Escriure un volum sobre la història del rock català no és cosa d'un dia, cal acumular passió i constància, concerts i entrevistes al llarg dels anys. Oriol Rodríguez és l'autor de Tocats de l'ala i té un background musical que toca des de protagonistes del seu llibre com Sopa de Cabra o Els Pets fins a referents internacionals com els grans Oasis. El també col·laborador d'Enderrock passa per les nostres llistes de Spotify i fa una tria dels hits que han forjat la seva identitat musical i personal. 



1. Cançó que representi el llibre Tocats de l'ala.
"Bloquejats", de Sopa de Cabra.


"No només és la cançó que obre el disc de debut de Sopa de Cabra, un àlbum essencial en aquesta història, sinó que és una de les seves millors cançons. També era un tema que escoltava molt en aquells anys. La lletra té un punt existencialista amb què és molt fàcil identificar-te quan ets un adolescent i creus que tot i tothom es conxorxa contra tu. També m’agradaria incloure un epíleg, que seria el 'Només ho faig per tu' de Sau però interpretat per Adrià Puntí en el concert d’homenatge a Carles Sabater." 

2. Cançó que, per primera vegada, et va fer interessar pel rock català.
"Vespre", d'Els Pets.


"No va ser la primera cançó que em va fer interessar pel rock català, impossible recordar-ho, però és el primer cop que explicaré aquesta història a algú. Devia ser el 1992 o 1993. Feia segon de BUP i un dia, en tornar de l’institut hi havia un missatge gravat al contestador de casa. El vaig posar i va sonar aquesta cançó, 'Vespre', la cançó que tanca el primer disc d'Els Pets. De fons, de tant en tant, també se sentia el riure tímid d’una noia. Crec que sé qui va ser però mai no ho he sabut del tot cert. Ara, cada vegada que la sento, penso en aquell amor que no vaig viure. És un record molt bonic que guardo d’aquells anys." 

3. Cançó que no tingui res a veure amb el rock català i que no imaginaríem mai que escoltes.
"Love Yourself", de Justin Bieber.


"Soc una persona de gustos molt amplis, amb molt pocs prejudicis musicals (i a més a més ja he perdut la vergonya d'admetre que m’agraden determinats grups o cantants), i menys encara des que van néixer les meves dues filles, l’Aina i la Laia. Ara tenen 10 i 8 anys i des de en fa dos o tres que monopolitzen l’emissora del cotxe, així que viatjant sempre sona radiofórmula. En aquest temps he començat a gaudir de noms com Katy Perry, Taylor Swift, Bruno Mars o Miley Cyrus, artistes amb discos de produccions descomunals i temes pop brutals. Un altre d’aquests és el més odiat de tots: Justin Bieber. Cada vegada que vaig a comprar discos, si veig res que els pugui agradar, els ho compro. I de mica en mica comencen a tenir una col·lecció pròpia on es mesclen àlbums de Txarango, Els Catarres i Doctor Prats, amb altres com Sweet California o Shakira. Va ser així com va aterrar a casa Purpose (RBMG, 2015) de Justin Bieber, un àlbum que, si li donéssiu una oportunitat, descobriríeu que no està gens malament. Per fer-lo, Bieber es va envoltar d’alguns dels milllors compositors i productors del moment, com Jason Poo Bear' Boyd, Diplo, Skrillex, Benny Blanco, Soundz..., i va obtenir temes tan interessants com 'What Do You Mean?', 'Sorry', 'Where Are Ü Now', 'Love Yourself', aquesta última, una cançó certament corprenedora, escrita a mitges amb el rei Mides del pop actual, Ed Sheeran." 

4. Cançó que et poses per escriure sobre futbol.
"Three Lions (Football's Coming Home)", de The Lightning Seeds.


"De cançons de temàtica futbolera o amb picades d’ull al futbol n’hi ha moltíssimes, i per a mi aquesta és la millor de totes. Sempre que la seva selecció participa en un gran torneig, un grup o artista anglès escriu la cançó que els representarà durant el campionat. No només això sinó que moltes vegades els mateixos futbolistes es presten a col·laborar a la gravació. D’aquesta tradició n'han sortit temes com 'World in Motion' de New Order, l’himne oficiós amb què la selecció anglesa es va presentar al Mundial de 1990 a Itàlia amb l’estrella del Liverpool John Barnes marcant-se un rap com a estrella convidada. Sis anys més tard, el 1996, Anglaterra va acollir l’Eurocopa, i The Lightning Seeds van ser els escollits per donar vida a la cançó que acompanyaria la seva selecció. El resultat va ser un tema pop majúscul i plusquamperfecte." 

5. Cançó d'un grup que hagis entrevistat per a Enderrock, i que fos una entrevista que t'ha quedat marcada.
"No vull que t’agradi aquesta cançó", d'Els Pets.


"De totes les entrevistes que he fet per a Enderrock, que afortunadament ja són unes quantes, n’hi ha tres d’especials: Joan Miquel Oliver, Mishima i Els Pets. Amb Els Pets hi tinc una relació... especial. Quan vaig acabar els estudis, no tenia gaire clar què volia fer i vaig marxar a viure a Tarragona, on la meva xicota, ara la meva dona, estudiava. Vaig obrir una botiga de discos a la part alta de la ciutat. Era molt jove i molt inexpert, i va durar molt poc. Un dels pocs clients que tenia era Lluís Gavaldà, a qui ja admirava i a qui vaig començar a admirar encara més, no perquè fos dels pocs que passava per allà a gastar, sinó pel seu bon gust i coneixement enciclopèdic de la història de la música pop. Després, ja dedicant-me al periodisme, he tingut la sort d’entrevistar-los diverses vegades. I de totes aquestes entrevistes, la de Som, que és el seu millor disc, i que va ser una entrevista de portada, perquè hi eren tots tres, és la més especial de totes." 

6. Cançó que et recordi l'any en què vas publicar 365 entrevistes en 365 dies.
"No Surrender", de Bruce Springsteen.


"Uf... Aquell va ser un any molt, molt, molt llarg de molta feina. Va haver-hi moments complicats en molts sentits. Quan estava baix d'ànims em posava aquesta cançó, més concretament em posava el vídeo de la versió que Springsteen va interpretar juntament amb Brian Fallon, cantant de The Gaslight Anthem, aleshores una de les meves bandes favorites, al concert que va oferir al Hyde Park londinenc el 22 de juny del 2009."  

7. Cançó d'un grup a qui t'agradaria conèixer.
"Whatever", d’Oasis.


"És impossible de respondre. Per feina he tingut la sort d’entrevistar molts dels meus ídols, tant de casa com internacionals. També hi ha molts que encara no he conegut. Els primers que em venen al cap son els germans Gallagher d’Oasis. Els dos primers discos d’Oasis són obres mestres del pop. 'Whatever', però, que per a mi és la seva millor creació i un dels singles definitius de la dècada dels 90, no la van incloure en cap dels dos, sinó que va aparèixer com a single el Nadal el 1994, en un dels seus moments de màxima popularitat." 

8. Cançó preferida d'aquest 2018.
"Danny Nedelko", d'Idles.


"No m’agraden les llistes de 'el millor de...' i sempre que arriba el desembre i els mitjans en els quals col·laboro em demanen de fer-ne, intento escapolir-me'n. No hi ha res millor que res, simplement va a gustos. El 2018, com tots els anys, hi ha hagut grans discos i grans cançons, i la preferida ha anat canviant. He triat 'Danny Nedelko', com podria haver triat qualsevol altra, el que passa és que Idles és un dels grups que més m’ha fet trempar en els últims anys. Són una autèntica brutalitat." 

9. Cançó que t'agradaria interpretar si et dediquessis a la música.
"Sparky's Dream", de Teenage Fanclub.


"De principi a final és la cançó pop perfecta. És tan bona que s’hauria d’ensenyar obligatòriament a les escoles." 

10. Cançó de la teva vida.
"Smells Like Teen Spirit", de Nirvana.


"Recordo perfectament la primera vegada que la vaig sentir. Em va esclatar el cap. A partir d’aquell moment ja res no va ser el mateix."