Mort als 94 anys, Pete Seeger tenia la determinació d’una locomotora. Les seves cançons van acompanyar multitud de lluites i és un referent per a diferents generacions. Arturo Gaya i els seus companys el versionen al disc El poder de la cançó (DiscMedi, 2020).

Pete Seeger és un d’aquells casos en què les cançons són més conegudes que ell mateix. 
Sí. Ens n’hem adonat quan hem fet concerts. Quan acabàvem se’ns acostava gent que ens deia que coneixia les cançons però no sabia qui era Seeger. Ell en va fer moltes, però sobretot en va popularitzar moltes més, com ara “Guantanamera” o “Turn! Turn! Turn!” (“Tot gira”, al disc).

Com expliqueu qui era? 
A partir de diverses cançons vaig parlant de la seva lluita social, en favor dels drets civils, del medi ambient, per la pau… Va anar al Vietnam en plena guerra a parlar amb els enemics dels Estats Units. Deia que hi havia una altra manera de ser patriota americà que no sigui seguir els dictats del president. He notat que amb aquestes petites explicacions la gent les escolta amb més ganes.

Per què l’homenatge? 
Quan va morir Seeger, amb el Sergi Trenzano, la Cati Plana i el Kike Pellicer vam proposar-nos reivindicar la seva obra. Per mi és important perquè el primer disc que em vaig comprar era d’ell. Seeger és moltes coses i m’apassiono quan en parlo. Hem volgut fer un disc que en mostrés la dimensió, que hi sortissin els estils que va tocar: blues, swing... I no podíem deixar-nos alguna peça del cançoner de la Guerra Civil. Justament ell en cantava una de referida a la batalla de l’Ebre: “Si me quieres escribir”, també coneguda com “En el frente de Gandesa”.

La figura de Pete Seeger és indissociable del seu banjo. Però vosaltres no porteu banjo… 
No. L’hem substituït per l’acordió diatònic. És una decisió molt premeditada, que vol acostar les cançons a la nostra sonoritat. L’acordió diatònic és l’instrument melòdic de les formacions instrumentals a Catalunya. La gent coneix els acordionistes del Pirineu però no saben que a les rondalles de jota de fa més de cent anys també hi havia acordions. La nostra sonoritat és guitarra, contrabaix, acordió diatònic i veus.

És un disc per obrir consciències? 
Penso que sí. Hi ha molta passió però també hi ha un objectiu i d’aquí ve el títol, El poder de la cançó. La cançó, tal com la feia Seeger, serveix per fer un món millor.

“TB Blues” parla de la tuberculosi però també la podem aplicar al coronavirus. 
La TB és la tuberculosi i l’autor de la cançó, Jimmy Rodgers, va morir d’aquesta malaltia. Nosaltres hi donem una interpretació una mica més general. La malaltia contagiosa, la droga contagiosa, la TB que també pot ser la TV o les pantalles en general... També són malalties contagioses molt malparides. Hi ha una frase de Seeger que ho defineix molt bé i que hem posat a la contraportada del disc: ‘La tecnologia pot acabar destruint l’ànima humana. Sigues també autor a més de consumidor’.