Vicent Poveda 'Vicen-T' (veu) i Raúl Navarro (guitarra i veu) són amics des de l'adolescència. Durant la gravació de l'àlbum 'Rèquiem' (autoeditat, 2017) de Poveda, van conèixer Jesús Penalba 'Xuso' i van començar a ajuntar-se per rapejar plegats sobre bases de punk ràpides i agressives. Poc després, s'hi va unir Víctor Torres (baix i veus) i, buscant bateria, van conèixer a Alex Espinosa. Tots cinc van acabar formant Corbella, que va debutar el 2020 amb un EP homònim (autoeditat), i que ara amplia el seu repertori amb el primer llarga durada, 'Farem camí' (autoeditat, 2022). Parlem amb el grup crevillentí sobre aquest nou treball

Text: Sergi Núñez. Fotos: Arxiu.

Com va sorgir el nom de Corbella?
Una vegada la banda es va completar vam fer una pluja d’idees. Algunes van ser totalment aleatòries, i d'altres, altres amb més sentit. De totes elles, vam triar Corbella perquè ens agradava la sonoritat que té i el concepte de l'eina de l'agricultor com a identitat de la classe treballadora de la qual formem part.

Acabeu de publicar el vostre primer llarga durada. El disc és una maduració del vostre EP de 2020?
Sí. Quan vam gravar el nostre primer EP no vam fer un procés de producció musical com el que hem fet ara. Teníem les cançons tancades i ens abellia gravar-les. En aquesta ocasió, hem fet una selecció de les cançons que teníem i les hem pensades més quant a estructures, melodies i temàtiques. Ha suposat més treball i esperem que la gent el sàpiga valorar.

El disc també mostra una certa evolució en el so i la producció. Què ha canviat respecte a l'EP?
L’EP el vam gravar en el nostre local d'assaig amb els mitjans tècnics que teníem a l'abast. En aquesta ocasió, en canvi, vam voler fer un pas més en el nivell sonor de les cançons. Per eixa raó, vam pensar a gravar en un estudi de gravació professional aprofitant que Raúl (guitarra i veu) també és tècnic de so i ja havia fet diverses produccions anteriorment. Tot i això, vam decidir que Juanan López de Baboon Rècords es fera càrrec de la mescla i màster perquè aportara una visió diferent. Raúl el coneixia des de feia anys i tenia plena confiança en ell i vam apostar per la seua professionalitat i experiència. Estem molt satisfets i agraïts amb el seu treball.



La vostra proposta combina clarament el rock i el punk amb el rap. Quins són els vostres referents dins d'aquesta fusió?
Som un grup amb gustos diferents però al mateix temps afins. La influència del rap de Violadores del Verso, Toteking i Los Chikos del Maíz ve de Vicent i Raul, mentre els referents del rock com Extremoduro, Marea, o grups més propers al punk com Envidia Kotxina o Los De Marras, venen de Víctor i Xuso. I Alex, encara que també té perfil rocker, s'acosta més a grups anglosaxons com Foo Fighters i Muse, o als bascs Berri Txarrak i Kortatu. No obstant això, tots escoltem de tot i compartim el gust per totes les bandes que hem esmentat anteriorment a més de tot el moviment de la música en català d'Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata Sound System, etc.

Aquesta fusió va tenir el seu auge als 90 i principis dels 2000. Com renoveu aquest tipus de sonoritats?
Som conscients que no estem creant res nou i tampoc és la intenció. La idea és que tots dos estils purs, rock i rap, es desdibuixin en les cançons. Ens agrada pensar que en les nostres cançons tenim parts en què escoltes un tema de rap amb banda, i d'altres més potents i amb una veu aguerrida i rockera. Quant al so, busquem destacar el punch del bombo, la caixa i la veu del rap mentre que les guitarres i el baix tenen un protagonisme més aviat melòdic.

Per altra banda, les vostres lletres farcides de crítiques amb mala llet contra el poder.
Per a nosaltres, la música i la cultura és entreteniment, però també és transformació social. Això no vol dir que la nostra intenció siga eixa, però sí que estem d'acord que podem fer música tant per a destacar allò que ens diverteix i ens fa feliços, com per a denunciar el que ens enfada i ens afecta negativament. Pensem que l'esperit crític no cal perdre'l mai i que és un símptoma sa d'una societat progressista i inconformista. 

Creieu que aquest esperit crític amb el poder i descarat s'ha perdut últimament a la música?
Potser sí que s’està perdent un poc eixe esperit crític i reivindicatiu en l’escena musical actual i es pensa més en l’entreteniment, la festa i en passar-ho bé. Com deien els Inadaptats, festa sí, lluita també. A partir d'ací, cal tenir en compte que venim d'una aturada per la pandèmia en què tot s'ha pausat i estem tornant a arrencar tot el que fèiem abans. És qüestió de temps tornar a conscienciar-nos d'allò que pensàvem i defensàvem abans i, continuar cantant-ho ajuda a posar-ho damunt de la taula per a crear debat social. 



Per últim, a "Aire fresco" col·laboreu amb Pablo d'Apologia. Com vau gestar aquesta col·laboració?
Amb Pablo tenim molt bona relació des de fa anys. Vicen-T va fer alguns concerts al Casal Popular de Vila-real i arran d’això, i el contacte a les xarxes, va sorgir l'amistat. Volíem una col·laboració a la cançó d’“Aire fresco”, que seguira amb eixa sintonia vacil·lant i amb un flow molt fresc, i vam pensar amb Pablo perquè tenim a Apologia com a referents de l’escena actual valenciana. Estem molt contents amb el resultat de la col·laboració i segur que farem alguna coseta més junts.