La revista 440Clàssica&Jazz, editada pel Grup Enderrock, ha presentat el número 50 a la Biblioteca de Catalunya amb una llista dels 100 millors discos de la música clàssica catalana. A l'acte hi han assistit bona part dels músics en actiu que apareixen a la selecció, encapçalada per les Suites per a violoncel (His Master's Voice, 1939), interpretades per Pau Casals, Iberia d'Isaac Albéniz (Decca, 1973), a càrrec d'Alícia de Larrocha i Tots els matins del món (Auvidis, 1991), de Jordi Savall.

Lluís Gendrau, director editorial del Grup Enderrock, va explicar que el criteri per confeccionar el reportatge s'ha basat tant en els grans registres de compositors dels Països Catalans interpretades per músics d'arreu del món, com grans peces del repertori universal interpretades i publicades per músics dels territoris de cultura catalana. Aquest és el cas, per exemple, de les Suites per a violoncel de Johann Sebastian Bach, que avui ocupen un espai central en la història de la música gràcies al 'descobriment' i les posteriors gravacions que en va fer Pau Casals.

La selecció dels discos ha sorgit arrel de l'avaluació i reflexió dels experts Oriol Pérez Treviño, musicòleg i conseller editoria de la revista 440Clàssica, Víctor García de Gomar, director artísitc adjunt del Palau de la Música Catalana i Jaume Radigales, musicòleg i crític. A més a més, posteriorment, una quinzena d'experts melòmans han votat per a completar el Top 10.
 
Com a resultat, la llista de 100 millors àlbums referencials de la música clàsssica catalana aporta coordenades interessants amb una tria encapçalada per enregistraments de Jordi Savall, que compta amb nou referències, Antoni Ros-Marbà, amb set i Robert Gerhard, que compta amb sis referències.

A la presentació, el mestre Antoni Ros-Marbà va evocar unes quantes anècdotes vinculades a alguns dels discos referenciats, i va valorar especialment la gran quantitat d'amics que s'ha trobat a la llista, que considera “una bona manera de reivindicar el valor dels nostres músics”. Per la seva banda, Oriol Pérez Treviño va explicar que aquest cànon discogràfic, amb tota la seva ingenuïtat i atreviment, pot ser un bon punt de partida per discutir i conèixer el patrimoni musical català. Al seu torn, Víctor García de Gomar, va subratllar que aquesta llista pot i ha d'estar en permanent discussió, i també va reivindicar els discos com objectes amb els quals s'estableixen forts vincles afectius.

Top 10 de la llista dels 100 millors discos de la música clàssica catalana:
1. Pau Casals. Cello Suites (His Master's Voice, 1939 / EMI, 1972)
2. Alícia de Larrocha. Iberia, Cantos de España, Navarra, d'Isaac Albéniz (Decca, 1973)
3. Jordi Savall. Tous les matins du monde (Auvidis, 1991)
4. Rosa Sabater. Cançons i danses, de Frederic Mompou (Edigsa, 1966)
5. Montserrat Caballé. Norma, de Vincenzo Bellini (Allegro, 2007)
6. Robert Gerhard. The Plague / La peste (Auvidis Montaigne, 1996)
7. Francesc Valls. Missa Scala Aretina (Deutsche Harmonia Mundi, 1993)
8. Victòria dels Àngels. Madame Butterfly, de Giacomo Puccini (EMI, 1959)
9. Ars Musicae. Del Romànic al Renaixement (Edigsa, 1968)
10. Antoni Ros-Marbà. El giravolt de maig, d'Eduard Toldrà (Edigsa, 1968)