Parlem amb el duet valencià sobre darrer disc 'Les flors'

Gava y Nico: «A València hi ha una gran mancança de joves fent música en la seua llengua»

Arnau Gavaldà i Nicolás Daza són Gava y Nico, un duet nascut al barri de Benimaclet, València, amb l'objectiu representar a la joventut del País Valencià a través de la seva música urbana. Durant la pandèmia, els dos amics es van unir per començar a fer música, Gava a produir i Nico a escriure, i va néixer el projecte conjunt. El 2022 publiquen el seu primer EP, 'Amor complejo' (autoeditat), en castellà, i ara canvien al valencià en el segon treball, 'Les flors' (autoeditat, 2024)
Maria Folqué


Vau començar a cantar en castellà, i amb aquest disc, ‘Les flors’, heu fet el pas al valencià. Per què el canvi?
No ha sigut per res exactament, fem servir diàriament ambdues llengües amb amics i família i, de fet, ja havíem tret algun tema en valencià abans. Amb la retirada de grans grups referents valencians com Zoo, pensàvem que era un moment clau per a fer un canvi generacional. De la mateixa manera que han eixit Mushka, The Tyets o Julieta a Catalunya, creiem que han d'eixir noves figures a València. La gent jove al País Valencià té una necessitat creixent d'escoltar aquest tipus de música, feta per gent de València amb qui sentir-se identificats. A més, ens sentíem un poc estancats, musicalment parlant, i volíem fer un gir de 180 graus a la nostra carrera i autoexigir-nos nous reptes.

Per tant, creieu que fa falta una escena urbana valenciana que apel·li als joves? 
A València hi ha una gran mancança de joves fent música en la seua llengua. No sabem el motiu exacte, però sí que sabem que nosaltres volem fer música que ens agradaria escoltar. Música per a joves, festiva, en català i feta òbviament per artistes valencians. Una música que represente a la joventut, amb ganes d’escoltar coses noves com ja està passant a Catalunya.



A 'Les flors' creeu una història cronològica estival. Per què heu triat l’estiu com a temàtica?
Per diferents motius. Primer, perquè l'estiu és clarament el moment més especial i màgic de l'any, el més diferent de la resta. També perquè quadra perfectament amb el que volíem fer en l'àmbit musical i sonor: un estil fresc per gaudir el moment amb la gent que estimes. Pensem que Les flors surten a la primavera, però es gaudeixen a l'estiu.
 
Era important que sortís ara per entendre tota la història?
Completament, de fet hem apurat molt i hem premut el turbo perquè no volíem que eixira en un altre moment. És un EP d'estiu pels temes tractats, l'estil musical de totes les cançons i les sensacions que transmet. L'havíem de publicar ara o mai.
 
Justament l’últim tema és “Setembre”, mes en què també s’acaba l’estiu. Era la manera perfecta de tancar el disc?
Va ser l'últim tema que vam fer, i durant tota la creació vam tenir molt al cap el moment concret que volíem representar: un dia de platja a finals d'agost en què s'entreveu la fi de l'estiu i pensem i repensem si l'hem aprofitat prou. Però no volíem que fora trist, perquè creiem que el final de les coses és necessari per a poder valorar-les. Per això, vam tractar l'assumpte de manera positiva, amb el pensament de gaudir de l'estiu fins a l'últim segon.


<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/Q6681jJloCg?si=KGXUJ22NtRl9mcnp" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen></iframe>

El disc fa diferents referències a València (com a “Junts” o “Turia”). Defenseu el vostre origen en aquest treball?
Totalment. Nosaltres som del País Valencià, antifeixistes i del barri de Benimaclet i, òbviament, la música i totes les coses que fem en la vida estan lligades a nosaltres i als nostres orígens. Pensem que la música és un reflex de les persones i, malgrat no ser un grup concebut des de la reivindicació, no podem amagar qui som. Tenim unes idees polítiques molt fixes que estan representades al disc i en tota la nostra música. Això no significa que vulguem ser un grup de música reivindicatiu com molts que han proliferat al País Valencià des de fa molts anys, malgrat que els respectem moltíssim i ens agraden molts d'ells. Defensarem sempre la nostra terra, i tenim ganes d'escoltar música que defense la nostra llengua d'una manera més festiva, menys intrínsecament política.

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/VRIZ_Uik6Mc?si=NQhAd3xgw_sQDOJc" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen></iframe>

“Q pasó en florida?” parteix d'una vivència d’un amic vostre a Florida, que no us vol explicar. Les veus que s’escolten de fons al llarg de la cançó són àudios reals seus?
“Q pasó en florida” és un dels temes més diferents de l'EP, i a la vegada dels que més ens agraden. Els àudios del principi on només se sent una veu, és un àudio real del nostre amic. En canvi, a la part final on hi ha un diàleg, són les nostres veus actuades, perquè volíem escenificar d'una forma més clara la situació. Així qualsevol oient que encara no s'haguera assabentat de quin era el tema de la cançó podrà entendre-la amb tot el seu sentit.

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/IiYNECctMTI?si=TmaVUI36JP-LWZKH" title="YouTube video player" frameborder="0" allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" allowfullscreen></iframe>

La resta de les vostres lletres també estan inspirades per coses que us han passat o que han passat a gent del vostre voltant?
Per descomptat. Escrivim i cantem sobre les nostres vivències. No podríem suportar la idea de parlar de coses que no hem viscut només per intentar parèixer el cantant famós de torn. La música ha de ser sincera i versemblant, així és com arriba a la gent. En gran part per això, les nostres primeres cançons només parlen d'amor perquè és el sentiment més intens i predominant d'un jove de disset anys. Alhora que evolucionem com a persones, també es desenvolupa la nostra música i complexitat lírica, i així pensem que ha de ser. Madurar no només es tracta de fer-te gran, sinó d'assaborir i apreciar moments i coses distintes.
 
Toqueu estils diferents a cada tema, creant un treball totalment versàtil. Us agrada explorar nous gèneres?
Sincerament, abans de Les flors sentíem que la nostra música s'havia estancat un poc. Havíem fet música molt pareguda des de feia vora dos anys i en part eixe va ser un dels motius per a començar amb la música en català i tants gèneres diferents. Volíem canviar, experimentar i sentir-nos vius altra vegada i, sense dubte, ho hem complit. Han sigut uns mesos d'aprenentatge. Hem provat molts estils diferents, alguns dels quals mai s'havien fet en català, i hem gaudit molt del procés. Ens fascina explorar nous gèneres i ho continuarem fent en el futur.