​Ara toca el 100%

Aquests dies de confinament obligat,no han parat de sorgir iniciatives per part de músics i grups que han volgut cedir desinteressadament el seu talent per a omplir bona part del temps que tenen les famílies. Els músics fa temps que tenen dificultats per a guanyar-se la vida fent allò que millor saben fer, que és fer cançons i/o interpretar-les.

La reconversió de la indústria musical que va iniciar-se a principis d'aquest segle ja els va advertir que amb la venda de discos físics difícilment farien gaire negoci, i que amb la distribució digital aconseguirien fer arribar molt enllà les seves cançons, però a canvi de renunciar a un retorn econòmic digne. Ja fa temps que són conscients que la millor manera que tenen de guanyar-se la vida és interpretant les cançons en directe: en un festival, en una sala, en una festa major… I aquests dies, una àmplia majoria del col·lectiu de músics del país ha decidit compartir –o sigui 'regalar'– la seva principal font d'ingressos, a canvi del bé comú, en un moment excepcional on les programacions de concerts estan prohibides.
 
Fins ara, s'han muntat desenes de festivals online, i circulen per la xarxa centenars –si no milers– de cançons creades expressament per als temps que corren. Amb tot, hi ha hagut algunes veus –com la del mateix cantant d'Els Pets, Lluís Gavaldà– que han qüestionat públicament la moda dels concerts de franc en streaming, ja que són una forma de suicidi laboral.
 
Recentment, la discogràfica i editorial Ficta Edicions, especialitzada en música clàssica, ha fet una piulada a Twitter dirigida en particular a Catalunya Música –i per extensió al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya–, en la qu exposava: "No fa cap falta que us expliquem com ho està passat el sector de la música amb tota la activitat cancel·lada. Podríeu considerar la possibilitat de programar només música d’autoria/intèrprets catalans mentre això duri?". I argumentava la seva petició per tal de "promocionar els intèrprets que estan sense treballar, promocionar els creadors que pateixen un dèficit estructural de presència en les programacions de concerts i mitjans audiovisuals, donar suport a les discogràfiques i editorials que aposten pels nostres creadors del passat, del present i del futur; i finalment per formar noves audiències per a la nostra música".
 
En qualsevol cas, és just que col·lectivament fem un retorn social als músics i creadors que fins ara han estat posant el seu art i el seu talent a la disposició del país en uns moments tan complicats. Ho podem fer, i és molt fàcil. Només necessitem la complicitat dels mitjans de comunicació; dels privats, però especialment dels públics. És ben fàcil…
 
Només cal que els mitjans de comunicació: televisions, ràdios, digitals… apostin per programar un 100% de música catalana, i especialment en català. Per què no? Una única quota per la música del país sonant als mitjans de comunicació del país. Pot sonar revolucionari, però no hauria de ser-ho. És la millor manera i alhora la més senzilla i barat que tenim com a país de tornar als músics la seva implicació en aquests moments tan durs que ens està tocant viure.

Què us sembla? Un pacte de país dels nostres mitjans –posant per davant els públics i els musicals– amb els músics i la indústria musical catalana. Ara sí, ara toca el 100%