La revista digital d'Enderrock
- 78
Es reedita el primer llarga durada de Maria del Mar Bonet, que conté temes com «Aigo», «Dona'm sa mà», «No trobaràs la mar», «Jota marinera» i «Me n’aniré de casa»
La primera Bonet, de nou en vinil
La discogràfica Blau reedita l’emblemàtic primer llarga durada de Maria del Mar Bonet. Per a aquesta nova edició, Blau ha remasteritzat totes les cançons i, a més de presentar-les a les plataformes d'streaming, també n'ha fet versions físiques en CD i vinil
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Toni Catany.
A Maria del Mar Bonet (Concèntric, 1970), la cantant mallorquina va presentar 13 cançons, tres de les quals eren nous enregistraments de peces que ja havia presentat en anteriors singles i EP: “Cançó d’es Majoral”, “Sa núvia d’Algendar” i “Me n’aniré de casa”. També hi trobem set cançons tradicionals (cinc de mallorquines i dues de menorquines) i tres peces d'autoria pròpia.
El primer impacte arriba amb la portada. Es tracta de dues fotografies sobreposades que es van fer a casa del dissenyador Francesc Guitart, a Barcelona, i són dels primers retrats que Toni Catany va fer a Maria del Mar Bonet. El fotògraf, també mallorquí establert a Catalunya, esdevindria un dels grans amics de la cantant i l’autor de les seves imatges més icòniques. El disc, que se'ns presenta amb una portada on predomina el verd fosc, marcava distància amb la imatge de les seves produccions anteriors, i en general, del que s’esperava d’un cantautor.
Enregistrat sota la direcció musical d’Antoni Ros-Marbà, el disc deixa algunes cançons cabdals en el repertori de Maria del Mar Bonet, entre elles “Aigo”, “Dona’m sa mà”, “No trobaràs la mar”, “Jota marinera” i l’esmentada “Me n’aniré de casa”.
“Aigo”, amb lletra i música de la cantant, connecta amb el món rural i amb la pagesia de l’illa i retrata l’angoixa de la sequera. Els pagesos es lamenten per la falta d’aigua mentre els camps s’assequen més i més per culpa del vent. A la cançó, Bonet s’adreça a Déu, no com una pregària sinó com un cant espiritual més palauifabrià que maragallià. Estructuralment, bé podria passar per tradicional, amb una tornada definitiva: ‘Aigo, vos demanam, aigo / i vós, senyor, mos dau vent / i mos girau ses espatlles / i fais com qui no mos sent.’
“Dona’m sa mà” és potser la cançó més malenconiosa del disc. Una peça poètica que insinua més que diu i destil·la una atmosfera de tendresa, tot i que sembla parlar d’un amor no correspost o d’un trencament. Una cançó que va seduir Lluís Llach, que la va enregistrar al seu disc Torna aviat (CBS, 1991).
“No trobaràs la mar” és una composició que Bonet va dedicar al seu amic Xavier Serrahima, que era cosí de Lluís Serrahima. La mar, que ve i que se’n va, és la protagonista d’aquesta gran metàfora sobre la vida. La cançó ha estat represa per Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez & Marco Mezquida, entre d’altres.
La peça que obre el disc, “Fora des sembrat”, parteix d’una frase popular que es deia a Mallorca per fer fora, sobretot, els forasters. Aquí Bonet vol foragitar la lluna, sempre present al llarg de la cançó. Temàticament, enllaça amb la “Petita festa” de Li Bai, Marià Manent i Toti Soler, tot i que l’enfocament és diametralment oposat.
Una de les peces que es presenta al disc de repertori popular és “Jota marinera”. La jota és un ritme tradicional molt arrelat a l’illa de Mallorca. Es tracta d’una peça breu (poc més de dos minuts en aquesta primera versió) que comença invocant els vuit vents que bufen des de cada punt cardinal (‘Llevant, xaloc i migjorn, / llebeig, ponent i mestral, / tramuntana i gregal. / Vet aquí es vuit vents del món’). Ha estat interpretada per multitud de grups (Els Valldemossa, Música Nostra, Xaloc Música, Posidònia…) i Bonet l’ha regravada en quatre ocasions més: Saba de terrer (Ariola, 1979), El cor del temps (Picap, 1997), Raixa (World Muxxic, 2001) i Bellver (Picap, 2010).
El primer impacte arriba amb la portada. Es tracta de dues fotografies sobreposades que es van fer a casa del dissenyador Francesc Guitart, a Barcelona, i són dels primers retrats que Toni Catany va fer a Maria del Mar Bonet. El fotògraf, també mallorquí establert a Catalunya, esdevindria un dels grans amics de la cantant i l’autor de les seves imatges més icòniques. El disc, que se'ns presenta amb una portada on predomina el verd fosc, marcava distància amb la imatge de les seves produccions anteriors, i en general, del que s’esperava d’un cantautor.
Enregistrat sota la direcció musical d’Antoni Ros-Marbà, el disc deixa algunes cançons cabdals en el repertori de Maria del Mar Bonet, entre elles “Aigo”, “Dona’m sa mà”, “No trobaràs la mar”, “Jota marinera” i l’esmentada “Me n’aniré de casa”.
“Aigo”, amb lletra i música de la cantant, connecta amb el món rural i amb la pagesia de l’illa i retrata l’angoixa de la sequera. Els pagesos es lamenten per la falta d’aigua mentre els camps s’assequen més i més per culpa del vent. A la cançó, Bonet s’adreça a Déu, no com una pregària sinó com un cant espiritual més palauifabrià que maragallià. Estructuralment, bé podria passar per tradicional, amb una tornada definitiva: ‘Aigo, vos demanam, aigo / i vós, senyor, mos dau vent / i mos girau ses espatlles / i fais com qui no mos sent.’
“Dona’m sa mà” és potser la cançó més malenconiosa del disc. Una peça poètica que insinua més que diu i destil·la una atmosfera de tendresa, tot i que sembla parlar d’un amor no correspost o d’un trencament. Una cançó que va seduir Lluís Llach, que la va enregistrar al seu disc Torna aviat (CBS, 1991).
“No trobaràs la mar” és una composició que Bonet va dedicar al seu amic Xavier Serrahima, que era cosí de Lluís Serrahima. La mar, que ve i que se’n va, és la protagonista d’aquesta gran metàfora sobre la vida. La cançó ha estat represa per Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez & Marco Mezquida, entre d’altres.
La peça que obre el disc, “Fora des sembrat”, parteix d’una frase popular que es deia a Mallorca per fer fora, sobretot, els forasters. Aquí Bonet vol foragitar la lluna, sempre present al llarg de la cançó. Temàticament, enllaça amb la “Petita festa” de Li Bai, Marià Manent i Toti Soler, tot i que l’enfocament és diametralment oposat.
Una de les peces que es presenta al disc de repertori popular és “Jota marinera”. La jota és un ritme tradicional molt arrelat a l’illa de Mallorca. Es tracta d’una peça breu (poc més de dos minuts en aquesta primera versió) que comença invocant els vuit vents que bufen des de cada punt cardinal (‘Llevant, xaloc i migjorn, / llebeig, ponent i mestral, / tramuntana i gregal. / Vet aquí es vuit vents del món’). Ha estat interpretada per multitud de grups (Els Valldemossa, Música Nostra, Xaloc Música, Posidònia…) i Bonet l’ha regravada en quatre ocasions més: Saba de terrer (Ariola, 1979), El cor del temps (Picap, 1997), Raixa (World Muxxic, 2001) i Bellver (Picap, 2010).