Conversem amb la rapera d'Aldaia sobre l'àlbum 'Atlantis'
JazzWoman: «L’Horta valenciana és el nostre patrimoni i significa la llibertat del poble»
Criada musicalment a les xarangues valencianes, la rapera d’Aldaia JazzWoman fa teràpia contra les injustícies quotidianes i els masclismes recalcitrants. Caracteritzada per transitar per les fronteres del rap’n’trap, explora altres territoris estilístics al tercer àlbum, 'Atlantis' (Propaganda pel Fet!, 2022)
Text: Moisès Pérez. Fotos: Clàudia Marconell.
Amb 'Maléfica' (Propaganda pel Fet!, 2020) vas consolidar la trajectòria després de l’experimentació de 'Bagheera' (autoeditat, 2018). La pandèmia et va truncar aquell salt?
Havíem publicat Maléfica el 6 de març i pocs dies després va esclatar la pandèmia. La crisi sanitària ens va agafar fent els primers concerts de la gira a Alemanya. Només vam fer dos concerts i un altre autogestionat de la mà de Tesa. No vam tornar als escenaris fins al 2021.
Cap on has dirigit el teu estil amb 'Atlantis'?
M’agrada experimentar i que als discos hi haja la menor repetició d’estils possibles. El primer tema ("La selva") és un afrotrap, un gènere que m’agrada prou, però prefereixo combinar-lo, per exemple, amb la salsa i amb pinzellades d’altres melodies.
Quin és el propòsit?
La idea és fusionar diferents músiques, introduir altres influències als gèneres més habituals. A més, faig una aposta constant pel mestissatge, qui sap si sota l’influx d’haver-me criat musicalment en una xaranga. M’agrada rapejar perquè és un exercici alliberador i vull demostrar que es pot fer amb qualsevol gènere musical, no hi ha barreres.
Les barreres les trenques contínuament amb el disc 'Atlantis'. El tema "Hacendaño", amb un nítid missatge polític, està farcit de pinzellades aràbigues.
És inevitable introduir sonoritats aràbigues, ja que València està repleta de referències a la cultura àrab, a la qual pretenem fer una oda amb aquest cop d’ull musical. La lletra de la cançó busca expressar el dol del llaurador, submergir-nos en les nostres arrels i advertir de la possibilitat tràgica que desapareguen tots els camps de cultiu en pocs anys. L’horta és el nostre patrimoni i l’hem de defensar. Personalment, l’horta significa observar la llibertat del poble. I sense l’horta, a mi també em tallarien la llibertat.
Les melodies hip-hop es complementen amb ritmes caribenys i llatins. A “Cuando viene el calor”, amb la col·laboració de Nativa, busques una sonoritat més mainstream?
La transgressió em surt sola perquè tinc una gran complicitat amb Sen-K i Julio Maloa, que havien format part de La Raíz. Quan faig les cançons no busque que siguen comercials, l’estil em surt sol. No sé mai com acabaran sonant, i això és el que més mola de la música. Que sorgisca el que haja de sorgir. És cert que, de vegades, sí que tinc de primeres una idea clara i mil·limetrada quan escric una cançó, però en altres casos només hi ha un pensament general que es desenvolupa a poc a poc en el procés de creació. Crec que aquesta manera de fer forma part de la meua relació amb el rap, que va convertir-se en una eina per evadir-me, en la meua psicòloga personal.
No només has eixamplat les possibilitats musicals, sinó que t’has acostat a altres de noves. "Anem a tot" té un inici de balada pop de fonament sintètic.
En aquest nou disc la veritat és que he experimentat en tots els aspectes, no m’he posat barreres. Els artistes hem d’apostar per aquesta lògica, hem d’experimentar per veure què passa. La cançó va néixer quan xerrant amb el meu equip vam pensar com sonaria fusionar Dance Music amb trap. I el resultat ha estat molt curiós, a banda que la combinació amb la veu de Lildami, amb qui tinc una gran relació, ha quedat fantàstica.
Les ganes d’endinsar-se en noves sonoritats es repeteix a "Ells són amb mi” i "Alma envenená", que poden recordar boys bands com Backstreet Boys.
L’objectiu sempre és fusionar músiques de diferents estils. "Ells són amb mi" és una barreja de la sonoritat de grups dels vuitanta, la música en la qual m’he criat amb els meus pares, i de les cintes contemporànies. I "Alma envenená" també té aquest mateix esperit de fusionar diferents èpoques musicals. Sincerament, estic un poc poregosa per veure la reacció, ja que mai m’havia apropat a crear melodies d’aquest estil.
En la llarga llista de participants al nou treball destaca rapejant el cantaor Pep Gimeno ‘Botifarra’ (“Ansietat”), en una mescla de música urbana i tradicional.
La millor manera de gaudir de la música és quan la comparteixes amb altres artistes, perquè sumes la visió de cadascú. Fusionar dues veus en forma de rap o de cant d’estil és una passada. I més amb mestres com Botifarra, que ja m’havia convidat a un concert de la seua gira celebrat a Ondara. La veritat és que no sabíem què podia passar, ja que ell no està acostumat a rapejar. Però gràcies al nostre atreviment, ho hem aconseguit. L’hem fet rapejar i hem fusionat el trap amb les cançons tradicionals valencianes.