Itzipa és el fer i desfer de dues veus que s'entrellacen des que les dues cantants es van conèixer ara fa quatre anys, en una coincidència que ha acabat marcant el destí dels seus camins musicals. Acompanyades d'una guitarra, un contrabaix i percussió, han anat teixint el projecte que les ha dut finalment a la gravació del primer disc, Estatz (autoeditat, 2019), un àlbum que presumeix de complicitat i emocions, de ritmes amb identitat llatinoamericana que, com explica en una entrevista la compositora del grup, Anna Jané, dona el sentit al que han estat fent tot aquest temps.   

Estatz no es podrà escoltar sencer fins a principis de 2020. Mentre elles preparen els últims detalls d'aquest debut, se les podrà anar coneixent amb la cançó "Anomena'm", que s'estrena avui a Enderrock.cat. Un tema que van crear a partir de la musicació d'un poema de l'autora mallorquina Maria Antònia Massanet que, a canvi, ha escrit un petit poema per incloure al disc físic. Escoltem el tema i parlem amb Anna Jané, una de les veus del projecte. 



D'on neix Itzipa? 
Anna Jané (veu): Jo i la Clara, l'altra cantant, ens vam conèixer en una festa de l'escola on estudiàvem i vam descobrir que les dues érem molt fans de Perotá Chingó. De seguida ens vam animar a provar de versionar-les i les nostres veus s'entenien molt bé. Després vam formar una banda, amb qui vam guanyar el concurs Llumplugged de Manresa, i això ens va fer preguntar-nos cap on volíem anar. Van començar les discrepàncies i les baixes perquè alguns tenien altres prioritats, així que la Clara i jo vam buscar una altra banda, que és l'actual. 

I amb aquesta, Itzipa s'ha consolidat. 
A.J: Sí, som un grup que gira al voltant de dues veus, el pes es reparteix 50-50. Volem trencar amb els rols vocalista-corista. Ens acompanyem de guitarra, contrabaix i percussió. 

D'on surt el nom?
A.J: Ens diem Itzipa perquè buscàvem un nom original, diferent i identitari. Que si algú busqués el nom al Google no es trobés mil coses. Però en realitat el nom ve de "pizza", vam descobrir que les pizzes eren un punt comú entre nosaltres i que sempre n'acabàvem menjant als assajos [Riu]. 

No li heu dedicat cap cançó? 
A.J: Ostres, doncs no! No hi ha cap cançó dedicada a la pizza, de moment! Al cafè sí, però. 

Així, de què parlen les cançons d'Estatz? 
​A.J: Sempre necessitem trobar una lògica i un sentit al que fem, jo no soc capaç d’escriure coses que no segueixin una coherència. Des del minut u que ens plantegem el disc tot té un sentit. Estatz és un viatge, una transició a través dels estats emocionals, no pas d’ànim. Parlem d’emocions, sense context. De despullar la nostra ànima, els estats que ens fan ser qui som i descobrir-nos. De conceptes en què tothom es pot sentir identificat, perquè no expliquen històries concretes, sinó les coses que sentim a dins. El temps seria la música i la matèria, les emocions que estan en un procés de trancisió constant.

Per a l'àlbum, heu optat pel finançament a través de micromecenatge...
​A.J: Gravar un disc és molt car, nosaltres no tenim cap discogràfica encara, ni cap mecenes gran, per això vam optar per fer un Verkami; a més que si Itzipa és viu, és gracies al suport de tot el públic que tenim, gent que ens ha animat des del principi a continuar, que li troben més sentit del que, en alguns moments, li trobàvem nosaltres. Per això ens sembla molt important que aquesta gent també se senti partícip del projecte.


Com ha estat sentir les vostres cançons gravades professionalment, per primera vegada?
​A.J: Jo mai no havia gravat els meus temes, i això ha set heavy, per mi personalment com per l'Anna, el procés de gravació ha set una matxacada important, tens la idea dins i costa fer-la entendre als altres, sobretot amb els temes que no havíem tocat gaire. Hi ha cançons que m'han sorprès, i d’altres que m'han deixat amb ganes de més, i més amb aquesta música que és tant de detallets… Sempre sembla que un altre detallet hi càpiga i no en tens mai prou. 

Què diferencia Itzipa?
​A.J: Les veus. L'altre dia just ens van dir a la Clara i a mi que érem "bessones musicals". Es nota el curro i això agrada, la gent surt i ens diu: que bé que vibreu juntes cap a fora! Aquí no es veu massa això; a llocs com l'Argentina, per exemple, és més comú.

Els concerts començaran al febrer. Com seran? 
​A.J: Seran un viatge, hem fet un disc molt participatiu i el directe també ho serà, això és una mica sorpresa... També hi haurà cançons que es podran ballar, o no. Que tothom tingui la llibertat de fer el que vulgui.