La revista digital d'Enderrock
- 57
Estrenem la cançó «Tu i jo», que forma part del nou disc del duet, 'Percal'
Aina Koda: «Les plataformes digitals s’han menjat la importància dels discos»
.jpg)
Aina Koda és un duet format per Aina Nogueroles de Polinyà de Xúquer que canta, rapeja, escriu i està estudiant periodisme i Àdam González ‘Agon’ de les Cases d’Alcanar, productor i DJ. El grup va guanyar el Premi Cases de la Música a la final del Sona9 2022. Avui estrenem en primícia "Tu i jo", una de les cançons del seu nou disc 'Percal'
Text: Carlos Pérez de Ziriza. Fotos: Juan Miguel Morales.
“Tu i jo”, explica Nogueroles, és una cançó "dedicada al productor i DJ Àdam González. Aina Koda som els dos, i a banda som parella. És una cançó feta pels dos i per als dos, encara que després la gent la puga interpretar com vulga, perquè no mencionem cap nom. De fet, aquí l’Agon s’anima a cantar un poquet i tot".
Tot i que abans ja escrivies coses, i per què vas començar a fer música?
Aina Nogueroles: Vaig començar a escriure als 16 anys, crec. Ho feia per a mi mateixa. Sempre m’havia dedicat als contes, i quan vaig començar a fer música, enviava algunes cançons a Josep Olmos, d’Arrap i Frida, que és com si fora família meua. Ell valorava les lletres i em deia el que podia canviar per a millorar. Cap d’aquells temes no es va publicar mai, fins que li vaig enviar “Querida España”, ara fa tres o quatre anys. Va coincidir amb un moment en què va vindre un component de Suquet de Rap, Carles Giuliani, a impartir un taller de rap al meu poble, a Polinyà de Xúquer. Li vaig mostrar aquella cançó i em va dir que havia de gravar-la amb un xiquet de Benimaclet que es deia Vikarro. La instrumental és de Cavula Beats. Amb ell vaig gravar les meves primeres rimes, que encara estan penjades a YouTube.
El primer tema era en castellà, però després quasi tota la teua producció ja ha estat en valencià. Què et va fer canviar?
A.N: L’idioma en què habitualment parle ni pense és el valencià, tot i que n’he escrit alguna més en castellà com ara “Julio Verne” o “Matrix”. Vaig conèixer l’Adam González a través d’un amic seu en un Festivern, que em va passar el contacte. Ell escoltava Senyor Oca, per exemple, i això ens va inspirar per a fer música en la nostra llengua perquè sonés més natural. Més com som.
Heu gravat 'Percal', però sou d’una generació que, en teoria, ja no aprecia o no necessita els discos. Creieu que gravar un àlbum encara té rellevància cultural?
A.N: Les plataformes digitals s’han menjat la importància de la música respecte al que era anar a una botiga a comprar un CD o un LP. Molts joves ja consideren una actitud vintage comprar vinils i escoltar-los… Nosatros tenim el cotxe ple de discos i ja no mos caben més al pis [Riuen]. No desapareixeran, però es nota que se’n graven i se’n venen menys, físics o no. Ara tot es basa en el single i que ho pete, que isca a la ràdio dos dies i després fer-ne un altre i que ho torne a petar, tret que siga com el de Shakira amb Bizarrap, que potser perdure per a sempre [Riuen].
Sembla que un disc siga només una col·lecció de cançons independents. Creieu que s’ha perdut l’àlbum com a format per a transmetre un concepte?
Àdam González ‘Agon’: Abans es feia un disc per a contar una història, i ara són cançons que tenies guardades i les ajuntes.
A.N: Tampoc està mal, perquè al final tot és música, però amb això es perd l’essència del disc. I també les ganes de comprar-lo.
'Percal' es justifica per la varietat de registres i representa la forma més fidel d’expressar la vostra proposta?
À.G: El concepte del disc és molt variat pel que fa a ritmes i gèneres, perquè té cinc cançons de rap i altres cinc més experimentals, mesclades amb gèneres com el trap, l’afro-trap o el drum’n’bass. Volíem dir que amb el Percal ens hem adaptat a diferents ritmes.
A.N: En aquest disc hem demostrat com ha millorat la nostra evolució. Quan vam gravar l’EP Dosis (Urban Avocados, 2021), tot sonava a boom bap, excepte el tema “Allioli” que és més drill. Amb Percal hem jugat amb altres gèneres que van més enllà del rap. Hem rapejat amb diferents sonoritats i també hem tocat altres temes, des de l’amor a la protesta i l’humor… Aina Koda és això i és el que volíem demostrar.
Com es nota aquesta idea al disc?
A.N: Hem fet un disc circular. La “Intro” és un rap d’estar en casa, i quan eixim al carrer toquem els altres gèneres. I l’última cançó, “Coda”, és el mateix sàmpler que la “Intro”, com si fora un retorn a casa.
Què ha suposat el reconeixement com a millor artista revelació als Premis Ovidi 2021 o el Premi Cases de la Música a la final del Sona9 2022?
A.N: Tots aquests premis ens han donat la visibilitat que necessitàvem en cada moment. Només el fet d’estar nominats als Ovidi ens va donar un nom que no teníem. Va ser un gran reconeixement. Tot i que al final és una manera de competir amb altres músics que han fet la mateixa o potser més faena que jo, i tenien les mateixes oportunitats de guanyar. Tot ve determinat per un jurat que decideix. No hauríem de basar-hi la nostra carrera musical si volem créixer com a artistes.
Com seran els concerts en directe per presentar el vostre primer àlbum?
A.N: Amb el nou disc canviarem la dinàmica dels nostres directes, perquè també volem transformar el format de les cançons. El dj habitualment està al darrere i jo rapege sola davant de l’escenari. A partir d’ara, a meitat del concert s’hi afegirà el guitarrista de Sueca Joel Máñez, que també interpretarà algunes cançons amb nosaltres.
Tot i que abans ja escrivies coses, i per què vas començar a fer música?
Aina Nogueroles: Vaig començar a escriure als 16 anys, crec. Ho feia per a mi mateixa. Sempre m’havia dedicat als contes, i quan vaig començar a fer música, enviava algunes cançons a Josep Olmos, d’Arrap i Frida, que és com si fora família meua. Ell valorava les lletres i em deia el que podia canviar per a millorar. Cap d’aquells temes no es va publicar mai, fins que li vaig enviar “Querida España”, ara fa tres o quatre anys. Va coincidir amb un moment en què va vindre un component de Suquet de Rap, Carles Giuliani, a impartir un taller de rap al meu poble, a Polinyà de Xúquer. Li vaig mostrar aquella cançó i em va dir que havia de gravar-la amb un xiquet de Benimaclet que es deia Vikarro. La instrumental és de Cavula Beats. Amb ell vaig gravar les meves primeres rimes, que encara estan penjades a YouTube.
El primer tema era en castellà, però després quasi tota la teua producció ja ha estat en valencià. Què et va fer canviar?
A.N: L’idioma en què habitualment parle ni pense és el valencià, tot i que n’he escrit alguna més en castellà com ara “Julio Verne” o “Matrix”. Vaig conèixer l’Adam González a través d’un amic seu en un Festivern, que em va passar el contacte. Ell escoltava Senyor Oca, per exemple, i això ens va inspirar per a fer música en la nostra llengua perquè sonés més natural. Més com som.
Heu gravat 'Percal', però sou d’una generació que, en teoria, ja no aprecia o no necessita els discos. Creieu que gravar un àlbum encara té rellevància cultural?
A.N: Les plataformes digitals s’han menjat la importància de la música respecte al que era anar a una botiga a comprar un CD o un LP. Molts joves ja consideren una actitud vintage comprar vinils i escoltar-los… Nosatros tenim el cotxe ple de discos i ja no mos caben més al pis [Riuen]. No desapareixeran, però es nota que se’n graven i se’n venen menys, físics o no. Ara tot es basa en el single i que ho pete, que isca a la ràdio dos dies i després fer-ne un altre i que ho torne a petar, tret que siga com el de Shakira amb Bizarrap, que potser perdure per a sempre [Riuen].
Sembla que un disc siga només una col·lecció de cançons independents. Creieu que s’ha perdut l’àlbum com a format per a transmetre un concepte?
Àdam González ‘Agon’: Abans es feia un disc per a contar una història, i ara són cançons que tenies guardades i les ajuntes.
A.N: Tampoc està mal, perquè al final tot és música, però amb això es perd l’essència del disc. I també les ganes de comprar-lo.
'Percal' es justifica per la varietat de registres i representa la forma més fidel d’expressar la vostra proposta?
À.G: El concepte del disc és molt variat pel que fa a ritmes i gèneres, perquè té cinc cançons de rap i altres cinc més experimentals, mesclades amb gèneres com el trap, l’afro-trap o el drum’n’bass. Volíem dir que amb el Percal ens hem adaptat a diferents ritmes.
A.N: En aquest disc hem demostrat com ha millorat la nostra evolució. Quan vam gravar l’EP Dosis (Urban Avocados, 2021), tot sonava a boom bap, excepte el tema “Allioli” que és més drill. Amb Percal hem jugat amb altres gèneres que van més enllà del rap. Hem rapejat amb diferents sonoritats i també hem tocat altres temes, des de l’amor a la protesta i l’humor… Aina Koda és això i és el que volíem demostrar.
Com es nota aquesta idea al disc?
A.N: Hem fet un disc circular. La “Intro” és un rap d’estar en casa, i quan eixim al carrer toquem els altres gèneres. I l’última cançó, “Coda”, és el mateix sàmpler que la “Intro”, com si fora un retorn a casa.
Què ha suposat el reconeixement com a millor artista revelació als Premis Ovidi 2021 o el Premi Cases de la Música a la final del Sona9 2022?
A.N: Tots aquests premis ens han donat la visibilitat que necessitàvem en cada moment. Només el fet d’estar nominats als Ovidi ens va donar un nom que no teníem. Va ser un gran reconeixement. Tot i que al final és una manera de competir amb altres músics que han fet la mateixa o potser més faena que jo, i tenien les mateixes oportunitats de guanyar. Tot ve determinat per un jurat que decideix. No hauríem de basar-hi la nostra carrera musical si volem créixer com a artistes.
Com seran els concerts en directe per presentar el vostre primer àlbum?
A.N: Amb el nou disc canviarem la dinàmica dels nostres directes, perquè també volem transformar el format de les cançons. El dj habitualment està al darrere i jo rapege sola davant de l’escenari. A partir d’ara, a meitat del concert s’hi afegirà el guitarrista de Sueca Joel Máñez, que també interpretarà algunes cançons amb nosaltres.