Parlar amb Manolo García és fer-ho amb un gran conversador que té les idees clares i que les mostra d’una manera senzilla, planera i propera. Geometria del rayo ha estat gravat de nou a prop de Nova York i amb músics nord-americans comandats per Gerry Leonard, músic que ja va ser a l’anterior disc i gira: “Ell va fer d’enllaç entre el meu magre anglès i l’equip de músics d’allà”. García cultiva un estil personal i intransferible que ha encaixat amb músics de l’altra banda de l’Atlàntic. “Com a productor els dirigieixo a la meva manera i sense intermediaris”, explica, i afegeix: “És el tercer disc que gravo amb músics dels Estats Units i et juro que he estat molt feliç. També ho soc amb els d’aquí, però en aquest cas busco altres felicitats i m’agrada aportar nous sons a les cançons. Seria molt avorrit i indigne per part d'un músic sonar sempre igual”.
Però tal com deia Raimon, qui perd els orígens per identitat, i per això ha volgut afegir un homenatge al rock català dels setanta en dues cançons, “Dime donde estarás” i “Me gustas”, amb les col·laboracions de Jordi Sabatés, Toti Soler i Carles Benavent: "Són artistes a qui he admirat des de sempre, que han deixat un seriós camí de qualitat musical. Em venia molt de gust fer-ho, perquè van significar una explosió musical amb la qual vaig créixer. Ha estat un plaer retre'ls un homenatge sincer i humil". També ha fet una picada d’ullet a Los Rápidos amb “Ruedo rodaré” enregistrant-la amb Antonio Fidel, Josep Lluís Pérez i ell mateix retrobant-se amb la bateria.
Són cançons a través de les quals els seus seguidors podran submergir-se de nou en un univers de paraules rebuscades on cadascú pot treure les seves pròpies lectures: “M’agrada que les cançons facin remoure el cervell i et facin sentir viu. La música serveix per excitar les emocions, per això les meves lletres no han de ser fàcils ni clares. Soc un amant de la llengua i em preocupo de cuidar-la. M’agrada escoltar Adrià Puntí o Quimi Portet per veure com es capbussen en les paraules, fent que siguin explosives o suggerents.”
Manolo García. Foto: Xavier Mercadé
Geometría del rayo és un treball més carregat de mitjos temps que de temes rockers per aixecar estadis: “Amb el anys d’experiència i d’ofici porto més de vint discos i centenars de cançons i ja he fet de tot. Ara simplement em deixo endur. No penso i faig el que em surt”. Deixa la seva part més rockera per als concerts, en una gira que començarà amb un tram d’actuacions en teatres i que a partir de l’estiu continuarà en grans auditoris i estadis: “Estic molt agraït i per això estem treballant perquè tot sigui òptim i que la confiança que han dipositat es vegi recompensada d’una manera lògica”.
A la part de teatres farà un repàs a tota la discografia en solitari, i de Geometría del rayo té previst fer-ne uns deu temes. És justament en directe on Manolo García se sent més feliç: “Crec que he trobat una de les coses per les quals vaig néixer, i la vaig saber molt aviat. Als 13 anys vaig pujar per primer cop a un escenari per cantar 'All Right Now' de Free, 'Who’ll Stop the Rain' de la Creedence Clearwater Revival... I ja vaig veure clarament que aquell havia de ser el meu espai”.