El cantautor Tomeu Juan Fuster ha publicat el seu segon treball Les històries més maques (U98 Music, 2022). Amb el lema “El passaport és el somriure”, el palmesà presenta cinc cançons que destil·len amor i optimisme cap a la vida. Avui estrenem en primícia "Les històries" i l'artista palmesà ens explica com ha evolucionat la seva música i en quin punt es troba actualment

Text: Maria Folqué. Fotos: Arxiu.

“Si tinguéssim ulls per veure la veritat, no costaria tant somriure a totes hores” són els versos amb què arrenca la cançó de Tomeu Juan Fuster. A la peça, el músic explora el concepte de la visió com a eina per descobrir la veritat, i la veritat com a portadora de felicitat. Al videoclip, la ballarina amb els ulls embenats representa aquesta primera frase, que segueix apareixent al llarg de la cançó, i no és fins al final de l'audiovisual que deixa al descobert la seva mirada, i amb això el somriure per poder obrir els ulls.



‘Les històries més maques’ és el teu segon disc, que has estat treballant en els últims dos anys.
Amb la pandèmia pel mig, he tingut la sensació que ha estat un procés molt lent. He hagut de processar molta informació a nivell personal i musical així que vaig dir-me “anem a fer-ho a poc a poc”, i vaig buscar una discogràfica. Primer va ser un procés de crear maquetes i provar sonoritats. Després presentar-ho. I un pic ens va agradar, vàrem començar a produir-lo de forma real. 

I musicalment, com ha canviat el projecte? Què has deixat enrere i què has guanyat des d’aleshores?
A nivell de cançons, el primer disc era molt més introspectiu i aquest cerca arribar més a cada persona. Ha canviat tot. Crec que he entès la meva essència molt més. En el meu primer disc volia mostrar més el directe, per això moltes parts estan gravades amb la banda actuant en viu. Amb aquest EP no vaig voler seguir igual ni fer la mateixa música. Em va inspirar una mica el disc d’Stay Homas, en què cada cançó era d’un gènere diferent, i també la música de Judit Neddermann. Per això en el meu disc em vaig donar la llibertat d’investigar diferents sons i varietats. Cada cançó té una estètica i una sonoritat diferent: des d'una cançó superacústica, com “Tot vessa”, fins a alguna cosa més electrònica com “Més feliços”. No volia encasellar-me en un gènere concret, sinó que volia tenir llibertar creativa i experimentar amb il·lusió.


 
El fil temàtic d’aquest disc gira al voltant del creixement personal. Per poder parlar-ne en primera persona, has hagut de fer tu un procés d’introspecció?
Les cançons surten d’una introspecció, però van cap al punt contrari. Tot i que és un disc que parla molt del meu món interior i del meu creixement personal, la intenció és fer-ho en nom de tots. Tracto coses que ens succeeixen a tots, però des d'un punt de vista més divertit i optimista. Penso que són cançons que qualsevol persona pot adoptar per qualsevol moment de la vida.



“Leire” és una cançó d'amor per a una persona que et trobes sovint pel carrer. És una anècdota real?
Sí, Leire és una persona real. És una persona a qui em creuava cada matí, i de fet, només en conec el nom. Sé que cadascú de nosaltres té una persona amb qui es creua a l’oficina, al carrer o a qualsevol banda, i volia compartir aquesta història a través d’un cas real, el meu. 
 
“Tot vessa” és potser el tema més diferent del disc: és més melancòlic i trist. Com va sorgir?
A simple vista, pot semblar més trist i melancòlic, però per a mi és alliberador. Quan ens van confinar, havia de fer les pràctiques a Barcelona i em vaig haver de quedar a Mallorca tancat. Aleshores, vaig aprendre que no podia fer res per canviar la situació, i que si plorava no passava res. Moltes vegades pensem que hem de seguir endavant, que hem de mantenir el somriure passi el que passi, però tots tenim dret a plorar i a estar tristos. I aquesta cançó és per recordar que “aquell dia vaig estar trist i ja està, no passa res”.
 


Abans d’estrenar l’EP havies tret ja “Blau” i “Leire". Per què aquestes dues i en aquest ordre?
Per mi “Blau” és una cançó molt estiuenca; és el color del mar o del cel. Em feia pensar en el bon temps i el bon rotllo. Tot això per a mi és estiu, per això tenia la necessitat de compartir-la en aquesta estació. “Leire” va sortir el setembre perquè és quan comença el curs i era el moment en què jo em trobava la Leire. Era donar continuïtat a la història, perquè amb la tornada a la normalitat, amb la rutina, és quan ens tornem a trobar aquestes persones. 

Has entrat a la discogràfica U98 Música amb aquest EP. Per què vas decidir-te a fer aquest salt?
Jo vull viure de la música: des de molt petit vaig descobrir aquest món, i vaig saber que era el meu camí. El meu avi me’l va introduir i per a mi és un món molt important. Entrant a U98, vaig trobar la meva família discogràfica. Ser músic és brutal, però amb una família discogràfica tens algú que t'ajuda, que creu amb el projecte i que el vol potenciar. És molt gran. Tot té més sentit perquè t'adones que allò que estàs fent dia a dia, estudiar música, treballar les cançons i tirar endavant els projectes, realment té sentit.