La revista digital d'Enderrock
- 26
El quartet gandià presenta un segon disc que augura ser 'Tridimensional' i ens n'expliquen els detalls
NUC: «Volíem cantar a la vida i així ho hem fet»
.jpg)
La banda valenciana descobreix el seu segon elapé sota el nom 'Tridimensional' (MMM Music, 2020). La formació de Deo Pellicer, Josep Pineda, Michel Soriano i Jesús Verdú es consolidava amb la publicació d''Arran del mar' (Autoeditat) ara fa tres anys. Des de llavors, el quartet ha estat ben valorat tant pel públic com per la crítica, que l'ha fet mereixedor de guardons com el de Millor Grup Revelació 2017 dels Premis Ovidi Montllor o el segon premi del Circuit de Música de la Mancomunitat. A més, és en aquest període que NUC ha estat partícep de progamacions de renom com els festivals Feslloc o Festivern, així com de nombroses festes majors, sobretot, de terres valencianes
Text: Anna Tisora. Fotos: Arxiu.
Aquest juny, NUC retorna amb l'ànima renovada i un disc Tridimensional, del qual n'estrenavem el primer senzill, "Allò que volíem fer", fa tot just unes setmanes. Els deu talls d'aquesta nova entrega propicien la continuïtat evolutiva del quartet musical a base d'un compendi de sonoritats pop, rock o electrònica, que conformen un resultat heterogeni difícil d'etiquetar. Parlem amb ells perquè ens n'expliquin els detalls.
Tot just fa quatre anys que vau engegar els motors de NUC i ja teniu tres títols
discogràfics, si comptem el Directe Feslloc (2018). No perdeu el temps!
Així és, el que començà amb una aventura de quatre amics, poc a poc es va transformar amb il·lusió, ganes d’aprendre i mirar al futur amb expectativa. Ens hem deixat portar per les intuïcions, acompanyades d’un creixement personal i musical. No podem parar el ritme, necessitem la música a les nostres vides. Si tornem enrere, la gravació del primer disc va ser 'dit i fet'. Després de provar les primeres cançons en directe, vam decidir enregistrar el primer disc d’estudi professionalment i, a partir d’aquell moment, el rumb en les nostres vides va canviar dràsticament. Més implicació, més aprenentatge, més carretera i dedicar-li una gran part del temps a aquella nova família anomenada NUC.
Així doncs, Tridimensional, suposa un abans i un després per la banda?
Sí! Quan començàrem a coure les primeres idees de Tridimensional, vam rebre la telefonada de Marc Martin amb una proposta molt interessant. Sense pensar-nos-ho massa, ens vam plantar a Santa Eulàlia de Ronçana, als Estudis La Vall, on tancàrem tot el procés del nou disc de NUC. Decisió més que encertada, perquè no podem estar més contents amb el resultat final.
L'evolució és musical, però després d'aquests primers anys de trajectòria, també ha evolucionat la relació entre vosaltres, no?
És clar! La diferència amb l'anterior disc també es veu reflectida amb l'experiència que hem agafat al llarg del temps, conèixer-nos més, estimar-nos i créixer musicalment, per tractar de fer arribar al públic el que nosaltres portem a dintre. En la composició d'aquest nou disc, ens hem pres el temps necessari, per això les cançons que formen part de Tridimensional han sorgit d’una manera natural, tractant-les amb més estima i cura que mai. Volíem cantar a la vida i així ho hem fet.
Com ha estat l'experiència a l'estudi?
Treballar amb Marc Martin i el seu equip ha sigut un autèntic plaer, professionals i al mateix temps propers, ens van posar les coses molt fàcils. Canviar d’estudi sempre és una experiència que et fa seguir aprenent i veure altres maneres de fer, cosa que agraïm. El punt i final de Tridimensional ha estat el màster, de la mà del reconegut Antonio Bagglio, a Miami (EEUU), ha fet que es quede, des del nostre punt de vista, un disc potent i amb una qualitat sorprenent.
Sou quatre a repartir la feina. Qui s'encarrega del procés compositiu, per exemple?
Les cançons de NUC solen néixer a partir d’una base de guitarra o piano, que a poc a poc van agafant forma al nostre home studio. Normalment, els encarregats d’aquest procés són Deo Pellicer (veu principal i guitarra rítmica) i Josep Pineda (arranjaments de guitarra, teclats i cors). Després, passen pel filtre de la resta de la banda (Michel i Jesús). Una vegada feta la massa mare, ja estan preparades per entrar al forn. Aquest procés, sol ser bastant llarg des de l’inici fins al final; ens autoexigim bastant, perquè considerem que és molt important de cara al resultat final.
Les vostres lletres acostumen a tenir un punt nostàlgic... i un punt d'esperança, també.
Des de l’inici de la banda, les lletres de NUC acostumen a tenir un punt nostàlgic i d’esperança però, si pensem en Tridimensional, ens trobem en una muntanya russa de sentiments i emocions: l’amor, el desamor, la soledat, la resiliència... Aquests sentiments, que formen part de les nostres vides, durant els mesos de composició, s’han transformat en cançons. Ens hem deixat dur per les emocions internes, les diferents situacions que ens trobem al llarg de la nostra vida: l’amor en totes les seves cares, l’amistat, la superació personal i els records de la infància. Què faríem d’aquesta vida sense viure i aprendre de totes aquelles emocions que el destí ens va regalant? L’objectiu d’aquest disc és això, fer un recorregut per l’univers, un viatge per la llum i la foscor, cantant a l’esperança i, al mateix temps, deixar lluny els malsons, per cercar nous camins i experiències.
És un disc per escoltar un diumenge de calma.
Des del nostre punt de vista, Tridimensional és un disc per escoltar tranquil·lament. Un viatge ple d'emocions des de la primera cançó fins l’última, amb històries personals, amb les quals, potser, els oients puguen sentir-se identificats.
A "Sempre rebel" parleu de ser lliures com el vent... Us hi sentiu?
"Sempre rebel" és un cant revolucionari de l’amor. Aquest es manifesta constantment en les nostres vides i, el vertader amor és sinònim de llibertat, complicitat, confiança… així que, l’autèntic amor és sentir-se lliures com el vent.
Quines expectatives hi ha, ara que la Covid-19 ho ha canviat una mica tot... com esteu?
La pandèmia ha suposat un canvi molt gran i brusc en les nostres vides. Dos mesos abans de l’esclat de la pandèmia, havíem acabat d’enregistrar i masteritzar Tridimensional. De sobte, tota la il·lusió i més d’un any de treball s’havien pausat. Els intensos assajos, pràcticament diaris, havien desaparegut. Han estat dos mesos a casa plens d’incertesa, dubtes... Ens sorgien moltes preguntes, compartides amb la nostra discogràfica, MMMMusic que, gràcies al seu esforç i treball, a poc a poc li donaven resposta. Estàvem decidits, era el moment i, conjuntament amb els companys de MMMMusic decidirem posar data al primer single “Allò que volíem fer” en format videoclip i posteriorment la sortida del disc Tridimensional aquest passat 5 de juny.
Tot just fa quatre anys que vau engegar els motors de NUC i ja teniu tres títols
discogràfics, si comptem el Directe Feslloc (2018). No perdeu el temps!
Així és, el que començà amb una aventura de quatre amics, poc a poc es va transformar amb il·lusió, ganes d’aprendre i mirar al futur amb expectativa. Ens hem deixat portar per les intuïcions, acompanyades d’un creixement personal i musical. No podem parar el ritme, necessitem la música a les nostres vides. Si tornem enrere, la gravació del primer disc va ser 'dit i fet'. Després de provar les primeres cançons en directe, vam decidir enregistrar el primer disc d’estudi professionalment i, a partir d’aquell moment, el rumb en les nostres vides va canviar dràsticament. Més implicació, més aprenentatge, més carretera i dedicar-li una gran part del temps a aquella nova família anomenada NUC.
Així doncs, Tridimensional, suposa un abans i un després per la banda?
Sí! Quan començàrem a coure les primeres idees de Tridimensional, vam rebre la telefonada de Marc Martin amb una proposta molt interessant. Sense pensar-nos-ho massa, ens vam plantar a Santa Eulàlia de Ronçana, als Estudis La Vall, on tancàrem tot el procés del nou disc de NUC. Decisió més que encertada, perquè no podem estar més contents amb el resultat final.
L'evolució és musical, però després d'aquests primers anys de trajectòria, també ha evolucionat la relació entre vosaltres, no?
És clar! La diferència amb l'anterior disc també es veu reflectida amb l'experiència que hem agafat al llarg del temps, conèixer-nos més, estimar-nos i créixer musicalment, per tractar de fer arribar al públic el que nosaltres portem a dintre. En la composició d'aquest nou disc, ens hem pres el temps necessari, per això les cançons que formen part de Tridimensional han sorgit d’una manera natural, tractant-les amb més estima i cura que mai. Volíem cantar a la vida i així ho hem fet.
Com ha estat l'experiència a l'estudi?
Treballar amb Marc Martin i el seu equip ha sigut un autèntic plaer, professionals i al mateix temps propers, ens van posar les coses molt fàcils. Canviar d’estudi sempre és una experiència que et fa seguir aprenent i veure altres maneres de fer, cosa que agraïm. El punt i final de Tridimensional ha estat el màster, de la mà del reconegut Antonio Bagglio, a Miami (EEUU), ha fet que es quede, des del nostre punt de vista, un disc potent i amb una qualitat sorprenent.
Sou quatre a repartir la feina. Qui s'encarrega del procés compositiu, per exemple?
Les cançons de NUC solen néixer a partir d’una base de guitarra o piano, que a poc a poc van agafant forma al nostre home studio. Normalment, els encarregats d’aquest procés són Deo Pellicer (veu principal i guitarra rítmica) i Josep Pineda (arranjaments de guitarra, teclats i cors). Després, passen pel filtre de la resta de la banda (Michel i Jesús). Una vegada feta la massa mare, ja estan preparades per entrar al forn. Aquest procés, sol ser bastant llarg des de l’inici fins al final; ens autoexigim bastant, perquè considerem que és molt important de cara al resultat final.
Les vostres lletres acostumen a tenir un punt nostàlgic... i un punt d'esperança, també.
Des de l’inici de la banda, les lletres de NUC acostumen a tenir un punt nostàlgic i d’esperança però, si pensem en Tridimensional, ens trobem en una muntanya russa de sentiments i emocions: l’amor, el desamor, la soledat, la resiliència... Aquests sentiments, que formen part de les nostres vides, durant els mesos de composició, s’han transformat en cançons. Ens hem deixat dur per les emocions internes, les diferents situacions que ens trobem al llarg de la nostra vida: l’amor en totes les seves cares, l’amistat, la superació personal i els records de la infància. Què faríem d’aquesta vida sense viure i aprendre de totes aquelles emocions que el destí ens va regalant? L’objectiu d’aquest disc és això, fer un recorregut per l’univers, un viatge per la llum i la foscor, cantant a l’esperança i, al mateix temps, deixar lluny els malsons, per cercar nous camins i experiències.
És un disc per escoltar un diumenge de calma.
Des del nostre punt de vista, Tridimensional és un disc per escoltar tranquil·lament. Un viatge ple d'emocions des de la primera cançó fins l’última, amb històries personals, amb les quals, potser, els oients puguen sentir-se identificats.
A "Sempre rebel" parleu de ser lliures com el vent... Us hi sentiu?
"Sempre rebel" és un cant revolucionari de l’amor. Aquest es manifesta constantment en les nostres vides i, el vertader amor és sinònim de llibertat, complicitat, confiança… així que, l’autèntic amor és sentir-se lliures com el vent.
Quines expectatives hi ha, ara que la Covid-19 ho ha canviat una mica tot... com esteu?
La pandèmia ha suposat un canvi molt gran i brusc en les nostres vides. Dos mesos abans de l’esclat de la pandèmia, havíem acabat d’enregistrar i masteritzar Tridimensional. De sobte, tota la il·lusió i més d’un any de treball s’havien pausat. Els intensos assajos, pràcticament diaris, havien desaparegut. Han estat dos mesos a casa plens d’incertesa, dubtes... Ens sorgien moltes preguntes, compartides amb la nostra discogràfica, MMMMusic que, gràcies al seu esforç i treball, a poc a poc li donaven resposta. Estàvem decidits, era el moment i, conjuntament amb els companys de MMMMusic decidirem posar data al primer single “Allò que volíem fer” en format videoclip i posteriorment la sortida del disc Tridimensional aquest passat 5 de juny.