El segon treball del trio femení de Benimaclet, 'Cor i foc' (Propaganda pel Fet!, 2023), obre la nova era de Maluks. Considerades les reines de l’electro-tropicalisme, Marina Bolea, Laura Honrubia i Maria Deltell han fet una aposta per reinventar-se, sense que les noves cançons perdin la seua essència original

Text: Tàrsila Galdón. Fotos: Marc Mayor.

Maluks és un grup de música valent, i durant el procés d’elaboració d’aquesta entrevista, per qüestions d’espai, moltes idees, reflexions i comentaris de Marina, Laura i Maria es perdran. Per això és imperatiu esmentar com, a poc a poc, han mostrat el seu costat més humà: l’autoexigència, la lupa que senten que les vigila, la injustícia dins la indústria, la síndrome de la impostora que “és com el company de pis”, el fet de prendre consciència que ja són referents... Però malgrat tot això i les dificultats afegides pels canvis d’etapa, han aconseguit traure un disc autèntic, mantenint-se fidels al que elles buscaven.



Com definiu el nou disc en una sola frase?
Marina Bolea: Cor i foc té molt cor i molt foc i no deixa de ser Maluks, però hi ha un salt de qualitat en el so i en l’audiovisual.

Als vuit temes hi ha un grapat d’estils –dancehall, ritmes llatins, rap, urban, reggae i tecno–, però en quin sentit us heu arriscat?
M.B: Continuem amb la nostra barreja d’estils, tot i que hem experimentat amb noves sonoritats i amb altres maneres de cantar. La sonoritat del disc té molta coherència.

El disc ha estat produït per Genís Trani i Jota Terranegra, mentre que l’anterior Som i vibrem (PpF!, 2021) va ser produït per Puxi. Què ha aportat el nou duet de productors?
Maria Detell: Ens va encantar el treball de Puxi amb les bases, perquè ens va pillar el rotllo des del primer moment, però ara volíem provar altres coses i conèixer nous productors. El barceloní Genís Trani té un rotllo que ens agrada, ja que ha gravat molt de reggae i ritmes jamaicans, i volíem saber com seria treballar amb ell. I des de València, de manera més propera, ens va a arribar l’oportunitat de rebre l’ajuda de Jota i acceptarem. Va ser una molt bona decisió per a encarrilar l’última etapa de creació.



Quina projecció espereu amb el segon disc?
Laura Honrubia: El disc ha eixit com esperàvem, perquè té l’essència de Maluks, però millorada. El fet que mesclem tants estils és un hàndicap, però també és un avantatge perquè no se’ns pot encasellar tant. Estem desitjant veure com funciona en directe.

Quina cançó creieu que funcionarà millor en directe?
M.B: És un enigma.
M.D: Crec que “La salerosa” funcionarà.
L.H: I la de “Gau Osoa” crec que també ho petarà al directe.

Aneu una miqueta a cegues en aquest sentit…
M.B: Anem al màxim a cegues. Quan vam gravar “Comboi” sabíem al cent per cent que funcionaria, però en aquest disc... no està tant clar.

I parlant del directe, ja teniu pensada la posada a escena?
M.B: Estem assajant a tope, este directe serà un repte. Incorporarem instruments que tocarem nosaltres mateixes, i coreografies més marcades juntament amb els ballarins... Està tot més pensat.



Heu llançat de manera repetida el missatge que Maluks obre una nova era. Què significa?
M.D: És de veres, el nou disc és una nova etapa. Hi ha hagut canvis, perquè vam començar sent quatre i ara som tres… Ens hem reinventat. Calia pensar la manera de suplir que Núria Pons ja no estiguera en el grup. Al final decidírem que podíem fer-ho nosaltres soles, i que no necessitàvem ningú extern per tirar endavant. Ens hem reinventat i és una nova era per a Maluks.

I pel que fa a l’escena musical?
M.D: Avui he vist un rànquing a les xarxes dels quinze grups més escoltats a Catalunya i al País Valencià, i no hi havia cap dona. Patim una clara discriminació als festivals, perquè continuen donant-nos els pitjors horaris i en els grans concerts no tenim molt de temps… Hi ha cartells amb formacions femenines, però es nota que és per complir.

Trobeu a faltar els escenaris o gaudiu més del procés creatiu?
L.H: El que més m’agrada del grup és fer concerts. És un plaer indescriptible. A més, quan portem massa temps sense pujar a l’escenari, perdem moltíssim... Pel que fa a la creació, no havia fet mai un projecte musical propi d’investigació i descobriment d’una mateixa fins a Maluks, i és molt frustrant de vegades.



Com ha evolucionat Maluks des de la primera cançó que vau publicar, “Fins l’alba” (PpF!, 2019)?
M.D: En l’aspecte musical l’essència de “Fins l’alba” és ben present en l’últim disc. No ens hem guiat pel que ven, hem seguit fent el que més ens agradava. Este disc és “Fins l’alba” 2.0.
M.B: El disc anterior, Som i vibrem, era més desenfadat, menys pensat... Ara tenim molt més criteri.

Les cançons noves són saba nova per a Maluks?
M.B: Sí, amb les antigues podíem innovar, però són les mateixes.
L.H: Com que ara tenim més cançons, ens quedem amb les més potents. Hi ha temes als quals hem agafat una mica de mania...



Quines són aquestes cançons maleïdes?
M.B: Sorprendrà perquè són les que agraden més a la gent. Per exemple “Comboi” o “Furioses”, que haurem de tocar fins que ens morim. I a “Colors i sabors” també li tenim una miqueta de mania...

I per acabar… quina és la vostra cançó preferida del nou disc?
M.B: Jo crec que estaria entre “Un cor” i “Mirall”.
M.D: La meua és “Un cor”.
L.H: Difícil... Per ara crec que “Un cor” i “Gau Osoa”.