Parlem amb la banda de Maó sobre el futur EP homònim, que veurà la llum la setmana vinent

Verlaat: «Ens agrada abordar el costumisme i la melancolia perquè és una realitat illenca»

Verlaat és una de les propostes amb més activitat que l'escena del pop-rock mallorquí ha vist brollar en els darrers anys. Després de presentar-se a l'edició del 2020 del Sona9, la banda va publicar el desembre passat el seu primer EP: 'Borps i abatzers' (Borp Records, 2021). Ara, ja ha presentat tres nous senzills -"Me falta sal", "Xafogor" i "Finestres en pont"- que seran inclosos en el nou treball homònim (Borp Records, 2022) que el grup publicarà el pròxim 22 de juliol. En parlem amb la banda sobre la direcció de les noves cançons i d'aquest futur treball
Text: Sergi Núñez. Fotos: Àlex Arroyo.


Acabeu de publicar 'Me falta sal', que en realitat és un avançament d'un nou treball. Què més hi incloureu?
A més d'aquestes cançons que hem anat publicant, l'EP inclourà "Amb nit i dia" -senzill que vam publicar a mitjans de 2021- i "Ball a la Vall". Abans de Borps i abatzers havíem publicat només sis senzills i, per això, la nostra intenció ha estat era repensar i treballar en la producció i publicació de totes les cançons que ja tocàvem en directe, i alguns temes nous com ara "Tardor", "Borp", "Cuques de llum" o "Finestres en pont".
 
Quins canvis hi ha respecte a 'Borps i esbarzers'?
Borps i abatzers va ser, per a nosaltres, una declaració que Verlaat també són les caixes de ritmes i els sintetitzadors de baix, i que aquests elements poden conviure en harmonia amb les guitarres acústiques, ukuleles i percussions dels nostres primers senzills. Aquestes noves cançons són una continuació d’aquesta creença, en què hem intentat mantenir el 'so Verlaat', si és que això existeix, introduint les línies de baix elèctric, les bateries acústiques i melodies enganxoses.



I no només això: el vostre so es renova amb una tonalitat més optimista i vitalista. Ha estat un canvi meditat?
Del recull de cançons que vam fer, algunes tenien una estètica més fosca i introspectiva, amb referències entre elles, de manera que vàrem voler agrupar-les en l'EP anterior. D'altres tenien aquesta tonalitat més optimista que remet a l'estil despreocupat dels nostres primers senzills i que hem volgut cohesionar en aquest nou treball. Vàrem agrupar els dos conjunts de cançons d'aquesta forma, per estil i evolució natural del grup. També per voler destacar, a través de Borps i abatzers, una altra cara de Verlaat. Tot i això, nosaltres entenem aquests dos conjunts com un tot comú que és el primer àlbum del grup.

Un punt interessant del nou treball són els teclats i sintetitzadors, que tenen una aroma molt vuitantera. Com els heu treballat?
El fet que tinguem dos teclistes al grup evidencia la importància que té per a nosaltres aquest aspecte estètic. A tots ens agrada aquesta sonoritat retro i molts dels nostres grups referents utilitzen els sintetitzadors com a elements principals dels temes. Jugar amb els sintetitzadors ens dona molt de marge per experimentar i afegir textures a les cançons. Són, per tant, un element molt important i orgànic per a nosaltres a l’hora de produir i vestir els temes.



Més enllà d'això, les tres cançons que heu publicat del nou treball tenen en comú el costumisme i la melancolia. 
Som oberts a l'hora de triar les temàtiques i els punts de vista del grup. Ens surten cançons amb més crítica i d'altres més personals, i ja ens agrada que sigui així. Ens agrada abordar el costumisme i la melancolia perquè és una realitat illenca. Volem tractar coses que passen a prop i que ens passen en el moment, encara que a vegades el punt de vista sigui menys precís, o acabi enfilant-se a temes essencials com l'amor o el pas del temps. Al final, el que intentem és compartir el que ens passa pel cap, expressar-ho amb un poc de gràcia i estalviar-nos algunes sessions de teràpia.