viatge al pop des de la música clàssica. Què significa?

Tres dels quatre membres tenim formació clàssica. Els compositors clàssics entenien l’harmonia de manera diferent del pop actual, que es basa en la repetició harmònica, i exploraven més enllà els enllaços harmònics per desenvolupar les seves creacions. Em serveixen de font d’inspiració per agafar idees compositives i desenvolupar un tema pop. Moltes idees han sorgit a partir de Brahms, Debussy o de la pianista nord-americana Amanda Harberg. Per exemple, la cançó “Trenc d’alba” s’inspira rítmicament en una peça seva.

Tot i que sou molt feiners, també reclameu el “Dret a sa peresa”.

Mentre anàvem fent cançons, i vèiem cap on tiraven les línies temàtiques, sentíem la necessitat d’escriure cançons que contrastassin amb la imatge seriosa i més profunda del grup. Som feiners, d’acord, però qualsevol persona es mereix relaxar-se una mica i passar un dilluns de matí al sofà! És la nostra altra cara. 

Al final la cançó va canviant el ritme, els accents i la interpretació com si fos un joc...

Exacte! És un moment en què ens ho passem molt bé. Quan la tocam en directe no ens podem treure el somriure de la cara.

Tots som vegetarians. Des de petits hem estat molt a la muntanya i tenim una connexió molt forta amb la natura. El meu germà Pau, a banda de músic, també és biòleg i acaba de presentar el documental Bee or Not to Be, que parla de la importància dels pol·linitzadors i de com afectaran les conseqüències del canvi climàtic l’agricultura i l’ecosistema. Som molt conscients que hi ha una part important de responsabilitat ens els hàbits d’un mateix.