Després de 13 anys, el grup de Felanitx presenta aquesta setmana el seu segon disc

Abeniara: «Hem volgut simplificar i donar importància a una veu o una melodia determinada»

Abeniara és un grup de Felanitx de música pensada per al ball tradicional. Però no només de cançons tradicionals viu el ball de bot, i la formació acaba de presentar un segon disc amb 16 composicions pròpies i un tema tradicional. Aquest estiu faran ballar Mallorca i a la tardor tenen prevista una actuació a la Fira Mediterrània de Manresa. 12 llunes (Blau) és el seu segon disc, després que debutessin el 2009 amb un treball anomenat com la banda, del qual escoltem en primícia "Jota elegant". N'hem parlat amb un dels components del grup, Pedro Barceló
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.


Estrenem la “Jota elegant”. Què ens en diries?
És una jota de xeremies, flabiol i tamborí, lògicament acompanyats de baix, guitarró, guitarra i percussió, que són la base de la música popular. La meva dona em va dir que era una cançó molt elegant i que li feia pensar en una balladora que ballava exposant la seva elegància.

Comencem pel primer que es veu del disc: la portada de Miquel Barceló.
Sí, la portada és una lluna de Miquel Barceló. 12 llunes és un projecte que va més enllà de la música. Hem contactat amb 12 artistes de Felanitx que, desinteressadament, ens han cedit la imatge d’una lluna. Tenim la sort que Miquel Barceló és felanitxer i ens va dir que sí. Ens va donar permís per utilitzar una pintura que havia fet l’any 2016. Va ser el primer de tots. Quan li vam explicar el projecte, ens va dir ‘jo tinc el quadre que necessiteu. L’heu de posar!’. I ho hem completat amb altres artistes de Felanitx que tenen un cert renom.



Fa 13 anys del primer disc. És molt de temps…
El món de la cultura i de la música popular és molt tradicional. Hi ha un repertori que t’omple les vetllades i els recitals. Al primer disc que vam presentar, fa 13 anys, ja hi havia 24 cançons, totes compotes per nosaltres. I en vam deixar un parell a recambra per al segon disc. Explotar tot aquest repertori ens ha dut bastant de temps i mentrestant hem seguit component. Volíem fer el disc el 2019 o 2020, però ens va enganxar el confinament i no va poder ser.

Què destacaríeu d’aquest nou treball?
Són 16 cançons pròpies i una de popular, i la gran diferència respecte al primer disc és que hem seguit la premissa menys és més. Al primer disc érem molt joves, teníem 18, 19, 20 i vint-i-pocs anys, i volíem posar moltes veus, moltes melodies… Era un disc molt dens. I a més, tenia 24 cançons, cosa inimaginable actualment. Ara hem volgut simplificar i donar importància a una veu o una melodia determinada. I, sobretot, no hem volgut fugir de la música popular. L’estil es reconeix perfectament com a ball de bot, les harmonies cerquen una sonoritat determinada sense voler fer més del necessari.



Tenint en compte que hi ha anys amb 13 llunes i que han passat 13 anys del primer disc, l’haguéssiu pogut anomenar '13 llunes'!
Sí, és una bona proposta! Vam decidir posar-hi 12 perquè a molta gent no li agrada el número 13. A més, és ver que hi ha anys amb 13 llunes, però la majoria en tenen 12. Hem posat aquest títol perquè les cançons xerren de la vida, de la cultura, de la maternitat… de les coses que passen durant la vida. Com les llunes, que van passant.

Abeniara ara va més enllà del ball de bot?
Sí, és una agrupació que ja té més de 20 anys. És ver que la part més forta són les ballades populars, però fem altres activitats. Després del confinament, com que encara no podíem fer actuacions, vam proposar una activitat que va tenir molt de ressò: a Felanitx hi ha moltes figures de cultura popular (caparrots, gegants, els salers…), les vam imprimir en gran, els vam posar un codi QR amb tota la informació associada al personatge, i els vam repartir per tot el terme municipal. Per les xarxes socials anàvem donant pistes d’on es podien trobar els personatges. Més de cent famílies van aconseguir completar totes les figures que teníem repartides. I també fem recitals, cantades de Nadales…