El públic prefereix més concerts que festivals. La quantitat de catalans que han anat a concerts el 2018 ha augmentat 6 punts respecte a l’any anterior i ha passat del 40% al 46%. Tot i això, l’augment no és gràcies a l’assistència als grans festivals, que han vist menystingut el model –del 40% al 36%–, sinó per la tria de concerts de proximitat amb un cartell més exclusiu i especialitzat. A més, el sector té dues dades per a l’optimisme, ja que ha augmentat fins al 50% el públic familiar i el català s’ha consolidat com a llengua preferent d’oients i espectadors.
 
ESCOLTA DE MÚSICA: 78% (2017 - 77,7%)
 
ASSISTÈNCIA A CONCERTS: 46% (2017 - 40,3%)
El sector de la música està d’enhorabona. La xifra de consumidors catalans de concerts de música ha crescut un 14% el 2018 –prop de 400.000 espectadors–, dada que representa un important augment del 40,3 al 46% de la població catalana major de 14 anys. Així ho revelen les dades de l’Enquesta de Participació 2018, elaborada per la Generalitat de Catalunya, que corroboren la recuperació del sector després de dos anys en què es parlava d’una lenta, però ferma, recuperació. Molt lluny queda ja aquell fatídic 2009, en què el nombre d’assistents a directes no va superar el 30%.
 
ASSISTÈNCIA A FESTIVALS: 36% (2017 - 40%)
ASSISTÈNCIA A MACROFESTIVALS: 38% (2017 - 41%)

Tanmateix, aquesta tendència a l’alça no s’ha vist reflectida en l’oferta de festivals, que han perdut 4 punts d’interès –del 40 al 36,2% dels catalans que han anat a concerts–, tot i que la xifra global d’assistència es manté en el mateix nivell, més d’un milió d’espectadors nacionals. D’aquests, només el 38,4% ha triat el 2018 algun macrofestival, percentatge que ha caigut 3 punts respecte al 2017 (41%) i que representa, en aquest cas, una lleugera davallada de públic del 3%. Es pot afirmar, per tant, que els festivals esgoten el model i que cal repensar les formes de fidelitzar els públics, sobretot els més joves, entre els 20 i 24 anys, i les dones, que segueixen anant menys a les cites festivaleres que els homes.
LLENGUA: Català es consolida com a llengua referent a concerts i a l'escolta de música.
 
CONCERTS EN CATALÀ: 42,7 (2017 - 38,7%)
 
El concerts en català assoleixen el punt àlgid. El 2018 el català s’ha recuperat com a llengua de preferència als concerts i ha arribat al punt més alt. Després del sotrac patit el 2017, quan només va arrossegar el 38,7% de públic i va perdre 250.000 espectadors, el percentatge ha tornat a ser el 42,7%, la mateixa xifra que el 2015, quan feia almenys tres anys que anava en ascens. La quantitat topall de públic de concerts en català ha assolit un rècord de 2,7 milions d’assistents. El motiu de la reducció dràstica que s’ha revertit va ser la reducció dels concerts en diverses llengües, en favor de programacions monolingües. El 2018 s’ha recuperat 3 punts el català, i també ho ha fet el castellà, del 48% al 49%. Els grans perjudicats, com ja va succeir l’any passat, han estat l’anglès (30%) i les altres llengües –tot i l’auge del francès del 0,7 a l’1,8%–, que han caigut 15 punts en dos anys i han retrocedit a xifres del 2014. Una altra dada destacada ha estat l’augment d’1,2 punts de les músiques instrumentals (8,4%) respecte al 2017 (7,2%).
 
ESCOLTA MÚSICA EN CATALÀ: 42,6% (2017: 39,4%)
 
El català es consolida en les llistes de reproducció.  El 2018 ha estat un any optimista per al català també en les xifres d’escolta de la música a través de ràdio, mòbil i llistes de reproducció  a internet. Des del 2014, la llengua ha escalat amb eufòria fins a 30 punts. Quan als catalans se’ls ha demanat en quina llengua han escoltat música la jornada anterior, el 43% ha respost que en català, amb un augment de 3 punts. El castellà també s’ha consolidat, del 69 al 72%, igual que l’anglès (70%) i altres llengües, que han crescut del 77 al 83%. L’escolta de música en francès, sorprenentment, ha impactat del 5% al 6%, mentre que l’alemany s’ha ajustat a un 2% i les músiques instrumentals han perdut pistonada i han baixat del 8,3% al 7,9%. 
 
ESTILS
 
Músiques urbanes en el pòdium d’estils: El pop-rock ostenta una popularitat que ja és eterna i que no deixa de guanyar adeptes. El 2018, el 71% dels enquestats ha dit que és la música que més li agrada als concerts. La xifra ha crescut 2 punts respecte al 2017 (69%). I també és l’estil que més s’escolta, ja que el 74,4% responen que, indiscutiblement, pop-rock, una xifra que ha evolucionat sense aturador 7 punts des del 2014 (67,3%) fins al 2015 (66,7%), 2016 (66%) i 2017 (70,8%), amb un augment de 4 punts només el darrer any.
 
Per sota, en disputa, hi ha la música melòdica, dominada pels cantautors, i altres gèneres que, sota l’influx de les músiques urbanes, continuen escalant posicions. Així, el 39,7% dels enquestats ha afirmat que la música melòdica és la que més li agrada escoltar –a la baixa– i, trepitjant-li els talons, el 38,6% ja ha preferit el hip-hop, l’electrònica i altres estils, com les bandes sonores, la música coral o la infantil, que han anat a l’alça. El mateix passa amb els concerts: amb un descens de 2,4 punts, el 33% ha escollit la cançó i, just per sota, el 30% ha triat els directes de músiques urbanes.
 
Al darrere, han perdut seguidors el jazz, blues i country amb una davallada del 30 al 28% als concerts, tot i que han mantingut l’audiència (32,9%). També la clàssica ha anat cap avall, amb un descens del 31 al 30% dels oients i del 31 al 28% d’espectadors. Per contra, el 2018 s’ha observat la recuperació de l’escolta de músiques d’arrel –del 27,7 al 29,1%–, tot i que en els directes ha baixat fins al 23%. Finalment, el menor interès per la música llatina ha fet que la distància entre l’assistència i l’audiència es faci més gran: el 16% ha anat a concerts i un 30% l’escolta habitualment, per davant de la clàssica i el folk.