Amb tot just vint-i-tres anys, la valenciana Alba Reche, exfinalista d'un dels concursos televisius amb més repercussió de l'estat, ha pujat en escenaris d'arreu del territori presentant el seu primer àlbum 'Quimera' (Universal Music, 2019) i ha aconseguit fidelitzar un públic divers i entregat, que la segueix també en aquesta segona parada: la publicació i inici de gira de 'La pequeña semilla' (Universal Music, 2021). Parlem amb ella sobre aquesta nova etapa en una entrevista mentre es troba a la ciutat de Barcelona, on ha pujat de visita per a començar a treballar en nous projectes i actuar al Share Festival

Text: Anna Tisora. Fotos: Arxiu.

Després de 2 anys del seu salt a la fama des del programa Operación Triunfo, Reche afirma que ha notat un canvi, "ha baixat l'esclat de la televisió i s'ha quedat la gent a qui li agrada realment el meu projecte personal". Al final –explica–, "al concurs, la gent segueix a persones que no sap quin tipus de música faran al sortir". A més, l'artista reconeix que des que ha començat la seva trajectòria en solitari ha tocat molts pals diferents. "Hem provat gèneres diversos abans de trobar la sonoritat amb què, ara per ara, em sento més còmoda, i aquest àlbum és com una nova presentació del meu alter ego musical", admet referint-se a La pequeña semilla, publicat el passat març. 



A la pregunta de si podria resumir el concepte de l'àlbum en tres paraules, la cantant d'Elx contesta "verd, paciència -que no tinc-, i petites aspiracions". I és que La pequeña semilla és un àlbum que vol transmetre naturalitat, que "neix de coses petites i de dins cap enfora", i que se situa just allà on ha d'estar. Respecte a l'edició dels discos en format físic, Reche explica que "m'ha sorprès, alhora que m'ha fet respirar molt tranquil·la veure que hi ha gent que desitja tenir-lo a les seves mans". 

Cami, Çantamarta i Fuel Fandango són les tres formacions que participen de l'àlbum en forma de col·laboracions. "Les connexions amb cadascun dels tres artistes són molt diferents, però totes neixen del respecte mutu i de la suma de creativitat". Respecte la col·laboració amb Çantamarta, recorda que "vam començar el contacte a partir de treballar juntes a nivell de producció, i de sobte ens trobàvem fent una cançó conjuntament". Per la seva banda, "amb Fuel Fandango va ser una cosa de pura intuïció, quan ja tenia la cançó feta vaig pensar que hi havien de participar, i els la vam passar". 



Durant la conversa també parlem del futur, aquesta cosa inexistent, i tan present a la vegada, en la vida, sobretot, dels joves de l'actualitat. I com a gran part de la seva generació, Reche admet que "el futur em genera molta angoixa", i precisament per això, es troba en una temporada de "mood present, carpe diem total. Per a mi el present són les necessitats primàries, el dia a dia, el que no es pot deixar per a demà. Entenc el present com a una cosa que em mereixo, tenir moments per a respirar i pensar-nos. Ens han obligat a viure tan ràpidament que penso que hem de ser conscients que també existeix un present que podem i tenim el dret a gaudir". En la mateixa línia, la cantant confessa que és una persona amb experiència en el terreny de l'ansietat: "m'he adonat que era per culpa d'estar massa pendent de les presses i de coses que en el fons no podia canviar. Tenia ansietat per projectes a llarg termini, fins que vaig fer el click, i ara estic intentant abraçar el que tinc al davant, des de la part realista sempre, no des del positivisme absurd és clar. Però em fa sentir més alleugerida". 

En aques sentit, s'autodefineix com d'aquelles persones "que s'imagina tots els escenaris possibles, sobretot els pitjors, i acabo sorprenent-me gratament quan tot surt bé, de tant pessimista que havia estat en les meves imaginacions". Alhora, però, afirma convençuda que "la vida em sembla divertida perquè està plena de possibilitats". Tots aquests pensaments mutants formen part del contingut de les cançons que l'artista inclou en el seu darrer àlbum. "Les meves cançons no acosutmen a parlar de l'amor com a tal, però el públic se les emporta cap allà sempre. En realitat parlen de molts conceptes diversos i sobretot abstractes, tant com l'angoixa o el desig".