Ada Colau: «Al cotxe no escolto música, només quan els escortes posen clàssica»

Activista i d’esquerres, els gustos musicals de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, estan més condicionats per les vivències personals que per la música reivindicativa de manual. Una banda sonora que va des d’Amarcord fins a Lluís Llach.

Hi ha qui no entén que un cantautor d’esquerres pugui tenir fans de dretes...
Em sembla un error. Afortunadament la música és un dels llenguatges mes universals que hi ha i ningú no se’n pot apropiar.

Com de permeable vas ser a tot el boom del Rock Català amb Sau, Sopa de Cabra, Els Pets, Sangtraït... als anys noranta?
Jo llavors vivia a Itàlia i no em va agafar gaire la moguda del Rock Català. Tot i això, conec els grans èxits i les cançons emblemàtiques perquè les vam cantar tothom.

Confessa’m un secret. Adores profundament o odies profundament la cançó “Barcelona” de Montserrat Caballé i Freddy Mercury?
Puc dir la veritat? M’agrada sense que sigui un cant d’emoció tal com tu la planteges.

Quan vas amb cotxe oficial escoltes una ràdio musical o estàs pendent de RAC1 i Catalunya Ràdio per saber si estan malparlant de tu?
Malparlen del món en general, però bàsicament escolto tertúlia política tot i que, de tant en tant, els escortes em sorprenen i em posen música clàssica, cosa que els agraeixo.



T’agrada tocar, agafar el disc, posar-lo? O ets més de Spotify?
No sóc gens possessiva amb coses materials, tret dels llibres, que m’agrada tenir-los físicament. I després, els discos i també els cassets, que encara en guardo.

De l’actual moguda del pop-rock català què escoltes?
Txarango i Manel, per exemple, els escolto sovint. I darrerament he seguit molt Obeses. M’encanten! Els vaig descobrir al Grec quan van tocar amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, una combinació que posava la pell de gallina.

A part de la banda sonora del film Amarcord, de Federico Fellini, el teu fill Luca t’obliga a escoltar altres coses?
Tenim un grup català, Xiula, del qual som fans i ens sabem totes les cançons. Els recomano, són boníssims. Fan hip-hop i els vam conèixer a través de l’escola.

Ada Colau. Foto: Juan Miguel Morales

Segueixes talents de xous musicals a la televisió?
No tinc gaire temps de veure la televisió però sóc bastant fan de La voz (Telecinco). És un programa molt ben fet que serveix per desconnectar en un dia complicat i farragós.

Hi ha prou paritat entre homes i dones en el món de la música?
Hi ha grandíssimes dones artistes però estic convençuda que encara es produeixen diferències tant de remuneració com de reconeixement.

L’escena musical encara actua com a difusor de tòpics masclistes?
Als clips hi ha molt de masclisme, però les xarxes socials obren una escletxa amb propostes diferents. L’altre dia vaig descobrir una noia súper jove, Bad Gyal, una rapera de barri amb perspectiva de dona.

Estem a punt de trobar-nos Mònica Naranjo fins a la sopa. Has sentit la cançó de La Marató de TV3, “Avui vull agrair”?
Sé que ha gravat el videoclip a la Sagrada Família, però encara no l’he vist. Tinc el seu primer CD de quan es va fer famosa i la ballava a les discoteques.

Ada Colau. Foto: Juan Miguel Morales

Et tornarem a veure cantant el run-run ara que sabem que estàs disposada a tornar-te a presentar?
T’he de confessar una cosa: no m’hauràs sentit mai dir que jo vaig cantar. Jo vaig parlar però no vaig entonar res. Així és com treballa Lagarto, que ha fet molts vídeos amb aquest tècnica. L’artista és ell.

No era contradictori que la ciutat del Primavera Sound i el Sónar posés tants problemes a la música en viu als locals petits?
Estem molt contents de ser una ciutat de grans festivals, però l’activitat de música en viu està molt limitada per la regulació. Ara s’ha ampliat el marc legal i acaba de tancar-se una convocatòria de subvencions per condicionar els espais.

Es viu diferent el Sónar com a públic que com a alcaldessa?
El veig encara millor. Abans hi anava a ballar, perquè la música electrònica m’agrada molt. Ara tinc més consciència, no només de l’impacte econòmic que representa, sinó també d’investigació i noves tecnologies. Fins ara ho desconeixia com a usuària.