Jamaleònics és un grup de fusió que vertebra la seva música al voltant del jazz i la complementa amb estils com el reggae, el funk o el rock. Es van reunir per primera vegada fa més de cinc anys i des de llavors han anat creant un so únic. Per això, han esperat fins ara per publicar el seu primer EP, 'Jamaleònics' (autoeditat, 2019), format per quatre cançons on el grup valencià demostra tot el seu potencial. Avui presentem en exclusiva el videoclip de "Yag" i parlem amb Sara Pacheco (saxo soprano i veus) perquè ens expliqui les intimitats del nou treball.


Jamaleònics (autoeditat, 2019) és el vostre primer disc. Què voleu aportar a l'escena musical actual?
En aquest primer disc hem volgut presentar-nos al panorama musical. És un EP de vint minuts i escaig, i es mou en la línia entre el reggae, el dub i el funk, però sobretot hi predomina un so roots, que ens naix des de ben dins. Aquestes quatre cançons gravades a l'EP representen les arrels de la nostra pròpia música.

Només de sentir la primera cançó ja t'adones que les composicions estan molt treballades. Com ha estat el procés de creació?
De primer, componguérem les cançons sense tindre cap intenció de gravar-les en un disc, només per a començar a fer la nostra pròpia música als concerts. Després d'haver tocat aquestes cançons en els directes, decidirem gravar l'EP i començarem a adaptar-les en un format que ens agradarà per al disc. Vam enregistrar en tres dies les quatre cançons a l’estudi Elefante de València, treballarem molt intensament però molt a gust. 

Us caracteritzeu pel vostre mestissatge de sonoritats. Dins aquesta fusió, quins estils caracteritzen Jamaleònics?
La sonoritat de Jamaleònics és una de les nostres singularitats. Ens agraden molts estils i en toquem molts, també, però és veritat que el reggae, ska, dub, funk i rock són la base. A mi m’agrada dir que som un grup de fusió i punt, fusionem tots els estils que ens ve en gust. En aquest primer disc utilitzàrem una barreja que ens agrada molt: "Música negra mediterrània". No ens agrada classificar-nos en un estil concret, simplement intentem que la nostra música tinga un so Jamaleònics; fem una constant cerca d’un so propi en el qual ens sentim representades.

Tot i aquesta confluència de molts estils, predomina el jazz per sobre de la resta d'influències. Perquè el jazz és l'eix vertebrador de la vostra música?
Nosaltres començarem fa quatre anys fent versions d'estàndards de jazz. Això ens va fer crear una sonoritat propera al jazz clàssic, peròamb el temps ens adonarem que eren altres estils els que ens feien sentir-nos complets. Quasi tots venim de conservatoris de música clàssica, i per tant sempre ens agrada tindre present el jazz.


Quins són els vostres referents musicals en l'àmbit internacional?
Al grup en som vuit, així que la barreja de diferents estils musicals que escoltem cadascú personalment és infinita. Com a grup, algunes de les influències principals són Snarky Puppy, New York Ska Jazz Ensemble i Äl jawala. Aquests tres artistes internacionals i d'un reconeixement altíssim han influenciat més directament la nostra música.

A l'escena dels Països Catalans, trobeu semblances amb algun altre grup?
La veritat és que encara no podem considerar que formem part de l’escena musical dels Països Catalans, no obstant això, hi ha un planter molt bo de grups emergents que estem segures que no deixaran indiferents a ningú. Balkan Paradise Orchestra, Judit Nedderman i The Gramophone Allstars Big Band en són alguns exemples.

A l'escenari sou set músics que no pareu de tocar i vibrar en tot el concert. Com valoreu el vostre directe?
Personalment pense que els nostres directes són el punt fort de Jamaleònics. Quasi tota la banda ens coneixem des de fa uns deu anys, i això fa que tinguem complicitat, bon rotllo, i molta energia per repartir als concerts. Ens encanta connectar amb el públic i fer-los partícips del bon rotllo que respirem nosaltres a l’escenari. El nou disc està molt bé, però si de veritat voleu conèixer Jamaleònics, heu de vindre a un concert (o a molts)!