_m.jpg)
Carles Dénia. Foto: Juan Miguel Morales
Sigui amb les seves pròpies composicions o imprimint el segell de la seva veu en la música tradicional i el cant d'estil, la música de Carles Dénia transmet sempre una sensació de llibertat radical. Un bon exemple en són aquestes "Albaes del Maestrat", avançament del seu nou treball L'home insomne. La peça poua en la tradició musical d'una comarca valenciana especialment fecunda i viva. "Al Maestrat no hi ha hagut un trencament en el fil de la música tradicional, i això és fonamental –explica Dénia–, a molts pobles encara hi pots trobar gent gran que toca d'una manera natural i alhora complexa jotes, seguidilles, fandangos; no toquen per a cap coreografia de ball sinó perquè balli tothom qui vulgui. Eixa manera de fer és un poquet el que més m'agrada de tot aquest repertori."
En aquestes albaes, on a més de la rondalla La Nova Rimaire hi sonen les percussions d'Aleix Tobias i els cors femenins de Sis Veus per al Poeta, la música es combina amb una lletra pròpia i carregada de sentit. És tota una declaració de la música tradicional com a música oberta i compartida: 'Encara que el cant d'un poble / no està escrit en un paper / sempre hi ha qui vol ser l'amo / del corral i del carrer'. La resta del disc apunta en la mateixa línia: malaguenyes, jotes, fandangos, seguidilles, u, u i dotze, riberenques, jerigonzas... i també un bolero de combat, escrit pel mateix Carles Dénia, que ha acabat donant títol al disc.
Respecte a l'anterior disc amb La Nova Rimaire, Tan alta com va la lluna (Comboi Records, 2009), a L'home insomne hi ha menys arranjaments i més immediatesa. "He intentat situar-me dins un context concret, el de la música tradicional, veure què puc aportar com a cantaor i fer una bona gravació, però sobretot no intervenir gaire en la música ni posar altres ingredients que despistin", comenta el músic. "És un disc fet per a mi mateix i per a la gent que du tota una vida dedicada a la música tradicional, sovint de manera amateur; gent que sempre m'ha donat suport i que respecto moltíssim."
La formació actual de La Nova Rimaire la integren Tóbal Rentero (guitarra, guitarró, bandúrria i llaüt), Vicent Carrasco (guitarra i guitarró) i els germans Paco i Carlos Lucas (llaüt i bandúrria). A més, al disc hi sonen puntualment el violí de Lluna Aragon, el xel·lo de Merxe Martínez, el cant de Jorge Cobos, la guitarra de Pau Figueres, la percussió d'Aleix Tobias, el baix de Guillem Aguilar, les postisses de Patxi Ferrer, les veus de Sis Veus per al Poeta... i els cors de quatre xiquets: els fills i nebots del cantaor.
I mentrestant, dins el cap de Carles Dénia ja van bullint les idees al voltant del que ha de ser un nou disc de creació pròpia i obertura total, en la línia de l'enlluernador El paradís de les paraules, on va interpretar poemes clàssics andalusins adaptats per Josep Piera. De ben segur que abans de materialitzar-se aquest nou disc anirà mudant de forma, però sí que hi ha nítid el que serà un dels eixos del nou treball: poesia llibertària.
.gif)
.gif)
