La revista digital d'Enderrock
- 92
Descobrim «Lluna d'halo», el nou clip d'avançament d''Interlink'
La lluna valenciana de Hey Zuri
Hey Zuri és una banda de La Costera, amb components de l’Alcúdia de Crespins, de Canals i de Llanera. Després de la publicació de l’EP 'Miratge' (autoeditat, 2023), ara estan donant a conèixer les cançons del primer llarga durada, 'Interlink' (autoeditat), que es publicarà sencer el 12 de febrer. En parlem amb Borja Tomàs, veu i guitarra de la banda
Text: Joaquim Vilarnau. Fotos: Arxiu.
L'últim llançament ha estat el clip de la cançó “Lluna d’halo”. Què és una lluna d’halo?
La lluna d’halo és aquella lluna que té una aura particular al voltant. Quan està la nit un poc nuvolada, es forma com un halo de llum al voltant de la lluna. És un recurs poètic…
La lletra és vostra?
La major part de la lletra la va escriure l’antic cantant del grup, Enrique Gregori, i jo l’he completada. És una cançó prou vella, que potser ja té dos anys. La volíem clavar al primer EP que vam fer, però no ens acabava de convéncer i la vam deixar fora. Ara l’hem recuperada, però transformada completament: l’hem feta nova sencera.
Des del punt de vista musical, què en destacaries?
Diria que és la més agressiva quant a so. La majoria de cançons les vam compondre d’una forma, i el nostre preproductor, Àlex, les va transformar prou. Però, concretament, en esta, el nostre baixista Noel Lázaro va portar una demo ja feta d’esta cançó. En la producció, únicament vam canviar algunes coses de la bateria i la part del pont, però el riff principal d’esta cançó ja el teníem. Per això és la més agressiva i la més guerrera.
La resta com són?
Depén. Algunes es claven un poc més d’electrònica, algunes, un ritme més pop… I n'hi ha una altra de més canyera, com esta. Qui haja sentit l’EP veurà que hem evolucionat molt, que hem volgut clavar coses més electròniques, però que mantenim l’essència rock. Hem buscat un so propi, que la gent puga reconéixer com a Hey Zuri. Al final, el rock el portem dins perquè és el que més hem escoltat en esta vida. És guai que tinguem un estil comú, però cada integrant del grup escolti coses diferents: d’eixa fusió de gustos naix la nostra música. És un àlbum un poc més electrònic, més elaborat, més pensat…
El disc es dira 'Interlink'. Per què?
Li vam posar Interlink perquè, en la pel·lícula de Blade Runner 2049, l’interlink forma part d’un test per verificar si és una màquina, o si la màquina té sentiments. El sentit final de la pel·lícula és el sentiment d’identitat. Nosaltres no sabíem si estàvem fent una identitat i vam veure que, amb la relació de les cançons, les unes amb les altres, potser sí que podíem donar-li sentit. Són temes separats que formen una mena de cadena de neurones, en la qual tot està connectat, encara que parega independent l’un de l’altre.
La lluna d’halo és aquella lluna que té una aura particular al voltant. Quan està la nit un poc nuvolada, es forma com un halo de llum al voltant de la lluna. És un recurs poètic…
La lletra és vostra?
La major part de la lletra la va escriure l’antic cantant del grup, Enrique Gregori, i jo l’he completada. És una cançó prou vella, que potser ja té dos anys. La volíem clavar al primer EP que vam fer, però no ens acabava de convéncer i la vam deixar fora. Ara l’hem recuperada, però transformada completament: l’hem feta nova sencera.
Des del punt de vista musical, què en destacaries?
Diria que és la més agressiva quant a so. La majoria de cançons les vam compondre d’una forma, i el nostre preproductor, Àlex, les va transformar prou. Però, concretament, en esta, el nostre baixista Noel Lázaro va portar una demo ja feta d’esta cançó. En la producció, únicament vam canviar algunes coses de la bateria i la part del pont, però el riff principal d’esta cançó ja el teníem. Per això és la més agressiva i la més guerrera.
La resta com són?
Depén. Algunes es claven un poc més d’electrònica, algunes, un ritme més pop… I n'hi ha una altra de més canyera, com esta. Qui haja sentit l’EP veurà que hem evolucionat molt, que hem volgut clavar coses més electròniques, però que mantenim l’essència rock. Hem buscat un so propi, que la gent puga reconéixer com a Hey Zuri. Al final, el rock el portem dins perquè és el que més hem escoltat en esta vida. És guai que tinguem un estil comú, però cada integrant del grup escolti coses diferents: d’eixa fusió de gustos naix la nostra música. És un àlbum un poc més electrònic, més elaborat, més pensat…
El disc es dira 'Interlink'. Per què?
Li vam posar Interlink perquè, en la pel·lícula de Blade Runner 2049, l’interlink forma part d’un test per verificar si és una màquina, o si la màquina té sentiments. El sentit final de la pel·lícula és el sentiment d’identitat. Nosaltres no sabíem si estàvem fent una identitat i vam veure que, amb la relació de les cançons, les unes amb les altres, potser sí que podíem donar-li sentit. Són temes separats que formen una mena de cadena de neurones, en la qual tot està connectat, encara que parega independent l’un de l’altre.