Si a Bad Gyal li haguessin dit que es trobaria fitxant per una de les grans discogràfiques mundials (Interescope), que estaria fent concerts per diferents continents i que la seva música continuaria sent tan lliure, provocativa i irreverent com la que feia al principi, segur que s'ho hagués cregut. La determinació i l'esforç l'han portada a poder viure de la música i a convertir-se en una de les representants més actives i independents de l'escena urbana estatal. Parlem amb ella arran de l'actuació al festival Sónar d'aquest dissabte (escenari Sonar Village, 18.00 h), dos anys després d'un concert al mateix festival que ho va canviar tot.

Tornes al Sónar dos anys després, com recordes el concert del 2017? Creus que va marcar un abans i un després en la teva trajectòria?
Si, el recordo com un dia molt important, un dia que va marcar la meva carrera perquè vaig notar un progrés i un interès internacional després del Sónar. Crec que va ser una carta de presentació, un primer dibuix del que presentaré al festival aquest any perquè va ser la primera vegada que vaig treure ballarines. La intenció era mostrar les diverses coses que m'agraden: la música, el ball...

El fixatge per una gran discogràfica internacional com afectarà la teva música? Creus que es pot tornar més comercial?
Crec que l'experiència ho dirà, però de moment pel que fa a la creativitat no crec que m'estigui afectant. L'equip de la discogràfica que treballa amb mi, de moment, a l'hora de fer les cançons no em posa cap tipus de norma ni de però. Les cançons que faig no són un problema, ni la meva manera de fer-les. El que ha canviat és que potser em connecten amb productors més grans, amb gent que jo tenia com a referent perquè he escoltat des de petita alguns dels hits que han fet. O sigui, crec que afecta més en positiu la part creativa que en negatiu, perquè m'estan donant l'oportunitat de viatjar i de dedicar-me 100% a gravar i no s'estan posant en com haig de fer la meva feina. Entenen que la millor manera de fer la meva música la sé jo i que el millor és que em deixin fer.

Acumulant l'experiència internacional que acumules, com es veu Barcelona des de fora a nivell de música i cultura urbanes?
Crec que encara no em coneixen gaire a Barcelona, per la música i la cultura que faig i represento. Jo quan parlo de Barcelona, em demanen més per les coses turístiques que coneixen perquè els les ha dit algú o perquè han vingut aquí. Però sí que tenen un interès cultural quan veuen que aquí hi ha tant moviment, els sembla superinteressant.



Sents que aquí la gent entén el que fas?
Sento que el meu públic cada cop entén més el que faig i accepta les meves diferents etapes i em deixa evolucionar i ser jo mateixa. Crec que ara mateix poder fer aquest xou que presentaré és una manera que la gent m'entengui encara més, perquè s'hi combinen moltes de les coses que em representen, tant com a Bad Gyal com a Alba. Hi ha ball, hi ha seleccions de temes que no els canto jo però que són cançons que escolto cada dia i m'encanten i que vull que la gent que em segueix a mi els escolti, perquè potser, per iniciativa pròpia, no els acabarien escoltant. Crec que cada cop la gent m'entén més.

T'has plantejat anar-te'n a viure a un altre país?
Si me n'anés a viure a un altre país, seria per qüestions professionals, no perquè la gent no m'entengui aquí. Hi aniria perquè els negocis, els productors, les discogràfiques no són aquí. Aquest seria l'únic motiu que m'ho faria plantejar.

Com portes la fama? Com aprens a domesticar-la?
La fama és una cosa que té la part bona i la part dolenta. Té moments bons com és el d'omplir escenaris grans, tenint molt públic escoltant-te i fent-te sentir una energia i unes coses que no havies sentit mai; i té parts dolentes que t'incomoden per la privacitat. Com tot, té la seva part positiva i la seva part negativa.