El bandautor alcoià Josu Miró s’amaga darrere el nom artístic Joe Pask, que aquest any presenta el segon àlbum: 'Jo i el món' (La Fera CC / Primavera d’Hivern, 2021), nou melodies de rock valencià que van veure la llum el passat 26 de març

Text: Èlia Gea. Fotos: Mònica Llop.

De la desil·lusió generacional amb la societat, Joe Pask n’ha fet sorgir les nou noves cançons de Jo i el món. “Quan trobes que la precarietat t’envolta a tu i a tot el teu voltant, caus en el fet que potser no siga només el teu problema sinó un mal sistèmic. Vivim en un món on se suposa que ho pots aconseguir tot, però on les oportunitats estan molt mal repartides”, defensa el músic.

Tot i així, de la inestabilitat i la crisi n’ha sabut treure la creativitat per vehicular una desiŀlusió col·lectiva. “Em considere una persona visceral i dels moments complicats en trec moltes idees que es materialitzen en forma de cançons; no sé fer una altra música si no és des del cor”, diu Josu Miró. A més, reconeix que el seu segon llarga durada és més complet que el primer – Salt (autoeditat 2018)–, i que s’ha allunyat del vessant més rocker per cercar un so propi, per bé que aclareix que com a banda també els agrada ballar “entre l’extrem rocker i intens i el més ambiental”.



Tot i que l’evolució i la maduresa del nou projecte queden paleses –va ser semifinalista del Sona9 2019–, el primer no va estar exempt d’èxits, guardonat amb el Premi Ovidi Montllor com a millor disc de rock del 2018: “El reconeixement va tenir molta importància, perquè ens movem en una escena on hi ha molts grups i bons però que té poca representació als circuits”.