Donallop desenfunda uns sintetitzadors vuitanters i s’atreveix a publicar una cançó repleta de clarobscurs que parla del més íntim de cadascú. Segons el mateix duet explica, és “un tema d'empoderament, de creure en un mateix, i de trobar a dins nostre la nostra força”. Es tracta de “Sa llum que te ve a cercar”, un nou senzill que avui estrenem en primícia, i que el 20 de maig es podrà sentir en directe a Es Claustre de Maó.

Text: Èlia Gea. Fotos: Arxiu.

Sintetitzadors vuitanters embolcallen una cançó pop que parla de clarobscurs, representats també per la combinació de la veu rugosa i greu de Pere Bestard i l’etèria de Joana Pol. Sota la producció, de nou, de Paco Loco, el duet presenta aquest tema ple de contrastos en què l’autoacceptació i el suport mutu són protagonistes. La cançó comença, segons explica Pol, amb “dues persones encoratjant-se. És una manera de dir que entenem que l'autoestima no és una cosa que només es crea de manera individual, sinó que l'entorn hi té una importància cabdal. Al final, supòs que es tracta d’això: saber-te envoltar de les persones que majoritàriament treuen la teva llum, i saber donar-mos-en uns als altres; una cosa que a vegades mos costa, com a humans.”
 
Però hi ha un pas ineludible en aquesta acceptació de l’altri: l’autoacceptació. “En el pont, venim a dir que has d’acceptar les teves merdes, i aquelles coses que no mos agraden de nosaltres. Tot això, entenent que amb l’acceptació no n’hi ha prou, i que després cal currar-hi. Però acceptar-se és una primera passa superimportant”, opina Joana Pol, que destaca com aquests versos contrasten amb la llum inicial de la cançó. “La tornada podria parlar de qualsevol relació que un tengui: de parella, d’amistat, familiar… Però també tracta de la nostra relació amb la música i del fet de tenir un grup”, explica Donallop.
 
Aquest missatge d’empoderament que vehicula la cançó no ha estat fàcil d’enarborar pel duet mallorquí. “La cançó està gravada des de fa temps, però en aquell moment nosaltres no estàvem en aquest punt d’encoratjament, i no mos sentíem honestos traient-la, perquè no mos hi sentíem identificats”, admet Pol. “Hem prioritzat la persona davant el músic o l’artista, que ha de treure cançons a una velocitat determinada, perquè la indústria és molt exigent. Hem esperat que les persones estassen a punt, i després hem tret la cançó.”