Lorenzo Giner, conegut al món de la música com a Mark Dasousa, és el responsable d’Atomic Studio, uns estudis d’enregistrament situats a Ondara i pels quals han passat tants grups valencians que podem afirmar que és un dels responsables del so actual de l’escena valenciana. A més, juntament amb Maria Bas ‘Mery’ són el nucli central de Nebulossa, la banda que va participar al darrer festival d’Eurovisió amb la cançó “Zorra”, una peça que s’ha tornat viral i que sona arreu del món. Hem pogut contactar amb ells acabats d’arribar de Mèxic per parlar del seu grup i també de la feina de Dasousa com a productor i enginyer de so

Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Meri La Croniques.

Com us ha canviat la vida, “Zorra”?
Mark Dasousa: Hi ha hagut un canvi important tant en l’àmbit personal com professional. De sobte, hem hagut de deixar d'atendre els nostres negocis; jo l'estudi de gravació, i Mery, el centre d'estètica. Hem hagut de delegar en la mesura del possible en els primers mesos. Ara que comencem a estar més estables i aterrem una mica, tornen a aparéixer les nostres faenes el temps que no hem pogut invertir durant estos mesos. En l’àmbit professional, hem après moltes coses i de producció i del món de la televisió del qual nosaltres estàvem apartats. I el balanç és realment molt positiu, tot i que portem ara una vida un poc inestable pel que fa als horaris, perquè tenim 50 coses per fer cada dia… Però, en línies generals, estem molt contents, no tenim cap queixa.



Heu viscut dues experiències molt fortes: el Benidorm Fest i, posteriorment, Eurovisió. Comencem per la primera. Per què vau decidir anar a Benidorm?
Maria Bas: Jo soc qui s’encarregue de donar visibilitat al projecte i vam pensar en apuntar-nos al concurs. L’any passat ens va passar el termini del Benidorm Fest i ens vam presentar a un concurs similar que fan a San Marino, però la cosa no va eixir bé. L’octubre de l’any passat me’n vaig recordar del Benidorm Fest i ens vam presentar molt al final, quan ja s’acabava el termini. I vaig fer la sol·licitud. Sabia que la cançó. “Zorra”, no passaria desapercebuda… I ens van triar.
M.D: Va ser una sorpresa que ens agafaren i que passara tot el que ha passat.
M.B: La nit d’Eurovisió de l’any passat estàvem fent un concert a Ponferrada amb zero espectadors. Ho recorde perquè al fin al del concert, la nostra baterista va comentar que encara érem a temps de veure el concurs.

La cançó “Zorra” ja la teníeu o la vau fer ja amb mentalitat eurovisiva?
M.B: Ja la teníem.
M.D: Realment, era un tema descartat del disc Poliédrica de mí (Atomic Records, 2021).
M.B: Exacte. I la vam haver d’adaptar una mica per adequar-la al Benidorm Fest perquè la tornada entrava un poc massa tard. Però en essència, la cançó era tal com és ara.

I d'Eurovisió, què me’n dieu? Com va anar?
M.B: Eurovisió és una altra història. Per a mi, el Benidorm Fest era un poc més familiar, un poc més menut.
M.D: Això ho veiem ara, després d'haver passat per Eurovisió. Però en el seu moment, el Benidorm Fest també ens semblava molt gran. És una producció molt bona, el que passa és que comparada amb Eurovisió…
M.B: Al recinte del Benidorm Fest hi havia 2.500 espectadors, i al d’Eurovisió, 18.000. Canvia prou. I l'experiència és totalment diferent. A Eurovisió, la gent està més concentrada.
M.D: A Benidorm hi havia un ambient més de companyerisme. A Eurovisió, en canvi, 'idioma és una barrera i parlar en anglès condiciona molt i separa una mica.

Professionalment, ja m’heu dit que ha estat molt enriquidor. Personalment, què n'heu tret?
M.D: Tota esta història ens ha passat a una edat determinada i això fa que les coses es prenguen d'una altra manera. I ho hem intentat aprofitar el màxim. De fet, vam tornar de Malmö amb tres temes nous per al disc que traurem després de l'estiu. Vam anar-hi amb la mentalitat que ho havíem d'aprofitar, que teníem un focus damunt que no l’hauríem pogut pagar. Hem d'aprofitar-lo fins on arribe. No pretenem més que fer les coses bé amb un mínim pressupost i divertint-nos.

Si ara no doneu l’abast, què hauria passat si haguéssiu guanyat?
M.D: Sincerament, guanyar Eurovisió o no guanyar-lo, a nosaltres no ens ha afectat en res. Tampoc no haguérem tingut més concerts del que tenim. Eurovisió és una cosa que no té res a veure amb el funcionament d'un grup a l'ús. Pense que la nostra posició és molt millor. Jo no canvie les 10.000 persones cantant “Zorra” per la primera posició a Eurovisió. La cançó que realment triomfà en Eurovisió, i està mal que ho diguem, és la nostra; no és la de Nemo ni la de ningú altre. El que passa és que nosaltres no encaixem dins dels paràmetres eurovisius. Ni la nostra cançó ni el nostre projecte. És una singularitat. Se’ns va penalitzar amb el sistema de votació, perquè el vot del jurat compta més que el vot del públic. Nosaltres vam tindre la mateixa puntuació que França quant a vots del públic, pràcticament. Tot i que no es va obrir el vot a Sud-amèrica. Ara hem vingut de Mèxic i hem vist que tenim un muntó de fans allà que no van poder votar. Igualment, nosaltres no estàvem dins de l'agenda de guanyadors.



Mark, tu que ets un detallista amant de la música, tot això que està passant té més a veure amb el 'show business' que amb la música?
M.D: Totalment. Però també està bé. Avui dia, la música és un business total. Un grup pot pujar una cançó a Spotify i que li ocórrega alguna sense passar per una discogràfica. Nosaltres anem sense discogràfica... Bé, sense discogràfica gran, perquè anem amb Atomic Records, que és una discogràfica humil, xicoteta, que muntem accidentalment, no perquè tinguem un interés en ser una discogràfica, sinó per donar servici dins del possible als nostres clients que venen a Atomic Studio. I això, avui dia és així, i no anirà a menys. La gent vol les coses brillants, molta pompositat, plenar el Bernabeu... o siga, Taylor Swift. O com Madonna al seu dia, o Prince o Queen. Tot és un espectacle. I després, sempre hi haurà música alternativa.

On t'ho passes millor, a l'estudi o a l'escenari?
M.D: La veritat és que el meu hàbitat natural és més l'estudi perquè també m'he nodrit molt de tots els grups que han triomfat en Atomic. Quan anava de tècnic de so, he viscut la fama d'ells indirectament. No he tingut mai un desig de ser important en este sentit. Jo estic bé en l'estudi, però estic aprenent a gaudir dels directes perquè no té sentit pujar a l'escenari i no gaudir-ho ni sentir que ets important per algú que està allà baix. És una cosa un poc estranya. Nosaltres som persones prou humils i no busquem ni pretenem que ens dauren la píndola. Però la gent està encantada amb nosaltres i el transmet molt de respecte i d'amor. Això és molt bonic i s'ha de saber tornar. Quan puges a l'escenari la gent espera alguna cosa de tu.

Nebulosa pot enterrar Atomic Studio?
M.D: No! Estem intentant compaginar-ho, però és difícil. Atomic Studio és un estudi xicotet. El que passa és que hem tingut la sort de connectar amb molts artistes amb talent. Nosaltres els hem ajudat i ells ens han ajudat a nosaltres. Hem crescut junts i ha passat una cosa molt màgica al País Valencià. Però nosaltres som uns treballadors. Avui a les cinc del matí ja era a l'estudi, perquè ens han de quadrar els números… En el cas d’Atomic, i en el meu personal, i ara a Mery també està passant-hi, potser s’ha creat una imatge un poc distorsionada del tipus de persones que som. Però nosaltres tenim els peus molt a terra i som molt conscients que ara tenim una responsabilitat. Per exemple, el col·lectiu LGTBI, ens ha adoptat amb la cançó i que és gent que està necessitada, en alguns casos, de girar el carrer, com diu la cançó, i treure tot el que té dins i sentir-se lliure. I nosaltres, tot això també ho considerem. I en Atomic hem fet el mateix. Quan els grups han vingut i no tenien pressupost, hem ajudat. I quan han tingut més pressupost, hem pogut treballar en millors condicions. I continuem en eixa filosofia. Rics amb la música, de moment, no ens n’hem fet.



Bona part de la història recent de la música al País Valencià ha passat per Atomic i per les teves mans: Aspencat, Orxata, Cactus, Samantha, Pupil·les, Smoking Souls, Zoo, La Fúmiga, La Raíz… I molts, repeteixen. Què els dones?
M.D: Jo trobe que el nostre truc és que li posem hores, que ens agrada el que fem, i sempre estem intentant millorar. Som autodidactes i això té pros i té contres. El pro que és que podem estar tota l'estona que volem amb una mescla. A més, com que la gent ens ha vist sempre predisposats a treballar, s'ha creat esta marca, esta màgia, i ve a buscar-nos . Nosaltres som persones compromeses. Si fem una cosa, des de les nostres possibilitats, intentem fer-la el millor possible. Si no, no la fem. I assumim que no sempre guanyem. Tu has anomenat un munt de grups que han triomfat, però haurem produït 200 discos i no tots triomfen. Hi ha grups que han arribat a Atomic i quan han acabat, ho han deixat perquè no han aguantat la pressió. Perquè jo els parlo clar. Bé, a vegades també puc equivocar-me, però en el cas que no m'equivoque, els dic el que no va bé i què han de fer per millorar. I hi ha grups que no ho han rebut bé i s’han creat conflictes entre ells. Són persones i entenc que no és fàcil. Però també hi ha qui sí que aguanta, o qui ve en una flor com Zoo, que entra en la primera cançó i ho peta. Però això només ha passat amb Zoo. Aspencat va tardar deu anys per arribar al que Zoo va aconseguir només amb dues cançons.

Amb tot, ets un actor clau de l’escena valenciana.
M.D: Formem part d'un circuit, d’esta escena que es crea en València. Nosaltres sempre ens hem mirat en Catalunya, perquè sempre va per davant i continua anant per davant en moltes coses perquè està molt més estructurada. Suposo que vosaltres trobareu mancances, però creieu-me que aneu molt per davant. Ací, d’emissores de ràdio on es puga posar música n'hi ha una o cap. Nosaltres ens mirem en l’espill de Catalunya.

La teua manera de treballar inclou el factor humà. Molts grups, per exemple La Fúmiga, ho expliquen.
M.D: La Fúmiga són alumnes avantatjats que reben tota l'experiència que jo ja tenia acumulada de tots els grups anteriors. És una banda liderada per Artur, que és un tipus molt intel·ligent amb capacitats, jo diria quasi sobrehumanes. I quan comencem a treballar i a pensar què anem a fer, agarren la idea superràpid i la propulsen ells. També m’he trobat amb grups que els costa més i jo he de forçar les coses. Quan no sents l’ajuda de l'artista, has d'enfocar molt, dir ‘esta lletra no, torna a repassar’, o ‘esta melodia, no’. Això cansa. En el cas d'ells no, van plantejar unes coses, ho van aprendre ràpid i venien amb idees cada setmana. Va ser una cosa màgica. I després està el cas de Zoo, que té unes lletres en què no hi ha res a dir. Arriba Panxo amb una lletra i jo no n'opine. És que no hi ha res a qüestionar, està tot perfecte. O Smoking Souls, que és un grup molt treballador. És la voluntat, al final, de l'artista. Jo tinc un mètode i si l'artista té ganes de seguir-lo i se'l creu, funcionem bé. Però de mètodes n'hi ha un muntó, i no només és vàlid el meu.



Acabem tornant a Nebulossa. Heu parlat d’un disc nou. Per quan?
M.D: El setembre traurem un nou senzill i estem valorant si traurem tot el disc de cop o farem diversos singles i els ajuntarem en un EP. Ja n’hem publicat quatre, i en volem fer sis més. La idea, abans del Benidorm Fest, era fer un EP. Però han eixit més temes i ara pensem en un segon LP. Al cap i a la fi, nosaltres no som un producte d'una cançó, que és el Benidorm Fest o Eurovisió, que fan triomfar una cançó i després 'busca’t la vida'. Nosaltres ja veníem d'un concepte de disc, volíem les coses d'una determinada manera i tenim cançons.

Hi haurà algun tema en valencià algun dia?
M.D: Sí que hem compost alguna cosa amb Valencià, però no sé si la traurem. Jo entro al circuit de la música en valencià de rebot. Jo estava en un altre circuit que estava més vinculat a Ràdio 3 i a la música independent i alternativa dels anys 90. I entre de rebot per Gerard Fullana, d’Escola Valenciana. Vaig entrar en eixe món i m’he format en eixe món. Però em costa. No és que em coste escriure en valencià, que m'agrada molt, però m’ix de forma natural el castellà.