La banda de Gandia ha descobert els primers senzills del nou àlbum

«Avant» amb la festa 'gastrosexual' de Zoo

Més de cinc anys després del trencador debut de Zoo i havent-se pres un 2020 sabàtic per cuinar el nou disc, el grup valencià ha preparat dotze ‘vacunes’ que s’administraran a la primavera testades de nou pel productor basc Yon Mikel Garcia als laboratoris de White Trash Estudio de Vilallonga. ​El treball es publicarà íntegrament el 26 de març i esdevindrà el primer editat amb el nou i segell propi de la banda, Zoo Records. El primer tastet que en descobreixen, per anar salivant, és la reivindicativa, feminista i dissident “Avant” i l'apologia del pecat "Llepolies". 
Text: Redacció. Fotos: Fotogrames.


El primer tema que la banda de Gandia ha descobert del nou disc és un cant a l’alliberament i la transformació i apareix, després d’un any de silenci, per avançar el que serà el nou àlbum. “Teníem un compromís adquirit per retornar en 2021 i així serà”, afirma ‘Panxo’ Sánchez, vocalista de la banda. El videoclip ha estat dirigit pel realitzador i músic ElHombreViento, entre l’Albufera i El Saler.



El videoclip del segon tema que ha publicat Zoo ens mostra un univers eclesiàstic ben singular en el qual es presenten, de manera satírica, diversos personatges propis de la litúrgia catòlica. Enmig d'un suculent banquet ple de llepolies i plats exquisits, els personatges, posseïts per la dansa, el ball i el pecat, s'endinsaran en un univers gastrosexual i dionisíac acompanyats de ritmes dancehall, afrobeat i llatins.

El videoclip, dirigit pel valencià Pau Berga i produït per la productora madrilenya Volcànica Media, ha estat gravat al Palau Ducal de Gandia, un dels edificis històrics més importants del patrimoni valencià, i residència dels Bòrgia al segle XV. Visualment, el videoclip fa referència a la famosa seqüència de la desfilada de moda eclesiàstica del film Roma, de Federico Fellini. A través d'aquesta referència explícita, el videoclip pretén "prendre l'herència religiosa i proposa el culta a la poma, com a llepolia natural, però també com a símbol del pecat, dels cossos i de la llibertat descarada”, explica Berga.

La història del tema es remunta al 2018, quan el guitarrista del grup, Arnau Jiménez, ja explicava a la resta de components de la banda que tenia una idea força definida d'una cançó, "molt guapa però molt popera" sobre "un rotllo gastrosexual". "La paraula “llepolies” em va iŀluminar: quin concepte més brutal", explica que va pensar aleshores en Toni Fort, saxofonista de la banda, sobre la cançó.