"Llei horària" és un fragment del llarg poema "Sense trofeu" que es troba dins La cosa aquella d'Enric Casasses, i la musicació que n'ha fet Miquel Gil forma part del seu nou disc, Geometries (Temps Record, 2019). Aquest és un dels cinc poemes finalistes al premi Miquel Martí i Pol 2019 que organitza el celler Vall-Llach. El jurat es va reunir dissabte 9 de novembre, i la decisió sobre els guanyadors es farà pública el dimecres 13 de novembre.

Com vas conèixer el poeta que heu musicat?
Vaig conèixer Enric Casasses per la biblioteca pública de Catarroja. Ramon Guillem, poeta i bibliotecari del poble, em va anar conduint ja fa molts anys en el procés d'anar coneixent poetes. De l'Enric m'interessa que és el poeta de les imatges, aconsegueix dir més imatges que un cineasta en un quart d'hora de filmació. "Llei horària" em feia molta gràcia, perquè és un d'aquells poemes d'històries, jo no m'atreviria a dir ni d'amor, més aviat de relacions humanes d'una certa maduresa... A mi em provoca tantes imatges la poesia de l'Enric, doncs, que de seguida em va venir una nit a l'Empordà. Em va encantar aquesta història, història al capdavall de relacions socials.
 
Com t'has enfrontat aquest cop al poema a l'hora de musicar-lo? 
No ho sé, com que soc bastant anàrquic, no tinc cap mètode, ni cap forma ni cap fórmula per enfrontar-me a un poema. Sí que he de dir que el sedàs de Borja Penalba va actuar molt en aquesta cançó. Nosaltres ja teníem una idea de cap a on volíem anar, però com sempre va arribar Borja i l'empremta del productor es va fer bastant evident en aquest poema.
 
Pots dir un poema o una musicació que t'hagi tocat especialment?
Potser perquè va ser el primer que vaig musicar, "L'amor és déu en barca" al disc Orgànic (Sonifolk, 2001), també de Casasses. Vaig flipar molt amb aquell poemari.
 
Què és la poesia i què és la cançó per tu?
En aquest i en qualsevol país, crec que la poesia forma part d'allò que entenem com a cançó. Una cançó si fos una música seria un tema; perquè es transformi en cançó li cal poesia, un text, una cosa a contar, a reivindicar, a dir... crec que és com el piano i la veu, són coses indestriables.  
 
Què et sembla haver quedat finalista en aquesta edició 2019 del premi Miquel Martí i Pol dins del certamen Terra i Cultura? 
És una alegria, que t'hagin triat entre centenars de propostes és una meravella, està molt bé.