El duet sabadellenc de trap Flashy Ice Cream trenca els esquemes de les músiques urbanes a l’hora de parlar de vibe, d’estètica, dels seus orígens i de canvis en la societat. El seu segon àlbum, 'Don Gelato' (Delirics, 2020), s’ha gravat aprofitant el confinament conjunt que es van aplicar els cantants Sneaky Flex i Giancana amb el productor Daax. La lírica farcida de versos de protesta i reflexió posa èmfasi en el concepte de carpe diem en situació d’incertesa pel futur però que alhora demostra passió, dedicació i entrega. De moment, han vist ja la llum temes com "Celebro i bec" o "Alba", però encara haurem d'esperar una setmana per gaudir del disc sencer -ja el pots reservar aquí-. Parlem amb ells sobre aquest nou treball

Text: Anna Tisora. Fotos: Nil Ventura i Jaume Roma.

El segon disc, Don Gelato, es diferencia del primer perquè té més entitat i personalitat pròpia. A més, la gravació s’ha fet amb el confinament de tota la banda a l’estudi de gravació, i amb la col·laboració de Lildami, Santa Salut i Lil Didi (31 FAM). Com ha anat?
En realitat teníem al cap gravar el segon disc a més llarg termini, però a causa de la situació de confinament el procés s’ha vist accelerat en tots els sentits. La primera setmana vam decidir confinar-nos l’Sneaky i el Daax a casa del Giancana per poder treballar-hi a fons. El resultat pensem que ha sortit molt bé, almenys nosaltres estem contents i orgullosos de la feina feta. El disc l’hem construït gairebé tot durant el confinament. Tenim un estudi provisional muntat a casa on hem gravat els temes, excepte les dues col·laboracions amb la Salut i el Dami, que són les úniques que ja s’havien fet abans i tot i així s’han acabat de treballar i de polir a l’estudi.

Teniu una relació estreta i molt amigable amb la majoria de companys de l’escena trapera. Les lletres de les ‘col·labos’ les escriviu conjuntament o les proposeu vosaltres?
Amb Lildami hi tenim relació pràcticament des de l’inici. Va aparèixer un dia a l’estudi que teníem per treballar el seu primer disc, 10 vos guard (autoeditat, 2018), amb el Daax. Allà va néixer el tema conjunt “Collin’ el blat” i la resta ja és història. Tenim molt bona relació tant amb ell com amb el seu equip, i sempre estem en contacte. I amb Santa Salut i 31 Fam més que amics, ja s’han convertit en família. Entre tots plegats compartim un estudi autogestionat des de fa un parell d’anys. El problema el podríem tenir més a l’hora de descartar o de limitar les col·laboracions que no pas de fer-les, perquè passem moltes hores junts i es fa molt fàcil acabar fent cançons conjuntes.

Com a grup heu trencat la barrera de la llengua estigmatitzada en les músiques urbanes. Cantar en català és un repte o una limitació?
Les dues coses alhora. És un repte perquè encara s’està construint un panorama de músiques urbanes en català, però fa tres o quatre anys ningú no hauria parlat d’una escena com a tal. Aleshores era molt complicat, i per això sempre estarem agraïts a la travessa pel desert que van iniciar P.A.W.N Gang o Lildami, tot i que encara queda molt de camí per fer.



El trap és un dels gèneres que tenen més consolidada una estètica pròpia com a marca identificativa. Grups com vosaltres es preocupen per la roba, la imatge a dalt de l’escenari o l’estètica dels discos. Quin és el patró estilístic de Sneaky & Giancana?
A Flashy Ice Cream tenim interès per la moda i ens preocupem per la nostra imatge però no d’una manera tan concreta o específica com quan ho apliquem, per exemple, a un videoclip. No tenim un estilista de la vida en general, però per fer rodatges i sessions fotogràfiques sí que hem treballat amb estilistes. Giancana ha estudiat cinema i Turu és el nostre 'filmmaker' i dissenyador gràfic, per tant sempre intentem cuidar al màxim tots els detalls creatius. En definitiva, l’estètica és un element que serveix per comunicar, tal com fem amb la lletra o la música d’una cançó. Per aquest motiu intentem aportar un plus audiovisual a les cançons i, al mateix temps, ens intentem envoltar de bons professionals per oferir un producte cuidat al màxim, de 360 graus.

La vostra posada en escena és innovadora i poc freqüent a l’escena catalana. Com us repartiu les funcions a dalt de l’escenari?
A l’escenari, el pes del xou i els que ‘donem la cara’ som Giancana i Sneaky. El Daax porta el pes tècnic i gairebé sempre és el discjòquei, i si no aquesta funció la fa el Turu, que normalment porta la gestió de l’espectacle des de darrere el teló. Ell també és el responsable de les fotos i vídeos que fem per tenir prou material audiovisual per compartir-lo després a les xarxes socials.



Flashy Ice Cream és un gelat que brilla i que durant una estona és molt bo però que, si no ens el mengem, s’acaba fonent. Amb aquesta imatge us referiu a un projecte musical que se centra radicalment en el present. Per què és tan important viure el carpe diem?
És important perquè és l’únic tangible i real. És el terreny on podem actuar, perquè el passat ja no hi és i el futur... ja es veurà. El món d’avui ja no és el que ens van ‘ensenyar’ quan érem petits. Hem viscut una de les crisis més grans que ha patit la societat actual i anem pel camí de patir-ne una altra d’igual, o fins i tot pitjor, ja no només econòmica sinó social i cultural, on és necessari un replantejament integral des de l’arrel. Per això la gent jove com nosaltres i els que s’identifiquen amb la nostra música concebem el present d’aquesta manera.