La gent dels Països Catalans sent un atractiu singular per la cultura basca, i Maren ens confirma que aquest és correspost. Nascuda a Biscaia però actualment residint a Barcelona, la cantant de setze anys ha publicat el primer tema en català, "No puc dir-te més", inclòs al disc d'estudi que veurà la llum a principis de l'any vinent. La seva és una veu propera i amable que aprofundeix en lletres cuidades i un xic moixes, tal com demostra en l'essència del primer EP Alguien sin vergüenza (La Produktiva Records, 2018). Parlem amb ella perquè expliqui com ha integrat l'idioma en el seu projecte en tan poc temps.

Comences a escriure amb tan sols 11 anys, d'on surt aquesta aspiració?
Vaig començar a tocar la guitarra a aquesta edat i de seguida vaig pensar que les cançons eren un bon lloc per explicar les coses que em passaven, parlava de la meva vida. 

Les cançons que has fet més tard, també parlen del teu quotidià?
Sí, del que em passa en el dia a dia i sobretot, de coses que m'emprenyen, sempre són coses que em fan enfadar. Quan escric intento trobar la part bona d'aquestes coses i en faig cançons, no vull que transmetin el missatge que tot és una merda! 

Així, són lletres realistes però positives? 
Bé, són una mica tristes, però el missatge realment és bo. Encara que les coses no vagin bé, sempre hi ha esperança. 

Parla'ns del teu pas pel programa La Voz Kids. 
Vaig anar al concurs per casualitat [Riu]. M'ho van proposar i vaig dir "per què no?", i la veritat és que allà hi vaig conèixer gent molt guai. És gràcies a aquella experiència que estic fent el que estic fent, a partir d'allò vaig començar a gravar cosetes, com Alguien sin vergüenza (La Produktiva Records, 2018), i van venir els concerts també. 


A casa parles en euskera, però intuïm que tens facilitat per les llengües...
Sí! Quan era petita les meves cançons sempre eren en euskera, després vaig passar a l'anglès, després al castellà i ara també m'he atrevit en català. Tot i així, la primera cançó que vaig tocar amb la guitarra era en català, "Sense tu" de Teràpia de Shock.

I, de fet, actualment vius a Barcelona.
Exacte, estic fent el batxillerat musical aquí perquè a Bilbao no el feien, en aquest temps ha crescut molt el projecte musical, però de moment encara faig més concerts allà que aquí a Catalunya. 

Estàs preparant la sortida del primer LP, què ens en pots avançar?
Sortirà a l'abril, però encara no hi ha dates exactes ni concerts programats, això sí, hi haurà inclosa la cançó en català, "No vull dir-te més", serà un disc divers i molt natural.

Com va néixer, aquesta cançó?
Doncs era a casa a les 12 de la nit i vaig començar a tocar, la primera frase que em va sortir va ser aquesta i d'allà va anar sortint la cançó. Per mi va ser emocionant perquè de sobte tenia la meva primera cançó en català, i a mi m'agrada molt com ha quedat!

Ha tingut bona rebuda?
Jo deia, ostres no sóc catalana i potser a la gent d'aquí no els agrada... però, en canvi, va agradar molt, i em va fer molta il·lusió. Jo parlo els quatre idiomes i per tant em sembla guai poder fer música en tots.