Barcelonina de naixement però d'Ivars d'Urgell (el Pla d'Urgell) de sentiment, Maria-Mercè Marçal és una de les veus de dona que van aconseguir conquerir espais en el món de la creació poètica, tradicionalment associada als homes. Poeta, traductora, editora i narradora, la seva obra ha estat lligada a la música des de l'inici, amb els primers versos influenciats per la Nova Cançó. El tarannà rebel i inconformista i la seva triple militància, d'esquerres, catalanista i feminista, és present al llarg de la seva obra, cantada per desenes d'artistes.
La primera aproximació a un poema de l'escriptora la va fer Ramon Muntaner al seu disc Cròniques (Movieplay, 1977), quan va musicar "L'ametlla amarga". Teresa Rebull va agafar una de les obres clau de Marçal per fer-ne una cançó. Es tacta de "Vint bales", un poema elegíac dedicat a l'advocat i polític Francesc Layret, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure a sou de la patronal catalana.
Però qui més ha cantat Maria-Mercè Marçal ha estat Marina Rossell, que en va agafar tres poemes per al seu disc Bruixes i maduixes (CBS, 1980) i un altre per a Cos meu, recorda (CBS, 1982), "Cançó de fer camí", que Marçal va dedicar a la mateixa Rossell.
Celdoni Fonoll, Pep Picas, Papa:Noes, El Fill del Mestre, Túrnez & Sesé, Rusó Sala, Mireia Vives i Borja Penalba i Cesk Freixas són altres artistes que han musical Marçal. El març de 2009 Patti Smith, Lou Reed i Laurie Anderson van recitar en anglès poetes catalans a Nova York. Smith va llegir, entre d'altres, Maria-Mercè Marçal.
També al 2009, la Fundació Maria-Mercè Marçal va publicar el disc col·lectiu Catorze poemes, catorze cançons (FMMM), on es recullen les musicacions realitzades per Sílvia Pérez Cruz, Maria del Mar Bonet, Mercè Serramalera, Gerard Quintana i Marina Rossell, entre altres, gravat amb la direcció artística d'Enric Hernàez i amb David Casamitjana com a tècnic. Pérez Cruz musica un poema del poemari pòstum Raó del cos (2000), Bonet un de Sal oberta (1982), i la resta són poemes inclosos a Desglaç (1988).